Guia d'Avaluació de Polítiques Públiques i Metodologia

Qüestionari sobre l'Avaluació de Polítiques Públiques

1. L’avaluació formativa en relació amb un programa o política es pregunta...

• a) Sobre com, per què i en quines circumstàncies funciona

2. L’anàlisi cost-eficàcia mesura...

• a) Les aportacions en termes monetaris i els resultats en termes quantitatius no monetaris

3. Quan Ballart parla de “rendiment dels governs” parla de:

• a) Confiança dels ciutadans en els seus governs i en els funcionaris
• b) Eficàcia o rendiment de l’Administració
• c) La qualitat democràtica i transparència en els governs dels assumptes públics
• d) Totes les respostes anteriors

4. Segons Ballart, el concepte “rendiment democràtic” a la Ciència Política s’ha mesurat en relació:

• a) Al model liberal de democràcia
• b) Als resultats socials agregats en àrees com el creixement econòmic, la igualtat, la salut i l’educació o la justícia
• c) Al grau de transparència o de corrupció
• d) Totes les anteriors són correctes

5. The Strategy Unit és l’oficina que té com a funció fer avaluacions per al govern de:

• b) Regne Unit

6. L’exigència de fer obligatòria l’avaluació de programes finançats amb fons europeus:

• a) Comporta cert risc de burocratització
• b) Ha afavorit el nivell gestor i tecnocràtic més que el nivell polític
• c) Les dues anteriors

7. En el seu sentit més general, l’avaluació de polítiques públiques cerca:

• b) Analitzar la relació entre intervencions públiques i els seus impactes sobre l’entorn social i natural

8. En l’anàlisi de les polítiques públiques, quins són els principals objectius d’una avaluació?

• a) Il·lustrar, millorar i retroalimentar la intervenció i assegurar el rendiment de comptes

9. Segons Scriven, una Goal Free Evaluation consisteix en:

• a) Avaluar en funció de les necessitats i no dels objectius afirmats

10. L’avaluació de l’eficàcia es diferencia de l’avaluació d’impacte:

• c) Perquè la primera té en compte, únicament, els beneficiaris directes, mentre que la segona analitza els efectes del programa sobre el conjunt de la població

11. El disseny quasiexperimental és utilitzat quan:

• a) Per qüestions ètiques o de pressupost, per exemple, quan no és possible generar els grups de control i de tractament mitjançant un disseny experimental

12. Les avaluacions ex-ante:

• a) Es donen abans del començament d’una política per contribuir a establir la lògica que se seguiria per intentar resoldre un problema, així com els efectes esperats de la intervenció

13. Garde Roca entén per “institucionalització de l’avaluació” a Espanya:

• a) El procés polític pel qual es legitima un marc normatiu adequat per al desenvolupament de la funció de l’avaluació
• b) L’estructuració d’espais i instàncies de les administracions a les quals encarregar tal funció, ubicant-los en diversos nivells de govern
• c) La creació d’una Agència estatal d’avaluació
• d) Les tres opcions juntes

14. Si es generen dades quantitatives sobre una problemàtica social en la qual prèviament només existien dades qualitatives, estaríem adoptant una estratègia metodològica de...

• a) Complementació
• b) Combinació
• c) Triangulació
• d) Les tres anteriors

15. El mostreig qualitatiu teòric...

• 1. Busca exemples i informants sobre construccions teòriques construïdes prèviament i les contrasta amb la pràctica

16. La teoria del canvi en l’avaluació fa referència a:

• a) Un document on es detallen objectius i fonaments teòrics

17. Ivàlua és l’institut d’avaluació de les polítiques públiques de Catalunya i es caracteritza per:

• a) Una vinculació institucional dèbil

18. L’AEVAL, agència espanyola d’avaluació, es caracteritza per:

• a) Disposar únicament de personal funcionari
• b) Presentar els seus informes davant del Congrés dels Diputats
• c) Dependre actualment del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques
• d) Les tres anteriors són correctes

19. Avaluar l’impacte d’una política educativa mitjançant un disseny experimental és, des d’una perspectiva metodològica, molt similar a aplicar la lògica que segueixen els assajos clínics per testar l’efectivitat d’un fàrmac, perquè:

• a) En ambdós casos, la clau de volta la trobem en l’aleatorització de la participació

20. En avaluació, el teòric que parla de l’avaluació com a ciència de la valoració és:

• b) Scriven

21. L’avaluació com a disciplina neix als Estats Units vinculada en un primer moment a...

• d) Els programes educatius, de formació ocupacional, la lluita contra la pobresa, la delinqüència juvenil i l’habitatge

22. Scriven era...

• b) Un filòsof de la ciència

23. Per a Campbell, l’avaluador és un...

• a) Metodòleg

24. La principal aportació de Campbell és:

• b) L’ús de mesures pretest i grups de comparació similars

25. Scriven és partidari...

• d) D’una avaluació sense objectius i basada en les necessitats dels afectats pel programa

26. Segons Weiss...

• a) La investigació no resol problemes però proporciona l’evidència de per què poden ser utilitzades per trobar solucions

27. La frase “L’avaluació serveix per il·luminar les decisions sobre diferents alternatives possibles, clarificant les qüestions que interessen a les parts afectades. La idea principal és entendre el problema i el programa, el context polític i sobretot, quins processos contribueixen als resultats esperats”, pertany a:

• c) Cronbach

28. S’entén la teoria del Responsive Evaluation com aquella teoria que:

• b) Sacrifica la precisió de la mesura per augmentar la utilitat de l’avaluació

29. L’avaluació és:

• b) Un camí o una forma de raonament sistemàtica

30. El biaix de l’avaluador en realitzar l’avaluació es pot donar per...

• a) La cooptació de l’avaluador per part del programa
• b) La relació entre els gestors i l’avaluador
• c) La lleialtat de la institució
• d) Totes les anteriors

31. L’experimentació es diferencia de la quasiexperimentació o anàlisi retrospectiva per...

• b) Seleccionar aleatòriament el públic que participa en l’experiment

32. La Fundació la Caixa convoca un programa per finançar un projecte; quan avalua les propostes presentades fa una avaluació...

• d) Cost-benefici