Guia de Primers Auxilis i Actuació en Emergències Laborals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,73 KB

1. Els Primers Auxilis

Són les primeres ajudes que s'adopten inicialment amb un accidentat o malalt sobtat, en el mateix lloc dels fets, fins que es pugui obtenir una assistència especialitzada.

1.1 Principis d'actuació en els primers auxilis

Principis d'actuació bàsics (PAS): Són 3 pautes fonamentals:

  • P: Protegir el ferit i a nosaltres mateixos.
  • A: Avisar els serveis d'emergència, donant detalls de l'accident.
  • S: Socorrer el ferit fins que arribin els professionals.

Principis d'actuació generals:

  • Actuar amb rapidesa.
  • Fer una composició del lloc.
  • Examinar les persones accidentades.
  • Moure el ferit amb gran precaució.
  • Abrigar el ferit.
  • Fer només l'indispensable.
  • No donar mai beure a una persona inconscient.
  • Tranquil·litzar la víctima.
  • No deixar mai sol l'accidentat.

1.2 El Triatge

És el procés d'avaluació i classificació de les víctimes, en cas d'accidents amb múltiples afectats, que permet prioritzar l'ordre d'atenció o evacuació.

Targetes de triatge:

  • VERMELLA (Extrema urgència): Els ferits que necessiten evacuació immediata. Ferits que no respiren, inconscients, fortes hemorràgies, fractures greus.
  • GROGA (Urgent): Els ferits greus, que necessiten assistència hospitalària, però poden esperar per fer l'evacuació encara que necessiten cures mínimes prèvies.
  • VERDA (No urgent): Els ferits lleus que no requereixen assistència hospitalària i mèdica immediata. Ferits amb fractures d'ossos llargs.
  • NEGRA O GRISA (No requereix atenció): Els morts i accidents amb poques possibilitats de sobreviure. Ferits amb lesions cranials amb pèrdua de massa encefàlica, lesions de columna vertebral.

Classificació de les víctimes segons el principi:

Es prioritza l'interès col·lectiu sobre l'individual. La conservació de la vida té preferència sobre la d'una funcionalitat i la funció sobre el defecte anatòmic. Les principals amenaces per la vida estan constituïdes per l'asfíxia, l'hemorràgia i el xoc.

El Xoc:

És l'alteració sobtada de l'organisme d'un ésser humà per causes orgàniques, com la infecció o el traumatisme.

2. La Farmaciola a l'Empresa

En tots els centres de treball és obligatori comptar amb una farmaciola de primers auxilis adequada i degudament senyalitzada.

Elements bàsics d'una farmaciola:

  • Material de curació: gases, benes, espparadrap, cotó, etc.
  • Antisèptics: sabó, alcohol, sèrum fisiològic, etc.
  • Medicaments: analgèsics, antipirètics, sèrum, antihistamínics, etc.
  • Instrumental i elements addicionals: tisores, pinces, termòmetres, guants i mocadors d'un sol ús.

El material ha d'estar ordenat, etiquetat i amb una llista dels telèfons d'emergència. La farmaciola no ha de tenir pany i s'haurà de revisar amb regularitat.

En els centres de treball de més de 50 treballadors i aquells en què es realitzin activitats perilloses, es requereix un local destinat als primers auxilis i possibles atencions sanitàries, amb una farmaciola, una llitera i una font d'aigua potable.

3. Tècniques de P.A. en els Accidents Més Comuns

  1. Valoració primària del pacient.
  2. Comprovació i manteniment de les constants vitals.
  3. Valoració secundària.
  4. Tractament definitiu.

3.1 Cremades

Són lesions de la pell causades per contacte amb diversos agents.

