Guia d'Anàlisi Empresarial i Fonaments Filosòfics

Anàlisi de la Rendibilitat i Gestió Empresarial

Ràtios Fonamentals

Rendibilitat Econòmica (RE)

Fórmula: RE = (BAII / Actiu total) x 100

• Una RE del 0-14% es considera baixa. Això vol dir que els actius no es converteixen eficientment en ingressos o beneficis.
• Una RE del 15-100% es considera alta, la qual cosa mostra una bona eficiència en la gestió dels actius.

Rendibilitat Financera (RF)

Fórmula: RF = (Resultat de l'exercici / Patrimoni Net) x 100

Marge

Fórmula: Marge = (BAII / Import net de la xifra de negocis) x 100

• Un marge del 0-15% es considera baix i indica que l'empresa té dificultats per convertir els ingressos en beneficis operatius.
• Un marge del 16-100% es considera alt i indica que una gran part dels ingressos es tradueixen en beneficis operatius. S'expressa sempre en percentatge.

Rotació

Fórmula: Rotació = Import net de la xifra de negocis / Actiu total

• Una rotació de 0-1 es considera baixa. L'empresa necessita molts actius per generar ingressos.
• Una rotació d'1,5-100 es considera alta, la qual cosa significa que l'empresa està utilitzant els seus actius de manera eficient per generar ingressos.

Palanquejament

Fórmula: Palanquejament = Actiu Total / Patrimoni Net

• Un valor de 0-1 es considera baix. L'empresa utilitza poc deute en comparació amb el seu patrimoni net.
• Un valor de 2-100 es considera alt. L'empresa depèn significativament del deute per finançar els seus actius.

Classificació d'Empreses

Segons l'Àmbit Geogràfic

• Locals o regionals: Operen en una ciutat o regió concreta.
• Nacionals: Actuen dins de les fronteres d'un sol país.
• Internacionals: Operen en diversos països, però la seva base principal està al país d'origen.
• Multinacionals: Operen a múltiples països i tenen una estructura organitzativa que permet una gestió global.

Segons la Dimensió

• Microempreses: Menys de 10 treballadors i un volum de negoci inferior a 2 milions d'euros.
• Petites empreses: Entre 10 i 49 treballadors i un volum de negoci inferior a 10 milions d'euros.
• Mitjanes empreses: Entre 50 i 249 treballadors i un volum de negoci inferior a 50 milions d'euros.
• Grans empreses: Més de 250 treballadors i un volum de negoci superior a 50 milions d'euros.

Segons la Propietat del Capital

• Privades: El capital pertany a particulars o entitats privades.
• Públiques: El capital és propietat de l'Estat o d'entitats públiques.
• Mixtes: El capital és compartit entre el sector privat i el públic.
• Cooperatives: El capital és propietat dels treballadors o dels socis que participen en la gestió de l'empresa.

Estratègies de Creixement Empresarial

Creixement Intern

Consisteix en l'expansió de l'empresa mitjançant el desenvolupament de les seves pròpies capacitats i recursos. Inclou diferents estratègies:

• Especialització: Focalitzar-se en un producte o servei per millorar-ne la qualitat i la competitivitat.
• Expansió: Augmentar la capacitat de producció i la presència en nous mercats.
• Diversificació: Introduir nous productes o serveis per reduir la dependència d'un sol mercat o producte.

Creixement Extern

És l'expansió de l'empresa mitjançant la col·laboració o l'adquisició d'altres empreses. Té diverses estratègies:

Concentració

• Fusió pura: Unió de diverses empreses per crear-ne una de nova que assumeix els drets i les obligacions de les anteriors (p. ex., la creació de BBVA).
• Fusió per absorció: Una empresa adquireix una altra; l'absorbida desapareix mentre que la principal es manté (p. ex., l'absorció de Bankia per CaixaBank).
• Participació: Una empresa compra una part del capital social d'una altra per influir en la seva gestió.
• Holding: Una companyia matriu aconsegueix les accions d'altres empreses i passa a controlar-les.

Cooperació

• Joint Venture: Dues o més empreses llancen un projecte empresarial conjunt, compartint recursos i riscos, i eviten fer-se la competència (p. ex., Nestlé i Coca-Cola creant Nestea).

Fonaments Filosòfics: Descartes

L'Ésser Perfecte (Déu)

Aquesta idea prové de la idea innata. Descartes argumenta que un ésser només pot provenir d'ell mateix i que no és possible que una idea tan perfecta sorgeixi d'una cosa menys perfecta. Per a ell, l'ésser perfecte és Déu, ja que aquesta idea no pot provenir dels humans, que són imperfectes i han estat creats per Ell. El raonament és: si jo, que no sóc perfecte, tinc la idea de perfecció, com sé què és la perfecció? En saber què és la perfecció, podem afirmar l'existència de Déu.

La Naturalesa de l'Ànima (El "Jo" Pensant)

Descartes arriba a la conclusió que, tot i que pot dubtar de tot, no pot dubtar que està pensant. Si dubta, està pensant, i si pensa, ha d'existir: "Cogito, ergo sum" ("Penso, per tant existeixo"). El "jo" es defineix com una substància pensant.

Tipus d'Idees

• Idees adventícies: Provenen de l'experiència externa, de fora.
• Idees factícies: Són les que inventem amb la nostra imaginació.
• Idees innates: Són les que tothom posseeix i formen la base del pensament; no són creades per un mateix, sinó que neixen amb nosaltres.

El Dubte Metòdic

Es basa en quatre regles:

1. Regla de l'evidència: Posar-ho tot en dubte i acceptar només allò que és clar i evident.
2. Regla de l'anàlisi: Dividir les dificultats en fragments més petits per poder-les solucionar millor.
3. Regla de la síntesi: Començar pels conceptes més simples i avançar progressivament cap als més complexos.
4. Regla de la comprovació: Revisar tot el procés per assegurar-se de no haver omès res.

Origen de la Idea de Perfecció

La idea de perfecció no pot haver estat adquirida a través dels sentits ni produïda per la ment humana, ja que es troba fora de l'abast de les coses sensibles i de la producció imaginativa.

Fonaments Filosòfics: Plató

Teoria de la Reminiscència

Segons Plató, les persones no aprenem coses noves, sinó que recordem i recuperem les idees que la nostra ànima ja coneixia abans de néixer.

L'Ànima i el Mite del Carro Alat

Plató compara l'ànima amb un carro alat, format per un auriga (la raó) i dos cavalls: un de bo (la voluntat) i un de dolent (les passions). Aquesta dualitat ens impedeix actuar sempre correctament. L'ànima és immortal, i per això, en néixer, ja posseïm coneixements d'una vida passada.

Dualisme: Món Sensible i Món Intel·ligible

Plató defensa un dualisme ontològic. Existeixen dos mons:

• Món sensible: És el món físic, el dels objectes i el canvi constant, on no hi ha permanència. Representa la realitat aparent (les coses "d'abaix").
• Món intel·ligible: És el món de les Idees, que és permanent, immutable i perfecte. Aquí resideixen el coneixement veritable i l'ànima (la realitat autèntica, "mirar cap a dalt").

L'Essència de les Coses

Hem d'aspirar a conèixer l'essència de les coses, que és immutable i permanent (les Idees), i no deixar-nos enganyar per les aparences del món sensible, que estan en canvi constant. En el món hi ha coses que canvien (aparences) i coses que no (essències).

L'Ésser, la Permanència i el Canvi

Per a Plató, el coneixement veritable (l'ésser) no està relacionat amb el canvi, sinó amb la permanència. L'ànima és la portadora del coneixement, mentre que el cos pertany al món sensible. Per tant, el canvi, la corrupció i la mort estan relacionats amb el cos, però no amb l'ànima immortal.