Guia de Biomaterials i Components per a Implants Dentals

Biomaterials

Definició i Biocompatibilitat

Un biomaterial és un material sintètic o d'origen orgànic dissenyat per ser implantat i entrar en contacte directe amb el teixit viu de forma segura, fiable i biocompatible. Ha de ser farmacològicament inert.

La biocompatibilitat és la facultat que presenta un compost, substància o material de ser compatible amb la vida i de resultar innocu per a l'organisme.

Tipus de Biomaterials

Metalls i aliatges

• Presenten una capa d'oxidació.
• Tenen mòduls d'elasticitat i resistència a la tracció baixos.
• Són dúctils.
• Tenen poca transmissió elèctrica.

Ceràmiques

Són materials inorgànics, no metàl·lics i no polimèrics.

Polímers i compòsits

Consisteixen en resines amb fibres. Els seus avantatges principals són:

• S'adapten bé als teixits.
• Tenen bones propietats mecàniques.
• El seu ús està en increment.

Superfície dels Implants

La biocompatibilitat depèn del biomaterial, dels teixits i de l'hoste. La resposta de l'hoste depèn de les característiques químiques del biomaterial, la seva topografia i el tipus d'integració tissular.

Tractaments de superfície

• Superfície de metall: Es crea una capa d'oxidació que la fa més resistent a la corrosió.
• Revestiment ceràmic: Implants recoberts d'òxids d'alumini que afavoreixen la unió entre l'implant i l'os (shot blasting). Els implants tractats són més biocompatibles.
• Revestiment d'hidroxiapatita: És un compost inorgànic present al teixit dentari.
• Plasma de titani (Ti): L'objectiu és aconseguir superfícies de titani poroses. Amb això s'aconsegueix:
  • Augmentar la superfície de contacte.
  • Permetre que l'os creixi dins de les rugositats (unió implant-os).
  • Una cicatrització inicial més ràpida.
  • Millor transferència de forces.
  • Ajuda a poder col·locar implants més curts.
• Microconductes: Són solcs al coll de l'implant, amb una forma semblant a la dels fibroblasts humans.
• Anoditzat: Consisteix a integrar a la superfície de l'implant ions de calci i fòsfor, la qual cosa afavoreix i accelera l'osteointegració.

Additaments Protètics

Són elements imprescindibles tant en la fase quirúrgica com en la de confecció de la pròtesi.

Fase quirúrgica

• Cargol de tancament inicial: S'utilitza en cirurgies de dos temps per impedir que la geniva es posi a l'interior de l'implant.
• Pilar de cicatrització: Es col·loca després de l'osteointegració. No queda cobert per la geniva, es pot treure fàcilment per prendre mides i ajuda a donar forma a la geniva.

Presa d'impressions

Còfia de transferència directa (Cubetes obertes)

Serveix per transferir la posició exacta de l'implant al model de treball. El procediment és:

1. Implant amb el pilar de cicatrització col·locat.
2. Treure el pilar i posar el transfer amb el seu passador.
3. Col·locar la cubeta oberta. El passador ha de passar pel forat de la cubeta.
4. Aplicar el material d'impressió al voltant del transfer.
5. Quan el material fragüi, treure el passador i retirar la cubeta.
6. Enviar al laboratori. Abans de buidar el model, s'ha de col·locar l'anàleg de l'implant.

Còfia de transferència indirecta (Cubeta tancada)

Es col·loca per a la impressió, però queda a l'implant un cop retirada la cubeta.

1. Col·locar la còfia de transferència indirecta a l'implant.
2. Prendre la mida de manera normal.
3. Treure el transfer de l'implant i reposicionar-lo a la impressió juntament amb l'anàleg.

Fase protètica

Inclou el cargol protètic i els pilars.

Tipus de pilars

• Retenció cimentada: Funciona com un monyó i es cargola sobre l'implant.
• Ancoratge: S'utilitzen locators per subjectar pròtesis removibles.
• Retenció cargolada: Actua com a interfície entre l'implant i la pròtesi. Permet corregir angulacions i s'usa en implants subgingivals.

Obtenció del Model de Treball

Materials d'impressió

• Alginat: Ofereix poca precisió.
• Polisulfurs: Es componen de base i catalitzador. Requereixen adhesiu a la cubeta.
• Hidrocoloides reversibles: Són gelatines molt elàstiques i hidròfiles.
• Pastes zinquenòliques: Poden ser irritants. S'utilitzen en boques desdentades, per a registres de mossegada i per a rebasaments de pròtesis completes.
• Polièters:
  • Composició: Base i catalitzador. Disponibles en consistència pesada, regular i lleugera.
  • Avantatges: Bona estabilitat dimensional.
  • Desavantatges: Poca elasticitat i flexibilitat, mal gust, temps de treball curt, hidròfob.
• Silicones:
  • Tipus: D'addició i de condensació. Tenen diferents consistències i sempre se n'han d'utilitzar dues.
  • Avantatges: Molt exactes, bona estabilitat dimensional, color, gust i olor agradables. No requereixen cubeta individual ni adhesiu i permeten obtenir múltiples positius.
  • Desavantatges: Les de condensació tenen mala estabilitat dimensional i tenen un cost elevat.

Tornavisos

S'utilitzen claus de carraca o dinamomètriques per donar el torque (força de torsió) necessari per cargolar correctament els components. Existeixen diferents tipus, com el tornavís per al cargol de tancament, el tornavís pla o el tornavís per a locators.