Guia de l'Antic Règim a la Revolució Industrial

Glossari de conceptes clau

Societat estamental

Població dividida en noblesa, clergat i tercer estat, amb drets i deures diferents.

Il·lustració

Moviment cultural i intel·lectual del segle XVIII que defensa la raó, la ciència i l'educació com a motors del progrés.

Economia senyorial

Sistema en què els pagesos treballen les terres dels senyors a canvi del pagament d'impostos o d'una part de la collita.

Parlamentarisme

Sistema polític en què el rei comparteix el poder amb un parlament que representa el poble.

Despotisme il·lustrat

Forma de govern en què un rei absolut aplica idees de la Il·lustració per modernitzar el país, però sense renunciar al seu poder.

Dret diví

Creença segons la qual el poder del rei emana directament de la voluntat de Déu.

Monarquia absoluta

Règim polític en què el rei concentra tots els poders de l'Estat sense cap límit legal.

Manufactura

Producció de béns feta a mà en tallers, anterior a l'aparició de les fàbriques mecanitzades.

Crisi de subsistència

Període de fam provocat per males collites i la consegüent pujada de preus dels aliments.

Divisió de poders

Principi polític que separa el poder legislatiu, l'executiu i el judicial per evitar abusos de poder.

Comerç colonial

Intercanvi de productes entre una metròpoli i les seves colònies.

Mercantilisme

Política econòmica que busca acumular riquesa (or i plata) mitjançant el foment de les exportacions i la limitació de les importacions.

Industrialització

Procés de transició del treball manual a la producció mecanitzada en fàbriques.

Capitalisme

Sistema econòmic basat en la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici.

Productivitat

Relació entre la quantitat de productes fabricats i els recursos utilitzats per fer-los.

Urbanització

Procés de creixement de les ciutats, generalment a causa de l'arribada de població provinent del camp.

Sindicat

Associació de treballadors creada per defensar els seus drets i millorar les seves condicions laborals.

Aranzel

Impost que s'aplica als productes que entren o surten d'un país.

Fàbrica

Establiment industrial on es produeixen béns en sèrie amb màquines i treballadors.

Taller artesà

Petit espai on un artesà produeix objectes a mà.

Societat de classes

Organització social basada en el nivell econòmic dels individus, en lloc del naixement.

Inventors destacats

James Watt

Va millorar la màquina de vapor, fet que va impulsar la Revolució Industrial.

Edmund Cartwright

Inventor del teler mecànic, que va revolucionar la producció tèxtil.

John Kay

Va crear la llançadora volant, que accelerava el procés de teixir.

Robert Fulton

Pioner en el desenvolupament del vaixell de vapor comercial.

George Stephenson

Va dissenyar la primera locomotora de vapor per a ferrocarrils.

Revolucions prèvies a la industrialització

Abans de la Revolució Industrial es van produir dues grans transformacions: la Revolució Agrària i la Revolució Demogràfica. La Revolució Agrària, iniciada a Anglaterra al segle XVIII, va introduir noves tècniques de cultiu, màquines agrícoles i el tancament dels camps comuns. Això va augmentar la producció d'aliments i va provocar que molts pagesos emigressin a les ciutats. Al mateix temps, la Revolució Demogràfica va causar un fort creixement de la població gràcies a una millor alimentació, més higiene i la disminució de les malalties. Aquest augment de població va proporcionar més mà d'obra per a les fàbriques i més consumidors, preparant així el camí per a la Revolució Industrial.

La industrialització

La industrialització és el procés en què la producció passa del treball manual a les màquines i les fàbriques, amb un gran augment de la productivitat. Els dos grans sectors que es van desenvolupar inicialment van ser la indústria tèxtil, amb invents com el teler mecànic i la llançadora volant, i la indústria siderúrgica i la mineria, impulsades per la màquina de vapor. Aquests avenços van facilitar una fabricació més ràpida i barata i van estimular el progrés econòmic i tecnològic.

El comerç triangular

El comerç triangular era una ruta comercial entre Europa, Àfrica i Amèrica. Els vaixells europeus portaven teixits, armes i begudes a l'Àfrica, on els intercanviaven per esclaus. Posteriorment, els esclaus eren transportats a Amèrica per treballar forçadament en plantacions de sucre, cafè, tabac i cotó. Finalment, aquests productes s'enviaven a Europa. Aquest comerç va enriquir enormement Europa, però va tenir conseqüències devastadores per a la població africana.

Societat i economia de l'Antic Règim

Una piràmide feudal il·lustra l'organització jeràrquica de la societat de l'Antic Règim. Al cim hi havia el rei, seguit dels estaments privilegiats (noblesa i clergat) i, a la base, el tercer estat (principalment pagesos), que constituïa la majoria de la població i sostenia l'economia.

La societat estava dividida en estaments, grups tancats amb drets i obligacions diferents determinats pel naixement. L'economia era fonamentalment agrícola i de subsistència; els pagesos treballaven les terres dels senyors a canvi de rendes o serveis, i la major part de la producció es destinava al consum local.

L'absolutisme i el despotisme il·lustrat

L'absolutisme és un sistema polític on el rei concentra tot el poder sense límits, mentre que el despotisme il·lustrat manté el poder absolut del monarca però aplica idees de la Il·lustració per modernitzar el país. Els reis que van practicar el despotisme il·lustrat van impulsar reformes per millorar l'educació, reorganitzar l'administració, fomentar el comerç i reduir els privilegis de l'Església o la noblesa. Alguns exemples són:

• Carles III a Espanya
• Frederic II a Prússia
• Caterina II a Rússia
• Josep II a Àustria

La separació de poders

La separació de poders és un principi d'organització de l'Estat que busca evitar l'excés de poder i garantir les llibertats. Es divideix en tres branques independents:

• El poder legislatiu: encarregat de fer les lleis (Parlament).
• El poder executiu: responsable de fer complir les lleis (Govern o president).
• El poder judicial: encarregat de jutjar si les lleis s'han complert i de resoldre conflictes (jutges i tribunals).

D'aquesta manera, cada poder controla els altres i s'assegura que ningú no concentri tota l'autoritat.