Guia Bàsica de Primers Auxilis: Què Fer en una Emergència

Definició de primers auxilis

Són les mesures urgents i provisionals que s’apliquen a una persona accidentada o amb una malaltia sobtada abans de rebre atenció sanitària professional. Els seus objectius principals són:

• Protegir la vida.
• Evitar més danys.
• Afavorir la recuperació.
• Assegurar el trasllat a un centre sanitari.

El socorrista

És la persona que ofereix els primers auxilis. Acostuma a ser la primera persona que arriba a atendre la víctima i gairebé mai no és un professional sanitari. En qualsevol cas, s’haurà de limitar a fer allò que sigui imprescindible i que sàpiga fer, sense intentar mai suplantar el personal sanitari. Donar els primers auxilis a una persona que ho necessita és un acte de solidaritat.

Què és una emergència?

És un esdeveniment greu que, en cas de produir-se, demana una actuació immediata. Sense assistència, la mort pot esdevenir en minuts. L’aplicació de primers auxilis és primordial (com, per exemple, en una parada cardiorespiratòria). El número de telèfon de les emergències és el 112.

Objectius dels primers auxilis

• Disminuir la mortalitat.
• Reduir el nombre de seqüeles greus i irreversibles.
• Disminuir la incidència de complicacions secundàries.
• Millorar el pronòstic de l’evolució de les lesions de les víctimes.
• Disminuir els temps d’hospitalització per permetre una reinserció laboral ràpida.
• Optimitzar els recursos, adequant la demanda als recursos que ofereixen les diferents institucions.
• Dur a terme una coordinació eficient.

Decàleg del socorrista

• Mantenir la calma.
• Avaluar la situació i els riscos.
• Prioritzar la pròpia seguretat.
• Explorar bé la víctima.
• No moure-la si no és necessari.
• Tranquil·litzar-la.
• Mantenir-la calenta.
• No donar-li menjar ni beguda.
• Garantir que rebi atenció mèdica.
• Acceptar els propis límits.

Normes generals d’actuació

• No dificultar l’acció dels professionals.
• No improvisar.
• Mantenir la calma.
• Valorar la situació.
• Examinar amb cura què té la víctima, què cal fer i què no s'ha de fer.
• Organitzar el transport.
• Demanar ajuda a altres persones si cal (per exemple, per vigilar el trànsit, trucar al 112, portar la farmaciola...).

Aspectes legals a considerar

Obligació d’actuar

Existeix un deure legal i ètic de socórrer (article 195 del Codi Penal). No és obligatori posar-se en perill; si no pots ajudar directament, has d’avisar els serveis d’emergència (112).

Consentiment

Cal demanar permís si la víctima és conscient, major d’edat i mentalment capaç. Si rebutja l'ajuda, és convenient que ho faci davant de testimonis o per escrit.

Responsabilitat legal

Pot existir si es prenen decisions equivocades greus. La regla d’or és no fer mal i actuar sempre dins de les pròpies competències.

Valoració de la víctima

Per valorar una persona accidentada hi ha 3 nivells d’alerta mèdica segons el risc que pateixi:

• Risc vital: les lesions que pateix la persona posen en perill la seva vida.
• Risc funcional: les lesions no alteren les funcions vitals, però poden deixar seqüeles si no es tracten correctament.
• Sense risc: les lesions evolucionaran espontàniament cap a la resolució.

• EMERGÈNCIA: La vida de la víctima està en perill immediat. El socorrista intenta aconseguir que l'estat de la víctima no empitjori fins que arribi l’assistència sanitària. Exemples: aturada cardiorespiratòria, asfíxia o hemorràgia greu.
• URGÈNCIA: La urgència, si bé no necessita una actuació immediata, ha de ser atesa en poques hores (no més de sis).

Avaluació mèdica

• Primària (emergència): Comprovar la respiració, el pols i les hemorràgies greus (seqüència ABC: Airway, Breathing, Circulation).
• Secundària: Revisió completa del cos (cap, coll, tòrax, abdomen, extremitats i esquena).

La seqüència PAS (Protegir, Avisar, Socórrer)

• Protegir: Garantir la seguretat del lloc de l'accident.
• Avisar: Trucar al 112 i donar informació clara (què ha passat, on, quan, quantes víctimes hi ha, el seu estat, l'ajuda necessària...).
• Socórrer: Aplicar els primers auxilis bàsics segons les necessitats i les instruccions rebudes.

Per garantir la seguretat, cal assegurar-se que les causes que han provocat l’accident ja no estan presents:

1. Fer una anàlisi ràpida de la situació i de l’entorn, detectant possibles perills.
2. Pensar en un mateix: vetllar per la pròpia seguretat, protegint-se.
3. Protegir la persona accidentada.

Exemples d’aplicació de la seqüència PAS

• Incendi: Protegir (apagar el foc si és segur o evacuar), avisar els bombers (informant de què crema, si hi ha ferits, etc.).
• Inundació: Avisar els bombers, indicant la profunditat de l'aigua i la situació de les persones afectades.
• Accident de trànsit: Protegir (senyalitzar la zona), avisar el 112 (informant del nombre i estat dels ferits).

Mobilització i immobilització

Immobilització

Consisteix a evitar el moviment d’una zona lesionada per prevenir danys majors.

Mobilització

Només s'ha de fer si hi ha un risc imminent per a la víctima o per realitzar un trasllat necessari.

• Víctima conscient que pot caminar: Acompanyament preventiu o complet.
• Víctima conscient que no pot caminar: Tècniques com a collibè, la cadira de mans, o l'ús d'un llençol o manta.
• Víctima inconscient: Tècniques com l'arrossegament axil·lar, pels peus, pels canells, o la tècnica de Rautek.
• Pont holandès: S'utilitza per al trasllat en bloc amb 4–5 socorristes, especialment en situacions traumàtiques.

Posicions d'espera i seguretat