Guia de Coaching Esportiu: Gestió d'Equips i Rendiment

Escrito el 14 de Enero de 2026 en catalán con un tamaño de 6,61 KB

Gestió de l'Equip i Dinàmiques

El cicle de l'equip es pot dividir en fases amb dinàmiques específiques:

Pretemporada: Dinàmiques per conèixer els membres de l'equip. Treball del "elevator pitch".
Inici de temporada: Creació de confiança mitjançant el "joc del guia" i establiment de com ens parlem: "pacte comunicatiu".
Mitja temporada: Foment de l'empatia amb l'"exercici del mirall".

Cal diferenciar clarament entre allò que l'esportista pot controlar, allò en què pot influir i allò que no pot controlar:

L'objectiu a curt termini ha de ser més específic que el de llarg termini.

Curt termini: Entrenar al màxim, motivar, posar reptes, fer exercicis que fomentin compartir la pilota.
Mitjà termini: Tenir previst què volem ensenyar i el nivell de les jugadores, i fer cohesió d'equip.
Llarg termini: Haver millorat cada jugadora més del que sap i col·lectivament jugant en equip.

S.M.A.R.T.: Specific, Measurable, Action, Reward, Time line (Específic, Mesurable, Acció, Recompensa, Línia de temps).

Hi ha 3 tipus de correccions:

Identificar l'element de l'acció que està malament.
Accedir si la correcció és adequada en aquest moment.
Si li diem al jugador el que s'ha equivocat, que sigui amb tècnica: demanar-li que ell s'adoni, fer-lo pensar, decidir no dir-li res perquè s'adoni (fomentar l'autocorrecció).
Indicar la conducta correcta a fer. També es pot demanar que busqui ell la manera de fer-ho.

L'entrenador ha de tenir clars els següents aspectes mentre està a pista:

Explicar l'objectiu de cada exercici.
Explicar les regles de funcionament.
Mirar les esportistes quan es dirigeixen a ells.
Fer de model per mostrar la conducta de l'objectiu.
Centrar la conducta verbal a l'objectiu de l'exercici.
Donar les instruccions clares i específiques.
Utilitzar el to de volum i la velocitat adequades.
Centrar-se en les conductes dels esportistes i no en els resultats.
Centrar-se en els estímuls rellevants.
Utilitzar preguntes.
Discriminar entre decisió i execució.
Aportar feedback immediat i constructiu.
Utilitzar adequadament el reforçament social.
Aplicar correctament programes de reforçament i càstig (càstig: eliminar conducta per evitar que passi més; reforçament: fer que una cosa passi més cops).
Donar ànims als esportistes.

El sistema límbic, conegut com el Ximpanzé, és molt potent i busca la supervivència. Funciona 5 vegades més ràpid que la part racional.

Treballa amb sentiments i impressions.
És el primer a rebre la informació.
Juga sense regles: ni bo ni dolent.
Objectiu: supervivència de l'espècie (llei del mínim esforç, no al canvi, triangle de la mort).
Es regeix per la llei de la selva: molt potent per aconseguir objectius, instints (innats), impulsos (sexe, dominància...).
Pensaments emocionals: solen ser irracionals, catastròfics o pensats en blanc i negre (extrems, sense grisos).

Si estem en mode ximpanzé, jugarem molt per emocions i no pensarem, només veurem les coses en blanc i negre (o som molt bons o molt dolents).

Si els jugadors funcionen amb aquestes emocions:

Alegria: Reproduir (tornar a fer), mantenir i repetir. Jugadors que volen seguir intentant recuperar el que han perdut i fer coses noves. (Ex: "Va, prova de fer 5 entrades seguides per l'esquerra").
- Alegria + Por = Culpa
- Alegria + Ira = Orgull
Confiança: Aprendre a viure amb els nostres errors i els dels altres, a viure amb el teu passat i futur, recolzar-se mútuament i pertinença al grup. (Ex: "Vinga, tu pots fer una entrada per darrere l'esquena").
Ira: Destruir el perill. És dolent si veiem un perill en tot. Intenta mostrar fortaleses, ajuda a parlar. (Ex: Picant-los dient-los que no poden fer-ho).
Por: És la funció que més es dona. La por porta a l'acció, el terror porta a la paràlisi. (Ex: "Bota sense por, així no te la treuen de les mans").

Durant un temps mort, s'ha de seguir una rutina:

Els jugadors han d'acudir ràpidament al lloc del temps mort.
Deixar 15 segons perquè beguin aigua, es relaxin i parlin entre ells.
En aquests 15 segons, l'entrenador es reuneix amb els altres entrenadors per decidir què dir, amb explicacions clares i precises.
Només parla una persona (energia sí, precipitació no).
Objectiu del temps mort: Tallar una ratxa contrària, donar eines per parar-la, o si portem molts errors: oblidar el passat i el futur, donar una solució per al futur i instruccions per a la següent jugada.
Reforçar les millors accions perquè es repeteixin (no s'ha de donar res per fet).
Ajudar els jugadors a centrar-se en les conductes concretes a realitzar.

Etiquetas: