Guia de l'Antiga Roma: Cronologia, Societat i Vida Quotidiana

Eix Cronològic Clau de Roma

• 753 aC: Fundació llegendària de Roma.
• 27 aC: Octavi August es proclama emperador, inici de l'Imperi.
• 394 dC: L'emperador Teodosi divideix l'Imperi Romà en dues parts (Occident i Orient).
• 476 dC: Odoacre, cabdill germànic, deposa l'últim emperador romà d'Occident, posant fi a l'Imperi Romà d'Occident.

Context Històric i Cultures Preromanes

Abans que els romans s'expandissin per la península Itàlica, hi vivien diverses cultures:

• Lígurs i vènets
• Etruscos
• Itàlics (llatins, samnites, etc.)
• Grecs (a la Magna Grècia, sud de la península)
• Gals (al nord de la península)

Estructura Social a l'Antiga Roma

La societat romana es dividia en diverses categories:

• Patricis: Descendents dels fundadors de Roma, classe aristocràtica.
• Plebeus: La majoria de la població (camperols, artesans, comerciants).
• Lliberts: Antics esclaus que havien obtingut la llibertat.
• Clients: Persones que depenien voluntàriament d'un patrici per a protecció i suport.
• Estrangers: Habitants de l'Imperi sense ciutadania romana completa.
• Esclaus: Considerats propietat, sense drets.

La Romanització

Procés d'adopció de la llengua, cultura i lleis romanes pels pobles conquerits. Influències prèvies a la península Ibèrica inclouen fenicis, cartaginesos i grecs.

Les Guerres Púniques

Sèrie de conflictes entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental, motivades en part per l'establiment cartaginès a la península Ibèrica.

Divisió Territorial de l'Imperi

L'administració del vast territori romà va requerir divisions:

• Època d'Octavi August: La península Ibèrica es dividia en Bètica, Lusitània i Tarraconensis.
• Època de Dioclecià: Es van crear noves províncies, com la Cartaginensis i la Gal·lècia, a partir de la Tarraconensis.

Costums i Vida Quotidiana a Roma

Urbanisme i Ciutats Romanes

Planta Urbana i Càstrum

• Ciutat: Sovint seguia la planta hipodàmica (o ortogonal), amb carrers que es creuaven en angle recte. A la zona central se situaven els edificis públics més importants.
• Càstrum: Campament militar romà, origen de moltes ciutats. Tenia una estructura regular i fortificada, realitzada per l'exèrcit.

Parts Fonamentals de la Ciutat

• Decumanus Maximus: Carrer principal que travessava la ciutat d'est a oest.
• Cardo Maximus: Carrer principal que travessava la ciutat de nord a sud.
• Fòrum: Plaça central, cor de la vida pública, política i comercial.

Obres Públiques Essencials

Els romans van ser grans enginyers i constructors:

• Ponts: Per salvar rius i depressions del terreny.
• Aqüeductes: Per canalitzar l'aigua des de les fonts fins a les ciutats.
• Clavegueres: Sistemes subterranis per evacuar les aigües residuals cap als rius o al mar.
• Fonts públiques: On la població recollia aigua per cuinar o per al consum propi si era potable.
• Fars: Per facilitar la navegació als vaixells.
• Calçades: Extensa xarxa de vies de comunicació pavimentades (exemples: Via Augusta, Via Aquitana, Via de la Plata a Hispània).

Edificis Emblemàtics

El Fòrum: Cor de la Ciutat

Plaça central on es concentraven els edificis administratius, religiosos i comercials més importants:

• Temple: Dedicat a les divinitats protectores de la ciutat.
• Cúria: Edifici on es reunia el senat local.
• Basílica: Gran edifici cobert on s'impartia justícia i es feien negocis.
• Mercat (Macellum): Lloc per a la venda de productes.

També eren comuns els Arcs de Triomf, monuments commemoratius de victòries militars.

Edificis d'Espectacles i Oci

• Amfiteatre: Construcció ovalada amb una arena central (on es lluitava), fossa (soterranis sota l'arena) i càvea (grades per als espectadors). El més famós és el Colosseu a Roma. S'hi celebraven lluites de gladiadors i altres espectacles.
• Teatre: Edifici semicircular amb càvea (grades), orchestra i scaena (escenari). Exemples importants a Mèrida i Tàrraco. S'hi representaven comèdies i tragèdies.
• Circ: Recinte allargat amb una arena dividida per la spina (mur central, sovint decorat amb obeliscos), càvea (grades) i carceres (cotxeres de sortida dels carros). S'hi celebraven curses de carros. Exemples: Circ Màxim a Roma, circ de Tàrraco.
• Termes: Banys públics, centre social important amb diferents sales (aigua freda, temperada, calenta), gimnasos i biblioteques.

Habitatges Romans: Domus i Insulae

Tipus d'Habitatges

• Domus: Casa unifamiliar típica de la classe rica. Solia tenir una sola planta, organitzada al voltant d'un o dos patis (atri i peristil) i sense gairebé vistes a l'exterior.
• Insula: Bloc de pisos de lloguer, on vivia la majoria de la població urbana. Podien tenir fins a cinc plantes, amb balcons i finestres. La distribució interna no era definitiva i sovint la planta baixa tenia botigues (tabernae).

Viles Romanes

• Vila rústica: Explotació agrària amb residència del propietari i dependències per a la producció.
• Vila urbana: Residència luxosa al camp, similar a una domus però en un entorn rural.

La Família Romana

Estructura Familiar

La família era la base de la societat, encapçalada pel:

• Pater familias: El pare, cap de família amb autoritat legal (patria potestas) sobre tots els membres.
• Uxor: L'esposa.
• Liberi: Els fills.
• Servi: Els esclaus de la casa.

Noms Romans i Grecs

• Roma: Els homes lliures tenien tres noms (tria nomina): praenomen (nom de pila, ex: Gaius), nomen (nom de la gens o família àmplia, ex: Iulius) i cognomen (nom de la branca familiar o sobrenom, sovint relacionat amb un ofici o característica, ex: Caesar).
• Grècia: El sistema era més simple, sovint incloent el nom propi, el nom del pare (patronímic) i, de vegades, el lloc de naixement o tribu.

Matrimoni i Divorci

• Matrimoni a Roma: Edat mínima legal: 12 anys per a la dona, 14 per a l'home. Durant la cerimònia, els nuvis s'intercanviaven els anells i se celebrava un banquet (cena nuptialis).
• Matrimoni a Grècia: Edat habitual: uns 30 anys per a l'home, 15-16 per a la dona. Se celebrava un banquet a casa del nuvi; a casa de la núvia, se li treia el vel i rebia regals.
• Divorci a Roma: Possible si no tenien descendència o en cas d'adulteri (principalment de la dona).
• Divorci a Grècia: Existien oportunitats de divorci tant per a l'home com per a la dona. En cas de divorci, els fills normalment quedaven amb el pare i la dona recuperava el seu dot.

Coberts

Els romans utilitzaven principalment:

• Cullera (cochlear o lingula): De diferents mides.
• Ganivet (culter, plural cultelli): Per tallar.
• Nota: La forquilla no era d'ús comú per menjar, es menjava molt amb les mans.