Classificació de les cremades:

  • Primer grau o eritema: Afecta la capa superficial de la pell. La pell s'enrosseix i no sol produir butllofes (exemple: la cremada causada per exposició al sol sense protecció).
  • Segon grau: Afecten l'epidermis i la dermis (capa intermèdia). Es formen butllofes a la capa superior de la pell (exemple: les cremades per oli calent).
  • Tercer grau: Afecta la hipodermis, la dermis i l'epidermis, o fins i tot més intensament, músculs, nervis, etc. Es caracteritza per una crosta de color negre o marró fosc.

L'extensió de la cremada o una superfície del cos cremada es calcula per la regla de Wallace, que divideix les zones del cos en porcions del 9% o els seus múltiples.

P.A. en cas de cremades:

  1. Allunyar la víctima de la font de calor i tranquil·litzar-la.
  2. Refredar l'àrea cremada, aplicant compreses d'aigua freda sobre la lesió.
  3. No aplicar cap tipus de pomada.
  4. Cobrir amb gases netes.
  5. No treure la roba.
  6. Retirar amb cura anells, polseres, rellotges o peces de roba ajustades i cinturons que quedin sobre la zona afectada.
  7. No administrar líquids per via oral.
  8. Traslladar la víctima a un centre assistencial.

3.2 Hemorràgies

És la sortida de sang dels vasos sanguinis com a conseqüència de la seva ruptura.

Classificació de les hemorràgies:

SEGONS LA NATURALESA:

  • Externa: Quan la sang surt fora de l'organisme.
  • Interna: Quan la sang queda dins de l'organisme.
  • Exterioritzada: Quan la sang surt pels orificis naturals del cos.

SEGONS LA GRAVETAT:

  • Aguda: És la que perd quantitat de sang en pocs minuts. És molt greu.
  • Crònica: Sol ser menys greu que les agudes, tot i perdre la mateixa quantitat de sang, pel fet que l'organisme és capaç d'adaptar-se a una pèrdua crònica de sang d'aquest tipus.

SEGONS LA PROCEDÈNCIA:

  • Capil·lar: La sortida de sang és de poca quantia, a causa del fi calibre d'aquests vasos.
  • Venosa: La sang surt de forma contínua però sense força i és de color granat.
  • Arterial: La sang surt en grans quantitats, coincidint amb cada batec del cor, i és de color vermell brillant.

P.A. en cas d'hemorràgies:

  • HEMORRÀGIES INTERNES: Són difícils de detectar. Se'n pot suposar la presència quan hi ha traumatismes considerables i la víctima presenta pal·lidesa, sudoració, marejos, pols feble i ràpid.
  • HEMORRÀGIA EXTERNA:
    • H. Capil·lar: S'ha de netejar amb una solució antisèptica i recobrir amb una gasa estèril.
    • H. Venosa: S'ha de destapar la ferida i comprimir-la amb una compresa, mantenint elevat el membre ferit.
    • H. Arterial: Requereix actuar ràpidament. Si es produeix en una extremitat, s'intentarà mantenir-la elevada, deixant la ferida al descobert i comprimint-la.
  • HEMORRÀGIES EXTERIORITZADES:
    • H. Nasal: Cal col·locar la persona asseguda i amb el cap endavant, comprimint amb els dits les fosses nasals durant uns dos minuts.
    • H. per l'oïda: Pot tenir el seu origen en el conducte auditiu extern o, en casos més greus, en un traumatisme al cap o una fractura dels ossos del crani. Aquest tipus d'hemorràgies és l'únic en què no cal actuar (més enllà de mantenir la calma i esperar assistència).

3.3 Traumatismes: Fractures, Luxacions i Esquinços

Un traumatisme és una lesió sobre el cos causada per un impacte violent.

Fractura:

És el trencament total o parcial d'un os.

