Guia de Primers Auxilis: Esquinços, Luxacions i Fractures

Tipus de Traumatismes: Esquinç, Luxació i Fractura

És important conèixer l'antecedent que ha originat la lesió i si s'ha sentit un cruixit o espetec, ja que això facilitarà el diagnòstic.

Esquinç

Suposa la separació momentània de les superfícies articulars després d'un moviment forçat de l'articulació. Produeix un estirament dels lligaments.

Símptomes

• Dolor
• Inflamació
• Impotència funcional

Actuació

• Repòs.
• Aplicació de fred local.
• Immobilització compressiva.
• Elevació de l'extremitat.
• No administrar pomades ni analgèsics que amaguin els símptomes.
• Dirigir-se a un centre sanitari.

Luxacions

És la separació mantinguda de les superfícies articulars. Pot ser per un mecanisme directe (caiguda o impacte) o indirecte (estirament forçat).

Símptomes

• Dolor intens.
• Inflamació de l'articulació.
• Deformitat en comparar-la amb l'extremitat simètrica.
• Impotència funcional total.

Actuació

• Aplicar fred local.
• Immobilitzar l'articulació en la posició en què es trobi.
• Assegurar el trasllat a un centre sanitari.

Fractures

És la pèrdua de continuïtat de l'os.

Classificació de les fractures

Segons el traç de la fractura

• Incompleta: El traç de la fractura no trenca tot el gruix de l'os.
• Completa:
  • Transversals: Per contusió directa.
  • Obliqües: Per flexió de l'os.
  • Espiroidals: Per torsió.
  • Communitiva: El punt de fractura es desfà en múltiples fragments.

Segons l'estat de la pell

• Tancades: L'os es trenca, però la pell queda intacta.
• Obertes: L'os trencat produeix una ferida a la pell propera al punt de fractura, amb risc d'infecció, hemorràgies i lesió d'estructures veïnes.

Causes

• Directes: El punt de fractura i el de l'impacte coincideixen.
• Indirectes: La fractura es produeix lluny del punt d'impacte de l'agent traumàtic.
• Espontànies (o patològiques): No hi ha traumatisme; són causades per fragilitat òssia (osteoporosi, desnutrició, edat avançada).
• Per arrencament: La contracció muscular arrenca un fragment de l'os.

Símptomes

• Dolor intens que augmenta en mobilitzar l'extremitat.
• Inflamació que comença en el punt de fractura i s'estén amb el temps.
• Deformitat (escurçament, angulació).
• Impotència funcional variable.
• Envermelliment de la zona per hematoma i edema.

Actuació general davant una fractura

1. Avaluar la situació: Si no estem segurs, preguntar a la víctima com ha estat l'accident.
2. No moure la víctima, tret que hi hagi un risc imminent per a ella o per al socorrista.
3. Exposar la lesió: Retirar o tallar la roba de la zona afectada per poder examinar-la visualment.
4. Explorar la zona: Palpar amb cura per localitzar punts dolorosos i possibles crepitacions.
5. Retirar objectes: Treure anells, rellotges, polseres, etc., per facilitar la circulació sanguínia.
6. Aplicar fred local, sempre protegint la pell per evitar cremades.
7. Comprovar el pols: Verificar l'existència de pols (radial al canell, pediós al peu) a la part més distant de la lesió. L'absència de pols agreuja el pronòstic.
8. Immobilitzar: Immobilitzar la fractura incloent una articulació per sobre i una per sota, sense intentar recol·locar (reduir) l'os.
9. Gestionar el trasllat: Traslladar la víctima a un centre sanitari evitant moviments bruscos.
10. En cas de fractura oberta: Cobrir la ferida amb gases estèrils i humides. MAI intentar reintroduir l'os.