Guia de l'Art Grec i la Història de Roma: Arquitectura i Societat

L'art de l'Antiga Grècia

Els grecs consideraven que l'home era la mesura de totes les coses. Per exemple, els edificis estaven fets a la mida de les persones, creant espais on es poguessin sentir a gust. En l'escultura, els grecs es van preocupar especialment per la representació idealitzada del cos humà.

Arquitectura grega

L'edifici més important era el temple. La seva funció era ser un lloc de culte, un espai per adorar els déus, i al seu interior es trobava l'escultura de la divinitat a la qual estava dedicat.

L'arquitectura grega utilitza un sistema arquitravat, la qual cosa significa que els elements verticals (columnes) sostenen els elements horitzontals (llindes).

Existien tres ordres arquitectònics principals:

• Ordre dòric: Es caracteritza per la seva senzillesa i gairebé no té decoració.
• Ordre jònic: Es distingeix per les volutes dels seus capitells.
• Ordre corinti: És el més ornamentat, amb capitells decorats amb fulles d'acant.

El temple més important i més ben conservat és el Partenó, situat a l'Acròpolis d'Atenes.

Altres construccions importants

Acròpolis: Era el recinte sagrat emmurallat, situat a la part més alta de la ciutat.

Teatre: Aprofitant el desnivell de les muntanyes, els grecs construïen teatres amb una acústica perfecta. Tenien tres parts principals: l'escena (on actuaven els actors), l'orquestra (on es trobaven els músics i el cor) i la graderia (on seia el públic, amb capacitat per a milers de persones).

L'escultura i la pintura

Per estudiar l'escultura grega, la dividim en tres grans etapes: l'arcaica, la clàssica i l'hel·lenística.

Etapa arcaica

Les escultures d'aquest període són rígides i hieràtiques, sense expressió de moviment.

Etapa clàssica

Les figures comencen a mostrar moviment i naturalitat. Es busca la bellesa ideal a través de proporcions perfectes i harmòniques.

Etapa hel·lenística

En aquesta etapa, les figures guanyen en expressivitat i dramatisme. Es representen moviments complexos i els cossos mostren una gran tensió muscular.

La Història de l'Antiga Roma

Els romans explicaven la fundació de Roma a través de diverses llegendes, sent la més coneguda la de Ròmul i Rem.

La Monarquia (753 aC - 509 aC)

Aquesta primera etapa va començar amb la fundació de Roma i va tenir un total de set reis. Els quatre primers van ser llatins, mentre que els tres últims van ser etruscs, un poble guerrer que va arribar a dominar els llatins.

Durant la monarquia, el rei concentrava tot el poder: administrava justícia, era el màxim sacerdot i el cap militar. Comptava amb el suport d'un Senat. En aquest període es van construir les primeres muralles de la ciutat i es va crear un sistema de clavegueram (la Cloaca Màxima).

Finalment, les famílies aristocràtiques, cansades de l'autoritarisme de l'últim rei, Tarquini el Superb, es van aliar amb el poble per expulsar-lo.

La República (509 aC - 27 aC)

La segona etapa comença amb l'expulsió dels reis i acaba quan Octavi August és proclamat emperador. Durant la República, el poder es repartia entre diverses institucions, com els Magistrats, les Assemblees Populars i, sobretot, el Senat.

L'Imperi Romà (27 aC - 476 dC)

L'Imperi és l'última etapa de la història de Roma, caracteritzada per un govern autocràtic on el poder absolut requeia en la figura de l'emperador. Aquest títol, tot i que sovint es transmetia de manera hereditària, també es podia obtenir per aclamació de l'exèrcit o adopció.

La Pax Romana

La Pax Romana (literalment, "pau romana") va ser un llarg període d'estabilitat, pau i prosperitat que va viure l'Imperi Romà, aproximadament des del regnat d'August (27 aC) fins a la mort de Marc Aureli (180 dC).

Conceptes i classes socials romanes

Patricis

Eren la classe social més alta i dirigent de Roma durant els primers segles. Formaven l'aristocràcia, posseïen grans extensions de terra i tenien esclaus. Com a descendents dels fundadors de la ciutat, gaudien de plens drets de ciutadania.

Plebeus

Constituïen la major part de la població. Eren ciutadans lliures però, inicialment, amb menys drets que els patricis. Incloïen des de camperols i artesans fins a comerciants. Amb el temps, van anar lluitant per equiparar els seus drets als dels patricis.

Bàrbars

Originalment, per als grecs, un "bàrbar" era qualsevol persona que no parlava grec. Els romans van adoptar el terme per referir-se als pobles que vivien fora de les fronteres de l'Imperi, especialment els d'origen germànic, que van acabar contribuint a la seva caiguda.

Senat

Era la institució política més important de Roma. Estava format per uns 300 membres, generalment antics magistrats pertanyents a les famílies més riques i poderoses. El seu càrrec era vitalici i tenien una gran influència en la política exterior, les finances i la legislació.

Magistrats

Eren els funcionaris públics encarregats de governar l'Estat durant la República. Eren escollits anualment pels ciutadans i exercien diferents funcions (polítiques, judicials, militars). Els càrrecs més importants eren els de cònsol, pretor i qüestor.