Guia per a l'Anàlisi d'una Pintura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,95 KB

Introducció

La pintura és, sens dubte, la més popular de les arts visuals. La informació disponible sobre pintura és ara molt extensa, tant per part de la crítica com per un afany divulgatiu per arribar al gran públic.

Elements clau per a l'anàlisi

  1. La matèria pictòrica

    Quan parlem de matèria pictòrica ens referim especialment al suport utilitzat per a realitzar la pintura (mur, tela, fusta, paper, etc.) i també als elements aglutinants de la coloració, com ara oli, clara d'ou, aigua, etc.

  2. La línia

    La línia en un quadre permet la identificació i el reconeixement de les formes. El traç és un component essencial en la transmissió d'un missatge pictòric.

  3. El volum

    El volum és, en realitat, una ficció de la pintura, un dels efectes que busca el pintor per donar un caràcter realista a l'obra, accentuant la sensació de solidesa en els objectes representats.

  4. La perspectiva

    La perspectiva crea profunditat en el conjunt del quadre i no només en un objecte (volum), transformant l'obra en una «finestra oberta» a l'espai imaginari.

    • Perspectiva medieval: És pràcticament inexistent, mancada de sentit.
    • Perspectiva lineal: Característica del Renaixement, la profunditat es crea traçant un feix de línies que configuren una piràmide, el vèrtex de la qual és el punt de fuga d'aquestes línies.
    • Perspectiva aèria: Considera important l'existència de l'aire en la visió de les coses. A causa d'això:
      • Modifica els contorns i els perfils dels objectes (sfumato).
      • Es perd nitidesa quant a la visió amb la distància.
      • Els colors empal·lideixen amb la profunditat, amb la tendència a tons freds al fons, especialment blaus.
  5. El color

    El color té valor en si mateix, per la seva expressió plàstica, sempre diferent en cada cas. Cal recordar la classificació dels colors.

  6. La llum

    La llum en pintura no és, lògicament, la llum natural, sinó que es tracta d'una llum representada, il·lusòria. Per això mateix, el pintor pot tractar-la com vulgui, com a element d'expressió o de composició.

    • La llum diàfana i homogènia transmet sensació d'equilibri i harmonia.
    • La llum contrastada té un caràcter més expressiu. La llum zenital contribueix a l'articulació de composicions ordenades i estàtiques.
    • La llum obliqua crea moviment i accentua la profunditat.
  7. La composició

    La composició determina l'ordenació de tots els elements del llenguatge pictòric en el conjunt del quadre.

    • Oberta: Tots els elements plàstics, o línies, divergeixen cap als extrems del quadre.
    • Tancada: Cap al centre.
    • Piramidal: Forma un triangle, amb la intenció de transmetre sensació d’harmonia i equilibri.

Entradas relacionadas: