Guia de comentari de textos: Llull, cròniques i llengua

Varietat geogràfica

El text es pot classificar dins de la varietat oriental/occidental. Trobem els trets característics sobretot en els temps verbals, el lèxic específic i la fonètica.

• Pel que fa als temps verbals, destaca l'ús de (tret, línia, ex. contrari) de la varietat oriental/occidental.
• Pel que fa al lèxic específic, trobem el mot (paraula i línia) en lloc de (el contrari) de la varietat oriental/occidental i diversos trets fonètics.

Registre lingüístic

Ens trobem davant d'un registre formal basat en la varietat estàndard i propi de l'àmbit __, ja que es tracta de __. La formalitat del text es justifica pel canal emprat, ja que es tracta d'una publicació escrita, en concret (nom llibre). El grau de formalitat entre autor i lector és alt. Així mateix, es justifica pel tema tractat, ja que no és un tema quotidià o col·loquial, sinó que n'és un d'específic sobre (tema).

En darrer lloc, es justifica el registre formal per la intencionalitat de l'autor, que és la de (1), en aquest cas (resum). Pel que fa als trets lingüístics (2), destaquem en primer lloc (tret, línia i exemple) i, en segon lloc, també és destacable (tret, línia i exemple).

Classificació per àmbits

• Acadèmic: llibres de text, fullets, redaccions, treballs d'investigació, diccionaris.
• Periodístic: notícia, reportatge, crònica (narratiu/expositiu).
• Publicitari, Jurídic, Administratiu, Polític.
• Literari: novel·la, conte, faula, poema, llegenda, biografia.

Finalitat i trets del text

1. Finalitat:
   • Narratius: contar una història.
   • Expositius: informar objectivament d'un tema.
   • Argumentatius: convèncer algú d'alguna cosa.
2. Trets:
   • Literari narratiu: recursos retòrics (embelleixen), lèxic valoratiu (transmet emoció), connectors i verbs perceptius.
   • Cientificotècnic (argumentatiu/expositiu): connectors, dades, lèxic valoratiu d'opinió, construccions impersonals i llenguatge amb tecnicismes.

Comentari de text de Ramon Llull

Estructura i gènere

• Resum, Tema i Estructura:
  • Introducció: definició, línia i exemple.
  • Nus: definició, línia i exemple.
  • Desenllaç: definició, línia i exemple (típica d'un text narratiu).
• Gènere/Tipologia: sempre narrativa i faules.

"El fragment comentat pertany al [nom de l'obra], que alhora és un relat en forma de faula. Es pot classificar dins de l'àmbit d'ús literari, ja que es tracta d'una tipologia narrativa perquè conta uns fets." (Resum llarg).

Context social i històric

"Ramon Llull escriu en una època d'expansió de la Corona d'Aragó. Ens situem en la baixa edat mitjana, on comencen a prendre protagonisme les ciutats i la burgesia. Els nobles no només es dediquen a la guerra, sinó que també tenen inquietuds intel·lectuals i el coneixement ja no es limita als monestirs. Pel que fa a la llengua, sabem que les llengües romàniques estan en ple procés de consolidació i maduració. Llull és el primer autor que escriu en català amb voluntat literària i el converteix en llengua de cultura."

Obra i autor

"El fragment pertany a [nom de l'obra], escrit per Ramon Llull. L'autor va néixer a Palma el 1232 i va morir en una travessia marítima el 1316. Als trenta anys té una experiència personal que canvia radicalment el seu estil de vida (la conversió), passant de ser cortès a estudiar per dur a terme una tasca pedagògica sobre la salvació espiritual."

Estil, llenguatge i narrador

"En primer lloc, s'ha de destacar que el llenguatge és molt senzill, ja que la finalitat és didàctica, però és elegant i variat. Encara que és un text narratiu, podem trobar l'ús de l'exemple en l'argumentació (línies i ex.)."

Trets lingüístics

"En aquest fragment podem trobar nombrosos recursos lingüístics característics dels textos narratius:"

• En primer lloc, els verbs que predominen en temps referits al passat.
• En segon lloc, els connectors que ordenen el discurs.
• En darrer lloc, la figura retòrica que més destaca és...

Tipus de narrador

"El fragment presenta un narrador extern, ja que no és un personatge. És un narrador que no participa en l'acció, però coneix els fets; per tant, el punt de vista de la narració és extern. Tot el text està escrit en tercera persona (exemple i línia)."

• Amic e Amat: narrador intern.
• Llibre de les bèsties / Llibre d'Evast i Blanquerna: narrador extern.

Comentari de textos literaris: Les cròniques

Llibre dels Fets

El Llibre dels Fets és una crònica personal i autobiogràfica que deixa constància principalment de les victòries de Jaume I i justifica les seues decisions polítiques. Encara que l'autoria s'atribueix al rei Jaume I, en realitat és una obra dictada.

Crònica de Bernat Desclot (Rei En Pere)

La crònica està redactada sota el pseudònim de Bernat Desclot; és a dir, aquest no és el nom vertader de l'autor, que era un funcionari de la Cancelleria Reial. Per això, la crònica manté un estil distant i objectiu, ja que es basa en la documentació de la mateixa Cancelleria.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va escriure aquesta obra amb la finalitat de posar per escrit tots els seus records i experiències viscudes com a cavaller al servei dels monarques de la Corona d'Aragó. Es va convertir, així, en la crònica més llarga i important que recull els fets de l'època: l'expansió mediterrània.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

És una crònica autobiogràfica en la qual es volen justificar les accions polítiques de Pere III el Cerimoniós, ja que va ser el responsable d'episodis militars cruels. A més, es presenta a ell mateix no com un heroi èpic, sinó com un príncep renaixentista: autoritari, sense escrúpols i amb homes que lluitaven per ell.