Guia de Primers Auxilis: Actuació en Emergències

Hemorràgies: Tipus i Actuacions

L'hemorràgia és la sortida de sang dels vasos sanguinis.

Classificació d'Hemorràgies

Segons el volum de sang perdut:

• Hemorràgia lleu: es perd menys del 10% del volum de sang.
• Hemorràgia greu: es perd entre el 10% i el 30% del volum sanguini. Símptomes: dolor, pell pàl·lida i freda, pols dèbil, set, vertigen, desmai, visió borrosa.
• Hemorràgia molt greu: es perd més del 30% de sang, amb respiració accelerada i manifestació de xoc. Pot portar a la mort en poques hores.

Actuació en Hemorràgies Externes

Mesures Generals

Si la víctima té la pell pàl·lida, freda i pateix vertigen (possibles signes de xoc):

1. Estireu la víctima en decúbit supí (panxa enlaire) amb les cames lleugerament elevades, si la lesió ho permet, perquè la sang arribi millor al cervell.
2. Cobriu la víctima per evitar la pèrdua de calor corporal.
3. Afluixeu la roba que pugui oprimir.
4. Truqueu als serveis d'emergència (112).

Pressió Local

L'objectiu és controlar el sagnat:

1. Apliqueu pressió directa sobre la ferida amb un apòsit net (gasa, drap) durant almenys 10 minuts.
2. Si l'apòsit s'amara de sang, no el retireu; afegiu-ne més a sobre i continueu la pressió.
3. Si és possible, eleveu l'extremitat afectada per sobre del nivell del cor.
4. Si la pressió directa no és suficient, apliqueu pressió indirecta sobre l'artèria principal que irriga la zona (per exemple, l'artèria humeral al braç o la femoral a l'engonal), pressionant contra l'os subjacent.

Ús del Torniquet

El torniquet és una mesura d'últim recurs que s'ha d'aplicar només en casos d'hemorràgies externes molt greus en extremitats que no es controlen amb la pressió directa i indirecta, i quan la vida de la víctima està en perill imminent (per exemple, amputacions traumàtiques amb sagnat massiu).

Com aplicar-lo (només si s'està entrenat):

1. Utilitzeu una banda ampla (mínim 5 cm, mai cordes fines o filferros).
2. Col·loqueu la banda uns 5-7 cm per sobre de la ferida (entre la ferida i el cor), mai sobre una articulació.
3. Lligueu un bastó o objecte similar a la banda.
4. Gireu el bastó per tensar la banda fins que l'hemorràgia s'aturi. Fixeu el bastó per mantenir la tensió.
5. Anoteu l'hora exacta d'aplicació del torniquet en un lloc visible (per exemple, al front de la víctima).
6. Un cop aplicat, no l'afluixeu. La retirada ha de fer-la personal mèdic.
7. Traslladeu la víctima urgentment a un hospital.

L'ús incorrecte del torniquet pot causar danys greus, inclosa la pèrdua de l'extremitat.

Ferides amb Cossos Estranys

Si la ferida té un cos estrany clavat (vidre, ganivet, estella gran):

• No el traieu, ja que podria estar taponant un vas sanguini i la seva extracció podria agreujar l'hemorràgia o causar més danys.
• Immobilitzeu l'objecte per evitar que es mogui, col·locant apòsits o draps al seu voltant.
• Controleu l'hemorràgia aplicant pressió al voltant de l'objecte, mai directament sobre ell.
• Traslladeu la víctima a un centre mèdic.

Actuació en Hemorràgies Internes

És aquella en què la sang s'acumula dins dels teixits o en una cavitat del cos (crani, tòrax, abdomen). Pot ser difícil de detectar i conduir ràpidament a un estat de xoc.

Sospiteu d'hemorràgia interna si hi ha: traumatisme important, dolor abdominal intens, abdomen rígid, hematomes extensos, signes de xoc sense hemorràgia externa visible, vòmits amb sang o femtes negres.

Actuació:

1. Truqueu immediatament als serveis d'emergència (112).
2. Controleu els signes vitals (consciència, respiració, pols).
3. Col·loqueu la víctima en posició antixoc (estirada amb les cames elevades), si està conscient i no hi ha sospita de lesions a la columna, cap o cames. Si està inconscient i respira, en posició lateral de seguretat.
4. Tapeu-la per evitar que es refredi.
5. No li doneu res de beure ni menjar.
6. Traslladeu-la urgentment a un hospital.

