Guia de l'Estat, les CCAA i el Sistema Electoral

L'Organització Política i Territorial de l'Estat

Les Comunitats Autònomes (CCAA)

Definició: Entitat territorial amb capacitat d’autogovern.

Com es financen les CCAA?

Es financen mitjançant el règim foral, al País Basc i Navarra, i amb el règim comú a la resta del territori. Les Canàries, Ceuta i Melilla tenen un tracte especial.

Quina norma tenen les CCAA d’Espanya?

L’Estatut d'Autonomia és la norma bàsica de les CCAA; és el marc jurídic que permet legislar i elaborar lleis a les comunitats autònomes. L’Estatut fa referència al fet que cap CCAA pot estar per sobre de la Constitució.

Institucions i Competències

Institucions de Catalunya:

• Parlament de Catalunya: Poder legislatiu.
• Generalitat: Poder executiu.
• Tribunal Superior de Justícia: Poder judicial.

Tipus de competències:

• Transferides (exclusives): Atorgades per l'Estat.
• Plenes: Transferides per la CCAA que no depenen de l’Estat.
• Compartides: Gestió conjunta (ex: infraestructures).

Fronteres i Aigües Jurisdiccionals

Quin tipus de fronteres hi ha?

• Terrestres: Poden ser naturals (com els Pirineus) o contractuals (com amb Portugal). Les contractuals són acords on no hi ha cap frontera física.
• Marítimes: Jurisdiccionals.
• Aèries: Aquella porció de l'atmosfera que està sobre un Estat; coincideix amb la marítima i la terrestre i està controlada pels controladors aeris.

Amb quants països delimiten les fronteres terrestres espanyoles? Amb 5 països.

Aigües jurisdiccionals

Són les aigües sobiranes de cada país on es pot explotar l’activitat econòmica (per exemple, la pesca). Consta de 12 milles des de la costa cap endins.

Òrgans Constitucionals i de Control

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ): És l'òrgan màxim de govern de jutges i magistrats. El formen el president i 20 membres (vocals) designats per les Corts per un període de 4 anys. És un òrgan constitucional, col·legial i autònom, integrat per jutges. La seva funció principal és jutjar i fer executar el que s’ha jutjat.

El Defensor del Poble: És una institució designada per les Corts que té com a missió protegir i defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans davant l’activitat de l’Administració Pública. A més, controla que l'Administració serveixi els interessos generals amb objectivitat i amb submissió plena a la llei i al dret (actualment, Ángel Gabilondo).

L'Estat i el Govern

Què és un Estat? És una entitat jurídica administrativa, delimitada per unes fronteres amb entitat jurídica pròpia.

Què és un Govern? És l’òrgan que representa el poder executiu, format pel president i els ministres. S’ocupa de dirigir la política de l’Estat, administrar recursos, establir la defensa nacional i les relacions exteriors, a més d'executar lleis i promulgar decrets.

Mecanismes de control parlamentari

• Moció de censura: Retirada de la confiança al president del Govern. L’ha d’adoptar la majoria absoluta dels diputats i ha d’incloure un candidat a la Presidència.
• Moció de confiança: Quan la presenta el president del Govern per refermar el seu suport; si no es supera, pot dissoldre les Corts i provocar noves eleccions.

El President Autonòmic i Polítiques Regionals

Què és el president autonòmic? Representa la comunitat autònoma i forma i dirigeix el govern. És elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel Rei.

Què són les polítiques regionals? Són el conjunt d’intervencions públiques encaminades a millorar la distribució territorial de l'activitat econòmica, a fomentar el desenvolupament de les regions més endarrerides i a reduir les desigualtats entre elles pel que fa a la renda i a l’ocupació.

Les Corts Generals i el Sistema Electoral

Què són les Corts Espanyoles i com s’organitzen?

És l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat. Són bicamerals i estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.

• Congrés dels Diputats (Cambra Baixa): Representa el poble espanyol i té el poder de legislar, discutir, aprovar i derogar lleis. Discuteix i aprova els Pressupostos Generals de l’Estat. Està format per 350 membres escollits per sufragi universal cada 4 anys.
• Senat (Cambra Alta): És la cambra de representació territorial que representa les diferents CCAA. Els senadors són triats per sufragi universal cada 4 anys i ratifica les lleis aplicades al Parlament.

Circumscripció electoral: És el conjunt d’electors agrupats en una base territorial, a partir del vot dels quals es procedeix a la distribució d’escons.

El Règim Polític d'Espanya

Espanya està regida per una separació de poders (executiu, legislatiu i judicial) i és una monarquia parlamentària regulada per una Constitució. És una nació en la qual els ciutadans trien els seus representants mitjançant el sufragi universal.

• Constitució: La norma bàsica de l’Estat.
• Sufragi universal: Consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta (majors de 18 anys) d’un Estat democràtic.

Divisió Territorial i Administrativa

• Província: Divisió administrativa territorial creada el 1833 per Javier de Burgos. A Catalunya n'hi ha quatre: Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona.
• Comarca: Entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de diferents municipis amb personalitat jurídica pròpia (creada l'any 1892).
• Municipi: Entitat politicojurídica bàsica en què es divideixen els estats, integrada per una població en un espai geogràfic, amb normes pròpies i un òrgan de govern: l'ajuntament.
• Vegueria: Territori regit per un veguer amb una agrupació de comarques. Actualment n'hi ha 8: Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Catalunya Central, Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i el Penedès.

Funcions de les vegueries

Les formen membres elegits entre els alcaldes i regidors de la pròpia vegueria. Tenen la funció de prestar assistència jurídica i administrativa, recaptar tributs i executar infraestructures generals, obres i equipaments.

Finançament i Marc Electoral

Com es finança Catalunya?

El règim comú es basa en la igualtat dels serveis públics fonamentals, una convergència més gran de les comunitats autònomes, un sistema financer més dinàmic i estable, i uns recursos addicionals que l’Estat ha d’aportar d’una manera gradual.

La Llei d'Hondt

És la norma vigent que, posteriorment al recompte de vots, adjudica els escons a cada partit en funció de les paperetes obtingudes. Aquest sistema afavoreix els més votats i perjudica els menys votats. Si el partit més votat no aconsegueix la majoria absoluta, normalment pacta amb altres partits o governa en minoria.

Context Històric i Econòmic

Comunitats autònomes: La Constitució del 1978 va reconèixer que Espanya era un Estat unitari no centralista i va obrir la possibilitat que les nacionalitats i les regions disposessin d’un principi d’autonomia.

Poder local municipal: Elegit democràticament segons el principi de sobirania nacional; cada 4 anys els ciutadans elegeixen els regidors.

Partits judicials: Unitat territorial en què s’organitza l’administració de la justícia, integrats per municipis limítrofs d'una mateixa província.

President de la Generalitat: Elegit pel Parlament i nomenat pel Rei. Exerceix la representació més alta de la Generalitat i l'ordinària de l’Estat a Catalunya.

Zones perifèriques peninsulars: Catalunya i el País Basc van tenir una trajectòria dinàmica gràcies a la indústria tèxtil i siderúrgica, afavorint una burgesia industrial urbana. En contrast, els espais marginals (Andalusia, Extremadura, Galícia i Castella) van patir una manca de modernització que va empènyer la població a emigrar cap a Amèrica.

Pols d'industrialització: Madrid, Barcelona i Bilbao.

Crisi econòmica mundial: Va afectar directament el sector secundari, plantejant transformacions radicals en la producció i l'estructura industrial. Com a resposta a la crisi dels 70, es van crear les Zones d’Urgent Reindustrialització (ZUR) per diversificar la producció i crear ocupació estable.