Guia Completa de Acabats, Assajos de Sòls, Yeso i Calç: Propietats i Usos

Acabats Superficials

POLIR: Fer llisa o lluent una pedra fregant-la amb materials més durs i abrasius.

AFINAR: Acabat a tall de serra, de disc, o de fil.

GRADINAR: Treballat amb la gradina (escarpa dentada).

BUIXARDAT: Acabat picat.

PUNXONAR: Textura més vasta que la buixardada.

BERRUGAR: Donar rugositat picant amb escarpa ampla.

Assaigs de Sòls

PENETRACIÓ ESTÀNDARD (SPT): Nombre de cops necessaris per avançar la cullera 30cm en el sòl, mesura la densitat.

CÀRREGA AMB PLACA: Mesura les càrregues que provoquen el col·lapse del sòl. Gat hidràulic que reacciona contra una màquina pesant. Plaques circulars de 30, 60, 70 cm de diàmetre o quadrades de 45cm.

COMPRESSIÓ SIMPLE: Mostra sotmesa a compressió uniaxial, relaciona la pressió amb les deformacions.

TRIAXIAL: Relaciona la tensió i la deformació d'una mostra.

EDÒMETRE: Calcula la deformabilitat d'una mostra confinada lateralment. Mòdul edomètric: quocient entre increment unitari de la pressió i increment unitari de la deformació.

ESCISSÒMETRE O MOLINET: Sòls amb poca cohesió i poc fregament. S'introdueix un molinet al forat del sondeig. Valora el moment de torsió perquè giri el molinet i es trenqui el sòl.

PROCTOR: Es compacta el sòl variant la humitat. El punt màxim de la corba de compactació correspon a la densitat màxima per a una humitat òptima.

Tipus de Sòls

Meteorització: Mecànica, química, biològica.

Confinament: Cohesió externa (encabit en un espai).

SÒLS GRANULARS: Graves (G) i arenes (S). Permeables, no comprimibles, resistents si estan confinats. Sòls agregats sense cohesió (sense argiles).

SÒLS COHESIUS: Llims (M) i argiles (C). Impermeables, compressibles, poc resistents si no estan confinats, aglomerats.

Estructures dels Sòls

• Granulars: (Graves) compacitat augmenta, permeabilitat baixa.
• Alveolars: (Llims) en forma d'alvèols (panel de mel).
• Floculades: Difícils de separar, s'enganxen a les altres estructures.

LÍMITS D'ATTERBERG:

• LP: Assaig del xurro de 3mm de diàmetre.
• LL: Cullera Casagrande.

Yeso

Matèria Prima: Yeso SO4Ca2H2O. Triturat i cocció a 180º -> Yeso SO4Ca1/2H2O. Triturar, sac, hidratació -> Yeso SO4Ca2H2O (enduriment).

Si augmentem la temperatura de cocció a partir de 300º perdem la mitja molècula de H2O i obtenim anhidrita SO4Ca.

Generacions de Yeso

1. 1a Generació: Yesos cuits - negre (amb impureses), blanc.
2. 2a Generació: HD (bifàsic), anhidrita 3, escaiola (E) (monofàsic). HD i anhidrita poden ser gruixut (YG) o fi (GF).
3. 3a Generació: Qualsevol yeso, afegim coses per donar-li l'ús que vulguem.

E30: Número de resistència de l'escaiola a flexotracció. L: Enduriment lent. YE: Yeso especial. T: De terminació.

Calç

Matèria Prima: Caliza (Calcita CaCO3). Triturar i cocció a 850º -> calç viva CaO (se'n va CO2). Refinat, sac, hidratació (+H2O) -> calç apagada Ca(OH)2 (se'n va H2O, entra O2) -> enduriment caliza calcita CaCO3.

Índex d'Hidraulicitat

I = arcilla / caliza = (SiO2 + Al2O3) / CaO

• Caliza pura I=0
• Amb argiles I>0

• 0 < I < 0.2: Calç Aèria (CL90, 80, 70 - quantitat d'impureses 20%)
• 0.2 < I < 0.4: Calç Hidràulica (NHL2, 3.5, 5, HL 2, 3.5, 5) - número resistència a compressió als 28 dies d'enduriment en MPa. NHL 2 z modificada fins un 20%
• 0.4 < I < 0.6: Ciment natural (CN)
• I > 0.6: Ciment Portland (CP)

Tipus de Calç

• Calç Aèria -> Calç Càlcica (CL): calç viva (CLQ) CaO dp (en pols), lu (grans); calç hidratada (CL-S) Ca(OH)2 dp, lu, sl (pasta).
• Calç Dolomítica (DL): calç semihidratada (DL-S1) MgO+Mg(OH)2 dp; calç hidratada (DL-S) Mg(OH)2 dp.

Finor de mòlta: Quan més fina la mòlta, es treballa amb més facilitat i té més flexibilitat un cop endurida.

Adormiment o enduriment: Equilibri de porositat perquè se'n va l'aigua però entra CO2, alta porositat.