Contusions: Tipus i Gravetat

Les contusions són lesions produïdes per un cop o impacte sobre el cos que no trenquen la pell, però afecten els teixits subjacents (músculs, vasos sanguinis, etc.).

Graus de les Contusions

• De primer grau (lleu): Afecta principalment la pell i el teixit subcutani. Causa dolor lleu, envermelliment i un petit blau (equimosi) que apareix més tard.
• De segon grau (moderada): El cop és més violent. Es trenquen vasos sanguinis més grans, formant un hematoma (acumulació de sang sota la pell). Causa dolor intens, inflamació (bony) i l'hematoma és més evident.
• De tercer grau (greu): El traumatisme és molt fort. Pot haver-hi destrucció important dels teixits subjacents, incloent músculs. Causa un dolor molt intens i constant, gran hematoma, induració de la zona i possible pèrdua de funció. Pot haver-hi necrosi (mort) dels teixits. Una contusió directa sobre una articulació o lligaments pot ser especialment perillosa.

Actuació general en contusions: Aplicar fred local (gel embolicat en un drap, mai directament sobre la pell) durant 15-20 minuts diverses vegades al dia, mantenir la zona elevada si és una extremitat, i repòs. En contusions greus o si hi ha dubtes, consulteu un metge.

Lesions per Calor: Cremades

Les cremades tèrmiques són traumatismes locals causats per l'exposició a calor intensa, que pot provenir d'agents sòlids (objectes calents), líquids (escaldaments per aigua bullent, oli), gasos (vapor) o flames.

La manifestació més important i immediata de la majoria de cremades és el dolor intens.

Profunditat de les Cremades

• Primer grau: Afecta només la capa més superficial de la pell (epidermis). Provoca envermelliment, pell seca, dolor (similar a una coïssor o picor) i lleugera inflamació. No hi ha butllofes. Guareixen en pocs dies sense deixar cicatriu. Un exemple comú és la cremada solar lleu.
• Segon grau: Afecta l'epidermis i la dermis (capa intermèdia de la pell). Es caracteritzen per l'aparició de butllofes (flictenes), envermelliment intens, dolor significatiu i inflamació. La pell pot estar humida. Poden ser superficials (afecten la part superior de la dermis) o profundes (afecten més profundament la dermis). Triguen més a curar-se (2-3 setmanes o més) i poden deixar cicatrius o canvis de pigmentació.
• Tercer grau: Destrueixen totes les capes de la pell (epidermis i dermis) i poden afectar el teixit subcutani (greix, músculs i fins i tot ossos). La zona cremada pot tenir un aspecte carbonitzat, blanquinós, marronós o coriaci (com cuir). Sorprenentment, poden ser indolores a la zona més afectada per la destrucció de les terminacions nervioses, però amb dolor intens a les vores (on la cremada pot ser de segon grau). Sempre deixen cicatrius importants i requereixen tractament mèdic especialitzat, sovint amb empelts de pell.

Tipus de Cremades (Extensió i Gravetat)

La gravetat d'una cremada no només depèn de la profunditat, sinó també de l'extensió (percentatge de superfície corporal cremada), la localització (cara, mans, peus, genitals, articulacions, vies respiratòries són zones crítiques), l'edat de la víctima (nens i ancians són més vulnerables) i el seu estat de salut previ.

• Cremades lleus: Generalment, cremades de primer grau o de segon grau superficials que afecten menys del 10% de la superfície corporal en adults (menys del 5% en nens o ancians), i no afecten zones crítiques.
• Cremades greus: Posen en perill la vida de la víctima. Inclouen: cremades de segon grau profundes o de tercer grau; cremades que afecten un percentatge significatiu de la superfície corporal (més del 10-15% en adults, 5-10% en nens); cremades en zones crítiques; cremades elèctriques o químiques; cremades circulars en extremitats o tòrax; o cremades en pacients amb altres problemes de salut.
• Cremades molt greus (o crítiques): Aquelles amb alt risc de mortalitat. Per exemple, cremades de segon o tercer grau que afecten més del 25-30% de la superfície corporal, o cremades menors en pacients amb condicions preexistents greus o lesions associades.

