Guia de Cohesió Textual i Variació Lingüística en Català

Vocabulari

Atupen: estoven. Fontanella: petita font. Encativa’m: empresona’m. Llim: fang. Revincla: retorça. Delit: plaer. Lloure bramulen: brogeixen. Oratges: vents. Fulgurant: brillant. Votat: acarat. Trèmul ànega: ofega. S’afona: s’enfonsa. S’amarà: s’impregnà. Emmotllí: modelà. Blana: benigna. Plançó regi: brot, fill. Vesta: túnica. Glavi: espasa.

La Cohesió Textual

Un text és una estructura complexa formada per paraules, frases i paràgrafs. Les paraules que formen les frases i les frases que formen els paràgrafs estan relacionades sintàcticament i semànticament per uns mecanismes de cohesió que garanteixen la unitat i la bona comprensió del text. És molt important conèixer i aplicar els mecanismes de cohesió textual, ja que són els encarregats de l’evolució del discurs i de l’expressió clara i unívoca de les idees. Hi ha dos grups de mecanismes de cohesió:

• Els que es basen en la repetició.
• Els connectors.

Per Repetició

Per poder seguir el fil conductor del discurs, les paraules es van repetint al llarg del text. La repetició pot ser:

• Exacta: es repeteixen les mateixes paraules en el text.
• A través de substituts: paraules que fan la mateixa funció semàntica, com ara sinònims, antònims, hiperònims i hipònims, pronoms, adverbis i el·lipsis.

Connectors

Estructuren el discurs i s’encarreguen de la relació entre sintagmes (preposicions) i oracions (conjuncions). N’hi ha de dues classes:

• Per estructurar el text: L’objectiu principal, d’entrada, en primer lloc, a més a més, tot seguit, sobretot, principalment, així com, així mateix, d’una banda, en resum, en definitiva, per acabar.
• Per relacionar les idees: Ara, abans, després, lluny, a baix, perquè, ja que, per tant, així és que, de manera que, si, només que, en cas que, a fi de, per tal de, en canvi, ara bé, això no obstant, encara que, malgrat que, tot i que, és a dir, en efecte, o sigui.

Errors freqüents de cohesió

• Falta de concordança entre els diferents elements de la frase.
• Canvi de registre.
• Redundàncies innecessàries.
• Canvi de tractament del destinatari.

La Variació Lingüística

La llengua és el sistema de signes de què se serveix una comunitat per expressar-se, tant oralment com per escrit. No hi ha cap llengua uniforme i invariable; totes presenten múltiples varietats d’ús segons els llocs, les persones i les situacions.

Trobem dos tipus bàsics de variació:

• La que es relaciona amb la realitat social dels usuaris.
• La que depèn de la relació entre els interlocutors i l’entorn físic, la intencionalitat del parlant...

Variació Lingüística

• Segons el grup social: varietats històriques, varietats socials, varietats geogràfiques.
• Segons la situació comunicativa: varietats:
  • Formals: reg. Cientificotècnic, reg. Literari.
  • Informals: reg. Col·loquial, reg. Vulgar.

Varietats Històriques i Socials

Les varietats històriques són les que depenen del temps, de l’època històrica en què viu el parlant, de l’edat que té o la generació a què pertany. No parlen de la mateixa manera els joves que els seus avis.

Les varietats socials depenen del grup social a què pertanyen els parlants. La classe social, el poder adquisitiu, el nivell cultural són factors que determinen una manera de parlar.

Les varietats geogràfiques són les degudes a l’origen geogràfic dels parlants. No enraonen igual un ciutadà de Flix que un de Tamariu.

Varietats Diafàsiques (Registres)

Les varietats diafàsiques depenen de la situació comunicativa. També reben el nom de registres. Són el registre literari, el familiar o col·loquial, el vulgar i el cientificotècnic.

Llengua Estàndard

Trobem una varietat que s’anomena estàndard, la qual garanteix la comunicació entre els parlants d’una mateixa llengua. Per aconseguir-ho, selecciona les característiques més comunes de les diverses varietats de la llengua i bandeja els localismes. S’utilitza en els mitjans de comunicació, l’administració i l’ensenyament, pel fet que és intel·ligible per a tots els parlants.