Guia bàsica sobre radiologia: conceptes i protecció

Què són els raigs X?

Són un tipus de radiació ionitzant amb la capacitat de travessar la matèria i arrencar electrons de l’escorça dels seus àtoms.

Definició de radiació

És l'energia que es propaga en forma d’ona a través de l’espai.

Característiques principals

• No tenen càrrega ni massa.
• S'atenuen a mesura que travessen la matèria.
• Són invisibles.
• Poden produir imatges sobre pel·lícules fotogràfiques.
• Es propaguen en línia recta.

Formació dels raigs X

Quan els electrons impacten contra els àtoms del metall, es produeixen dos tipus de radiació que, barrejades, formen el feix final:

• Radiació de frenada: Es produeix quan l’electró passa molt a prop del nucli de l’àtom, es desvia i perd velocitat (frena), alliberant energia en forma de raig X.
• Radiació característica: Es produeix quan l’electró xoca directament amb un electró de l'àtom del metall, fent-lo saltar de la seva òrbita. El buit que queda s’omple amb un altre electró, generant energia.

Tipus de radiacions

• Primària: Radiació de raigs X emesos per l’aparell.
• Secundària: El raig interactua amb la matèria i va perdent poder de penetració.
• Dispersa: Forma de radiació secundària que es produeix en interactuar la radiació primària amb la matèria, fent que es desviï en totes les direccions en els teixits del pacient.

Teixits en radiologia

• Radiolúcids: Polpa, conductes radiculars, geniva, patologies periapicals i quists.
• Radiopacs: Esmalt, dentina, ciment, os alveolar i materials de restauració.

Radiografia digital

• Directa: S’utilitza un captador CCD connectat a l’ordinador on la imatge apareix a la pantalla immediatament després de l’emissió. La cara activa del CCD és aquella on no està inserit el cable.
• Indirecta: Es fan servir plaques de fòsfor fotoestimulables. Necessiten revelat mitjançant una processadora digital després de l’exposició. La cara activa de la placa sol ser de color llis.

Efectes biològics

• Efectes deterministes: Radiació alta en una sola dosi (ex: radioteràpia).
• Efectes estocàstics: Efecte acumulatiu de la radiació; a més radiació, més probabilitat de patir efectes secundaris.

Principis bàsics de radioprotecció

• Justificació: L’exposició ha de tenir un propòsit justificat, suposant un major benefici que perjudici.
• Optimització (Principi ALARA): "Tan baix com raonablement sigui possible". Escollir el tipus de radiografia i temps d’exposició que proporcionin la dosi més baixa.
• Limitació: El CSN (Consell de Seguretat Nuclear) estableix límits de dosi per a professionals i pacients.

Mesures bàsiques

• Distància: Allunyar-se de la font de radiació.
• Temps: Disminuir el temps d’exposició redueix la dosi rebuda.
• Blindatge: Utilitzar material que absorbeixi la radiació.