Actuació en Cremades Lleus

1. Refredeu la cremada immediatament amb aigua corrent fresca (no gelada, entre 10-20°C) durant almenys 10-20 minuts. Això ajuda a alleujar el dolor, reduir la inflamació i limitar la profunditat de la lesió. No apliqueu gel directament sobre la cremada.
2. Retireu amb cura anells, rellotges, polseres o roba ajustada de la zona cremada o propera, abans que comenci a inflamar-se. No retireu roba que estigui adherida a la pell.
3. Cobriu la cremada amb un apòsit estèril o un drap net i humit (preferiblement que no deixi anar fibres, com una gasa estèril). No rebenteu les butllofes, ja que protegeixen de la infecció.
4. No apliqueu pomades, olis, pasta de dents ni altres remeis casolans sobre la cremada.
5. Encara que la cremada sembli lleu, considereu la consulta mèdica, especialment si és en un nen, una persona gran, si la cremada és més gran que la palma de la mà de la víctima, si hi ha butllofes, si afecta zones sensibles, o si hi ha dubtes sobre la seva gravetat o tractament.

Actuació en Cremades Greus

Primer, assegureu la vostra seguretat i la de la víctima (PAS: Protegir, Avisar, Socórrer). Truqueu immediatament als serveis d'emergència (112).

1. Si la víctima està en flames, apagueu-les fent-la rodar per terra o cobrint-la amb una manta (no sintètica).
2. No retireu la roba cremada que estigui adherida a la pell. Si no està adherida, retireu-la amb cura, tallant-la si cal, excepte a la zona cremada.
3. Refredeu la cremada amb aigua fresca durant uns minuts si és possible i la cremada no és molt extensa (per evitar la hipotèrmia).
4. Cobriu la zona cremada amb apòsits estèrils secs o draps nets i secs. Si la cremada és molt extensa, podeu cobrir la víctima amb un llençol net i sec per evitar la hipotèrmia. No utilitzeu materials que puguin deixar fibres (com cotó).
5. Mantingueu les extremitats cremades elevades, si és possible, per sobre del nivell del cor per reduir la inflamació.
6. Controleu els signes vitals (consciència, respiració) i estigueu preparats per a una possible RCP si fos necessari.
7. No apliqueu pomades ni cap altre producte. No doneu res de beure ni menjar.
8. Preveniu la hipotèrmia cobrint la víctima amb mantes (fora de les zones cremades).

Lesions Causades pel Fred

Congelació: Fases i Actuació

És una lesió local dels teixits causada per l'exposició al fred intens, que provoca la congelació de l'aigua dins i al voltant de les cèl·lules.

Fases de la Congelació

1. Fase inicial (congelació superficial lleu o eritema per fred): La pell es torna pàl·lida o vermellosa, freda al tacte, i pot haver-hi formigueig, entumiment o dolor punxant.
2. Progressió (congelació superficial): La zona afectada es torna més pàl·lida, cerosa i dura al tacte. Es perd la sensibilitat. Pot aparèixer sensació de cremor o picor intensa durant el reescalfament. Es poden formar butllofes clares després de 24-48 hores.
3. Congelació profunda: La pell pot adquirir un to blavós, grisenc o tacat. El teixit subjacent (músculs, tendons, ossos) pot estar afectat. Es formen butllofes, sovint amb líquid sanguinolent, dies després. Hi ha una pèrdua total de sensibilitat.
4. Necrosi: Si no es tracta adequadament i la circulació no es restableix, es produeix la mort dels teixits (necrosi), que es tornen negres, secs i momificats.

