Guia sobre Competències Socials i Teoria de la Motivació

Escrito el 22 de Marzo de 2026 en catalán con un tamaño de 2,73 KB

Competències socials

Els motius per fer les coses es divideixen en:

Motius innats (primaris o biològics): Responsables de satisfer les necessitats fisiològiques. Segueixen el principi d'homeòstasi (el cos necessita mantenir un equilibri).
Motius apresos (secundaris o socials): Fruit de la nostra educació i cultura.

Motivació interna: No cal cap necessitat o element de recompensa extern per a què una persona es motivi. És una motivació espontània basada en la voluntat i la capacitat mental.
Motivació externa: Prové de l’entorn (recompensa). Aquestes motivacions són inestables perquè depenen de la recompensa; si aquesta desapareix, la motivació també ho fa.

Els objectius ben plantejats són altament motivadors. Punts d'anàlisi per a un objectiu correcte:

Positiu: Exemple, "aprovar".
Part pròpia: Quina conducta he de tenir per aconseguir l'afecte dels altres?
Específic: Exemple, "anar al gimnàs els dilluns i els dimecres de 7 a 9 h".
Evidències: "Hauré complert el meu objectiu del gimnàs si em noto més forta".
Mida: Exemple, "aquesta tarda, de les 5 fins a les 9, estudiaré Psicologia".
Recursos: Exemple, "com que he estalviat diners, aquest hivern aniré a Andorra".
Ecologia: Exemple, "només treballaré 5 h a la setmana, per tant podré estudiar, llegir, quedar...".

Necessitats fisiològiques: Imprescindibles per a la supervivència (beure, menjar...).
Necessitats de protecció i seguretat: Protecció davant perills tant físics com psíquics.
Necessitat d’afecte i acceptació: Pertinença a un grup.
Necessitat de valoració: Referència a l'autoestima (concepte positiu d'un mateix).
Necessitat d’autorealització: Realització de les possibilitats, capacitats i talents propis; coneixement i acceptació plena de la pròpia naturalesa.
Necessitats de creixement: Pròpies de l'autorealització; primer se satisfan unes i després les altres.

Etiquetas: