Guia d'Autors Catalans Contemporanis: Pedrolo, Pla i Més

Autors Catalans Contemporanis Clau

Manuel de Pedrolo (1918-1990)

Nascut a l'Aranyó, Manuel de Pedrolo es va instal·lar a Barcelona el 1943 per dedicar-se plenament a la literatura. Durant els anys cinquanta i seixanta va gaudir de molt èxit de vendes. A més de la seva faceta com a escriptor, va treballar com a traductor i va dirigir una col·lecció de novel·la policíaca.

Aquest autor té una obra molt prolífica, en la qual va explorar temes i registres molt diversos, tot i que un dels seus temes recurrents era la solitud de l'individu en la ciutat moderna. Algunes de les seves obres més destacades són:

• Novel·la policíaca: Joc brut (1965) i Mossegar-se la cua (1968).
• Ciència-ficció: Trajecte final (1975) i Mecanoscrit del segon origen (1974).

Baltasar Porcel (1937-2009)

Nascut a Andratx, Baltasar Porcel va cultivar tant la narrativa com el periodisme (articles d'opinió, llibres de viatges, entrevistes...). Va iniciar la seva producció narrativa en la línia del realisme socialment compromès, centrat en la mitificació del seu Andratx natal. Més endavant, la seva obra es va acostar al realisme màgic.

Entre les seves obres destaquen:

• La lluna i el Cala Llamp (1963)
• Els argonautes (1968)
• Cavalls cap a la fosca (1975), una obra plena de llenguatge poètic que tracta la lluita per la llibertat.
• Ulisses a alta mar (1997)

Montserrat Roig (1946-1991)

Nascuda a Barcelona, Montserrat Roig va compaginar l'escriptura amb el periodisme, i es va donar a conèixer al gran públic a través d'un programa de televisió. Va mostrar un gran interès per la memòria històrica, com reflecteix el seu treball d'investigació Els catalans als camps nazis.

En les seves obres narratives, buscava recuperar la història del segle XX. La seva escriptura s'ha comparat amb la de Mercè Rodoreda pel protagonisme que atorga als personatges femenins. Dues de les seves novel·les més importants són:

• Ramona, adéu (1972)
• El temps de les cireres (1977)

Quim Monzó (1952)

Quim Monzó (Barcelona, 1952), després d'una joventut viatgera com a reporter i d'unes primeres obres experimentals com L'udol del griso al caire de les clavegueres (1976), va optar per un nou estil amb el recull de contes Uf, va dir ell (1978). Des d'aleshores, ha esdevingut un autor d'influència permanent, potser més pels seus contes que per les seves novel·les.

Alguns dels seus reculls de contes més cèlebres són:

• Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980)
• El perquè de tot plegat (1993)

Jesús Moncada (1941-2005)

Jesús Moncada va néixer a Mequinensa, una petita població del Baix Cinca. La construcció d'un embassament que va inundar el poble vell és un fet central que marca tota la seva obra literària.

Es va donar a conèixer l'any 1971 amb el conjunt de contes Històries de la mà esquerra. La seva obra més famosa, publicada el 1988, és la novel·la Camí de sirga.

Josep Pla (1897-1981)

Nascut a Palafrugell en una família benestant de propietaris rurals, Josep Pla va tenir un origen que va marcar profundament el seu tarannà i la seva obra. Tot i llicenciar-se en Dret, mai va exercir, ja que des de jove es va interessar per l'escriptura. Va ser un periodista i escriptor prolífic, considerat un grafòman (addicte a escriure) amb més de 30.000 pàgines publicades.

Durant el període d'entreguerres, va treballar com a corresponsal a ciutats com París, Berlín i Londres. En esclatar la Guerra Civil, es va passar al bàndol franquista, però en acabar el conflicte es va retirar a l'Empordà. La seva obra aplega materials diversos: biografies, dietaris, reportatges, etc.

Pel que fa al seu estil, destaca per la claredat, la prosa lineal, les frases breus i un ús magistral dels adjectius per descriure el món dels sentits i els paisatges.

Obres destacades:

• Girona, un llibre de records (1952): Un llibre de memòries sobre la seva infantesa i adolescència.
• El quadern gris (1966): Considerada la seva obra mestra, és un dietari que cobreix els anys 1918 i 1919.

Anàlisi d'Obra: Bearn o la sala de les nines (1956)

Considerada una de les millors novel·les de la literatura catalana del segle XX, Bearn o la sala de les nines ha estat traduïda a nombroses llengües i portada al cinema. És una elegia que gira al voltant del final d'un llinatge aristocràtic, el que havia dominat Mallorca durant el segle XIX i principis del XX. La trama se centra en la figura de don Toni, el senyor de Bearn, que veu com el seu món s'extingeix.

La novel·la es pot dividir en dues parts:

• Primera part: Marcada per la influència de Faust, el personatge que pacta amb el diable a canvi de la felicitat i l'eterna joventut.
• Segona part: El protagonista assumeix la vellesa i busca assolir la immortalitat a través de l'escriptura.