  • F. OBERTES: L'os trencat produeix una ferida a la pell i surt del cos.
  • F. TANCADES: L'os trencat no esquenç la pell.
Símptomes:
  • Dolor en el lloc de la lesió.
  • Impotència funcional.
  • Deformació del membre fracturat.
  • Inflamació on s'ha produït la fractura.
  • Possible sagnat.
PRIMERS AUXILIS:
  • Evitar el moviment de parts mòbils de la fractura.
  • Immobilitzar l'articulació superior i inferior al punt de fractura.
  • Si la fractura afecta la columna vertebral, s'ha d'extremar la cura.
  • Si la fractura és oberta, cal tractar l'hemorràgia.

Esquinç:

És la distensió o l'esquinçament dels lligaments que uneixen les articulacions.

Símptomes:
  • Dolor intens en el lloc de lesió.
  • Impotència funcional.
  • Deformitat.
PRIMERS AUXILIS:
  • Immobilitzar, evitant els moviments.
  • Aplicar fred.

Luxació:

Desplaçament dels ossos que formen una articulació. Pot produir el trencament de lligaments i fibres musculars.

Símptomes:
  • Impotència funcional.
  • Deformitat en l'articulació.
  • Inflamació.
PRIMERS AUXILIS:
  • Evitar el moviment de parts mòbils de la fractura (sic: luxació).
  • Immobilitzar l'articulació i evitar moviments.
  • Aplicar-hi fred local.

4. Actuació Davant d'un Accidentat Inconscient

La primera mesura d'actuació en l'atenció a un accidentat inconscient és trucar els serveis mèdics. Per saber si un accidentat està conscient, se li preguntarà què li ha passat.

Si Respira:

No caldrà seguir explorant els seus signes vitals, ja que això indica que el cor funciona. S'ha de col·locar l'accidentat en Posició Lateral de Seguretat (PLS).

Si no Respira:

  1. Es col·loca immediatament l'accidentat ajagut, mirant enlaire, en posició de decúbit supí.
  2. Posteriorment, es procedeix a la hiperextensió del coll de l'accidentat, desplaçant-li la mandíbula cap endavant i obrint-li la boca.
  3. Si hi ha pols: es continua efectuant la respiració artificial.
  4. Si no hi ha pols: existirà, per tant, aturada cardiorespiratòria i serà necessària la realització de la RCP (Reanimació Cardiopulmonar).

Execució de la RCP:

  • Col·locar el pacient sobre una superfície dura.
  • Localitzar el terç inferior de l'esternó i col·locar-hi el taló de la mà al damunt.
  • Amb els dits estirats i els braços perpendiculars al punt de contacte amb l'esternó, s'exerceix compressió directa sobre el tòrax, aconseguint que s'enfonsi uns 4 o 5 cm.
  • El massatge cardíac pot anar acompanyat de la respiració boca a boca: 30 compressions toràciques seguides per 2 insuflacions (30:2) i amb un ritme de 100 compresions per minut.

5. El Trasllat d'Accidentats

Mètodes següents:

  • Si hi ha un socorrista i l'accidentat està conscient, sense perill, en un lloc de difícil accés i se sospita que té fractura a la columna, no s'ha de moure, sinó tranquil·litzar-lo i demanar ajuda urgent.
  • En la situació anterior, però amb diversos socorristes i disposant d'una llitera, s'utilitzarà la tècnica del pont: tres socorristes, amb l'accidentat estès entre les seves cames, l'aixequen al mateix temps, subjectant-li el cap, els malucs i les cames com si fos un cos rígid, mentre un altre socorrista fa lliscar la llitera per sota del seu cos.
  • Si es descarten lesions a la columna, l'accidentat està inconscient i hi ha un sol socorrista, es trasllada la víctima arrossegant-la. Per fer-ho, el socorrista se situa darrere del cap de la víctima, es posa de genolls i passa els seus braços per sota de les aixelles del ferit.
  • Si l'accidentat està conscient, es descarten lesions a la columna i hi ha dos socorristes, s'utilitzarà la tècnica de la cadira de la reina, entrellaçant tots dos socorristes les mans i assegut-hi el ferit.

Entradas relacionadas: