Guia d'Administració Parenteral: EV, IM i SC

Col·loides en Teràpia Intravenosa

Col·loides: Solucions d'alt pes molecular que no travessen les membranes capil·lars. Augmenten la pressió osmòtica plasmàtica i retenen aigua a l'espai intravascular.

Preparació per a l'Administració Endovenosa (EV)

Material Necessari

Xeringues

Consten de dues parts: l'èmbol i el cilindre.

Tipus:

• Con Luer
• Con Luer-Lock
• Con tipus catèter

Agulles

Es necessita una agulla per carregar el medicament a la xeringa i una altra per administrar-lo.

Procés de Preparació i Selecció Venosa

1. Carregar a la xeringa el medicament que després introduirem per la via d'elecció: via directa (bolus o infusió amb xeringa) o via de degoteig amb sèrum.
2. Elecció i localització venosa: Dependrà de la patologia i gravetat del pacient. Per aquest motiu, encara que la recomanació general és seleccionar les vies més distals, en situacions d'emergència se selecciona aquella via que sigui accessible.

Mètodes d'Administració Endovenosa (EV)

Administració Directa (Bolus)

La dosi és subministrada de cop. Aquest mètode assegura un ràpid accés a la circulació. Errors en el medicament, dosi, concentració o desconeixement d'al·lèrgies poden ser fatals.

Bomba d'Infusió Contínua

Aparell que permet l'administració exacta d'una solució a través d'un equip que es programa digitalment, mantenint una velocitat uniforme.

Administració per Degoteig Intravenós

A més de preparar la substància a administrar, s'ha de calcular la velocitat de perfusió.

Conversió important: 1 ml = 1 cc = 20 gotes = 60 microgotes

Via Intramuscular (IM)

Característiques i Tècnica

És una via segura però d'absorció més lenta que la via EV. S'utilitza quan no es pot obtenir l'accés venós. Les injeccions s'apliquen perpendicularment, en un angle de 90º respecte a la pell. El medicament s'injecta directament al teixit muscular. S'usen agulles llargues i de calibre mitjà si els líquids a introduir són fluids, i més gruixudes si es tracta de suspensions olioses.

Zones d'Injecció Intramuscular

• Regió glútia
• Deltoide
• Cara externa de la cuixa

Preparació de Fàrmacs en Pols

1. Posar l'agulla a la xeringa i carregar tot el dissolvent.
2. Obrir el precinte del vial i clavar l'agulla al tap de goma, introduint-hi després tot el dissolvent.
3. Remenar el vial fins a la completa dissolució.
4. Quan estigui dissolt, extreure la dosi necessària.
5. Canviar l'agulla per la d'injecció.

Via Subcutània (SC)

Característiques i Llocs de Punció

El fàrmac s'injecta al teixit adipós subcutani i accedeix al compartiment plasmàtic a través dels capil·lars d'aquesta zona. És una via d'absorció lenta, més que la intramuscular i la sublingual, però més ràpida que la via oral, amb un efecte perllongat en el temps (p. ex., epinefrina, insulina). Les solucions o suspensions solen ser isotòniques i de pH neutre per disminuir el dolor i la necrosi. S'administren petites quantitats de medicament, generalment de 0.5 a 1 ml de fluid.

Llocs més habituals de punció:

• Cara externa del braç
• Cara anterior de la cuixa
• Teixit del baix ventre (abdomen)