Actuació en Congelacions

1. Traslladeu la víctima a un lloc més càlid i protegit del fred i el vent.
2. Avalueu si la víctima també pateix hipotèrmia generalitzada, ja que sovint van juntes i la hipotèrmia és prioritària.
3. Retireu amb molta cura la roba humida o ajustada i qualsevol joia de la zona afectada. Canvieu-la per roba seca i folgada.
4. Reescalfeu la zona afectada de manera gradual. El mètode ideal és submergir la part congelada en aigua tèbia (entre 37°C i 39°C, mai calenta) durant 20-30 minuts, o fins que la pell recuperi el color i la sensibilitat. L'aigua ha de mantenir-se a temperatura constant. Si no disposeu d'aigua tèbia, utilitzeu el calor corporal (per exemple, posant les mans congelades sota les aixelles d'una altra persona o les pròpies).
5. No fregueu mai la zona congelada, ja que podríeu causar més dany als teixits. No apliqueu calor seca directa (estufes, foc).
6. El reescalfament pot ser dolorós; es poden administrar analgèsics si la víctima està conscient.
7. No administreu alcohol ni permeteu que la víctima fumi (la nicotina redueix el flux sanguini).
8. Un cop reescalfada, protegiu la zona amb apòsits estèrils i secs, separant els dits si estan afectats. Mantingueu la zona elevada.
9. Eviteu que la zona reescalfada es torni a congelar.
10. Traslladeu la víctima a un centre hospitalari el més aviat possible, fins i tot si la congelació sembla lleu.

Hidrocució (Mal Anomenat "Tall de Digestió")

És un xoc termodiferencial que pot provocar una pèrdua de consciència i, si la persona és a l'aigua, un ofegament secundari, o fins i tot una aturada cardiorespiratòria. Es produeix per un canvi brusc de temperatura corporal, habitualment en entrar en contacte sobtat amb aigua freda, especialment després d'una exposició solar intensa, exercici físic o durant la digestió (quan hi ha més sang al sistema digestiu). Aquest xoc pot causar una disminució del flux sanguini al cervell. No implica necessàriament l'entrada primària d'aigua als pulmons.

Actuació: Treure la víctima de l'aigua immediatament, comprovar consciència i respiració, i actuar segons el protocol PAS (trucar al 112, iniciar RCP si cal).

Hipotèrmia: Què És i Com Actuar

És el descens de la temperatura corporal central per sota dels 35°C. És una condició greu que pot portar a la mort. Quan comença el refredament, el cos intenta generar calor mitjançant tremolors (moviments musculars involuntaris).

• Hipotèrmia lleu (32-35°C): La persona està conscient, amb tremolors, pell freda i pàl·lida, possible confusió lleu, dificultat per parlar.
• Hipotèrmia moderada (28-32°C): Els tremolors poden disminuir o desaparèixer. Augmenta la confusió, somnolència, parla arrossegada, pèrdua de coordinació, pols i respiració lents i febles.
• Hipotèrmia greu (menys de 28°C): Pèrdua de consciència, pupil·les dilatades, pols i respiració molt febles o absents, rigidesa muscular. Alt risc d'aturada cardíaca.

Primers Auxilis en Hipotèrmia

1. Traslladeu la víctima a un lloc més càlid, sec i protegit del vent. Manipuleu-la amb molta cura, ja que moviments bruscos poden desencadenar arítmies cardíaques.
2. Si la persona està conscient, retireu amb cura la roba mullada i substituïu-la per roba seca i càlida. Cobriu-la amb mantes, sacs de dormir o qualsevol material aïllant disponible, incloent el cap i el coll.
3. Si està conscient, pot empassar i no té nàusees, oferiu-li begudes calentes i ensucrades (no alcohòliques ni amb cafeïna).
4. Si la persona està inconscient, o si la hipotèrmia és greu (absència de tremolors, confusió important, etc.), realitzeu l'avaluació d'emergència (PAS). Truqueu immediatament al 112. Comproveu la respiració i el pols durant almenys un minut, ja que poden ser molt febles i lents. Si no respira o no té pols detectable, inicieu la RCP.
5. Afluixeu la roba cenyida per facilitar la circulació.
6. Escalfament progressiu: Eviteu l'escalfament massa ràpid (com banys calents o aplicació directa de calor intensa), ja que pot ser perjudicial (pot causar una caiguda de la tensió arterial o arítmies). És preferible l'escalfament passiu (aprofitant el propi calor corporal i l'aïllament) o actiu extern suau (bosses d'aigua tèbia a les aixelles, engonals i coll, si estan disponibles, sempre embolicades per no cremar la pell).
7. Traslladeu-la urgentment a un hospital, fins i tot si els símptomes milloren.

Cop de Calor: Prevenció i Actuació

És una emergència mèdica greu causada per una acumulació excessiva de calor en l'organisme, quan els mecanismes de termoregulació (com la sudoració) fallen i el cos no pot dissipar la calor eficaçment a l'ambient. La temperatura corporal pot pujar per sobre dels 40°C, danyant òrgans vitals.

L'esgotament per calor (o acalorament) és una forma menys greu de malaltia per calor, més freqüent, i pot ser un precursor del cop de calor si no es tracta. Els símptomes inclouen sudoració abundant, debilitat, mareig, nàusees, mal de cap, pell pàl·lida i humida, pols ràpid i feble. En canvi, el cop de calor és una condició molt més rara però extremadament greu i potencialment mortal, caracteritzada per:

• Temperatura corporal molt alta (superior a 40°C).
• Pell calenta, seca i vermella (la sudoració pot haver cessat, especialment en el cop de calor clàssic).
• Pols ràpid i fort.
• Mal de cap intens i punxant.
• Confusió, agitació, deliri, convulsions i pèrdua de consciència.

Actuació davant un cop de calor:

1. Truqueu immediatament als serveis d'emergència (112).
2. Traslladeu la víctima a un lloc fresc i ombrívol.
3. Traieu-li l'excés de roba.
4. Refredeu el cos de la víctima activament: apliqueu compreses d'aigua freda o tovalloles humides al cap, coll, aixelles i engonals. Ruixeu la pell amb aigua fresca i venteu-la. Si és possible, submergiu-la en aigua fresca (no gelada).
5. Si està conscient i pot beure, doneu-li petits sorbs d'aigua fresca o begudes isotòniques. No doneu begudes alcohòliques ni amb cafeïna.
6. Controleu la temperatura corporal i continueu refredant fins que baixi a uns 38°C.
7. Si perd la consciència, col·loqueu-la en posició lateral de seguretat i continueu refredant-la mentre espereu l'ajuda mèdica.

Lesions Elèctriques: Actuació

Les lesions per electricitat ocorren quan un corrent elèctric travessa el cos. Poden causar cremades elèctriques visibles als punts d'entrada i sortida del corrent, però el dany intern als òrgans, músculs i nervis pot ser molt més extens i greu del que suggereix l'aspecte extern de les cremades. A més, poden provocar alteracions del ritme cardíac (arítmies, fibril·lació ventricular), aturada cardiorespiratòria, fractures per contraccions musculars violentes i altres complicacions neurològiques.

Actuació davant Descàrregues Elèctriques

La seguretat de l'auxiliador és primordial. No toqueu mai la víctima si encara està en contacte amb la font elèctrica.

1. Desconnecteu el corrent elèctric: Si és possible i segur, desconnecteu l'interruptor general, el fusible o la font d'alimentació. Si no podeu desconnectar el corrent, intenteu separar la víctima de la font elèctrica utilitzant un objecte sec i no conductor (com un pal de fusta seca, una cadira de fusta, una corda seca o una catifa de goma). Assegureu-vos d'estar sobre una superfície seca i aïllant.
2. Un cop la víctima estigui segura i separada de la font elèctrica, realitzeu l'avaluació d'emergència (PAS: Protegir, Avisar, Socórrer). Truqueu immediatament als serveis d'emergència (112).
3. Comproveu si la víctima respira i té pols. Si no respira o no té pols, inicieu la Reanimació Cardiopulmonar (RCP) immediatament.
4. Si la víctima respira i té pols, realitzeu una avaluació secundària per buscar altres lesions, com cremades (punts d'entrada i sortida), fractures (causades per contraccions musculars violentes o caigudes) o lesions internes.
5. Tracteu les cremades com s'ha indicat anteriorment (cobrir amb apòsits estèrils i secs).
6. Mantingueu la víctima estirada i abrigada per prevenir el xoc.
7. Traslladeu la víctima urgentment a un hospital, fins i tot si sembla estar recuperada, ja que les lesions elèctriques poden tenir efectes retardats i danys interns no visibles.

Asfíxia: Causes i Primers Auxilis

És la dificultat o la interrupció de la respiració que impedeix l'intercanvi normal de gasos (oxigen i diòxid de carboni) als pulmons, provocant una manca d'oxigen als teixits (hipòxia o anòxia). Es manifesta amb dificultat respiratòria (dispnea), tos, cianosi (coloració blavosa de la pell i mucoses), agitació, pèrdua de consciència o manca completa de respiració (apnea).

Causes Comuns d'Asfíxia

• Obstrucció de la via aèria superior: Per un cos estrany (ennuegament), inflamació (reaccions al·lèrgiques greus com l'anafilaxi, infeccions com l'epiglotitis), o la caiguda de la llengua en persones inconscients.
• Compressió externa de la via aèria o del tòrax: Estrangulació, penjament, aixafament del tòrax o abdomen (per exemple, en accidents de trànsit, esfondraments, allaus).
• Invasió de la via aèria per líquids: Ofegament (aspiració d'aigua o altres líquids).
• Inhalació de gasos tòxics o atmosferes pobres en oxigen: Monòxid de carboni, fum d'incendis, gasos industrials, espais confinats.
• Malalties o condicions que afecten la funció respiratòria: Atacs d'asma greus, malalties neuromusculars (ELA, distròfia muscular), paràlisi dels músculs respiratoris, edema pulmonar.

Compressió de la Via Aèria

Ocorre quan una força externa o un objecte comprimeix el coll (estrangulació, penjament), el tòrax o l'abdomen, impedint els moviments respiratoris o obstruint el pas de l'aire.

Protocol d'Actuació

1. Assegureu la zona (PAS). La vostra seguretat és el primer.
2. Si és possible i segur, elimineu la causa de la compressió immediatament.
3. Realitzeu l'avaluació d'emergència. Truqueu al 112.
4. Si la víctima no respira o respira amb molta dificultat, inicieu la RCP (Reanimació Cardiopulmonar) amb compressions toràciques i, si és possible i segur, ventilacions.
5. Continueu la RCP fins que arribi l'ajuda mèdica o la víctima recuperi la respiració espontània.

Ofegament: Causes i Actuació

L'ofegament és un tipus d'asfíxia causat per la submersió o immersió en un líquid (generalment aigua). Això impedeix que l'aire arribi als pulmons, ja sigui per l'entrada de líquid a les vies respiratòries (ofegament humit) o per un espasme de la laringe que tanca el pas de l'aire (ofegament sec, menys comú).

Les causes més comunes inclouen no saber nedar, nedar en aigües perilloses o desconegudes, accidents aquàtics (caigudes, cops), hidrocució, esgotament, consum d'alcohol o drogues, o pèrdua de consciència a l'aigua per altres motius (atacs de cor, epilèpsia).

Actuació en Cas d'Ofegament

1. Seguretat primer: No us poseu en perill. Si no esteu entrenat en rescat aquàtic, no entreu a l'aigua si hi ha risc per a vosaltres. Busqueu ajuda o utilitzeu objectes flotants o perxes per arribar a la víctima des d'un lloc segur.
2. Traieu la víctima de l'aigua el més ràpid i segur possible. Si sospiteu una lesió cervical (per exemple, si s'ha llançat de cap), immobilitzeu el coll durant el rescat.
3. Un cop fora de l'aigua, col·loqueu la víctima sobre una superfície plana i dura.
4. Realitzeu l'avaluació d'emergència (PAS). Truqueu immediatament al 112.
5. Si la víctima no respira o només fa esbufecs/gasps, inicieu la RCP immediatament, començant amb 5 insuflacions de rescat (si esteu entrenat i és segur fer-ho) seguides de cicles de 30 compressions toràciques i 2 ventilacions.
6. Continueu la RCP fins que arribi l'ajuda mèdica o la víctima mostri signes de vida (respiració normal, moviment).
7. Si la víctima vomita durant la RCP, gireu-la de costat per netejar la via aèria i després continueu.
8. Si la víctima recupera la respiració espontània, col·loqueu-la en posició lateral de seguretat i abrigueu-la per prevenir la hipotèrmia.
9. Totes les víctimes d'ofegament, fins i tot les que semblen recuperades completament, han de ser avaluades en un centre mèdic per prevenir complicacions com l'ofegament secundari (dificultat respiratòria que pot aparèixer hores després).