Guia de l'Activitat Física i Classificació dels Esports

Activitat física per a la salut i el manteniment

Activitat física terapèutica: disciplina on s’utilitza l’exercici físic des de la perspectiva de la prevenció i la promoció de la salut amb l’objectiu d’optimitzar les capacitats físiques. La teràpia ocupacional: es treballa amb persones amb discapacitat. Psicomotricitat: activitat que afavoreix el desenvolupament de les possibilitats motrius, expressives i creatives de l’individu a partir del moviment del cos.

Activitat física per a la gent gran i competició

Activitat física per a competir: les etapes de formació i els graus d’exigència són nombrosos i està organitzat a diferents nivells. L’esport escolar i l’esport federat: clubs d’una mateixa disciplina esportiva, per sectors territorials, que gestionen la pràctica i divulgació del seu esport.

Nivells de l'esport de competició

L’esport universitari: els diferents clubs universitaris s’agrupen territorialment per organitzar competicions autonòmiques i estatals.

Les lligues privades: participar amb els amics o companys d’empresa en les lligues esportives que diferents entitats privades ofereixen al públic adult.

L’esport adaptat

Les activitats físiques adaptades poden ser de tres tipus:

• Sensibilitzadores: on es fa viure la mobilitat reduïda als participants.
• Integradores: permeten la participació indistinta de persones amb disminució o sense.
• Específiques: pensades per a la participació exclusiva de persones amb discapacitat.

Esport d’elit: Pros i contres

Està relacionat amb la professionalització dels esportistes; cada vegada tendeix més a l’espectacle.

• Pros: L’espectacularitat atrau tot tipus de públic. Incentiva el públic a practicar aquest esport. Molta tecnologia i coneixements es desenvolupen al seu entorn.
• Contres: L’afany de victòria incentiva l’aparició del dopatge. La gran rivalitat que es crea entre els diferents clubs dona lloc a episodis violents. La sobrevaloració del rendiment passa per sobre de les etapes de desenvolupament físic.

Activitat física recreativa i el joc

El joc: són les activitats que es duen a terme amb finalitat recreativa i que suposen una diversió per a qui les practica. Estructura del joc: la descripció dels jocs ens ha de permetre entendre com s’hi juga.

Elements de les fitxes de joc

Podem trobar fitxes de joc on es marca:

• Tipus de mecànica i normes del joc.
• Materials utilitzats.
• Distribució de papers del joc i rols que s’agafen.
• L’espai del joc.

Funció del joc: és un instrument que permet conèixer les pròpies característiques, possibilitats i limitacions. Característiques del joc: versatilitat que permet l’adaptació a cada situació de joc. L’esport creatiu: es pot definir com l’esport o activitat utilitzats per buscar la diversió i la realització personal en el temps lliure.

Principis de l’esport recreatiu

• Buscar la màxima participació, sense cap mena de restricció ni selecció prèvia.
• Es practica en el temps de lleure i d’oci i no com a entrenament.
• Es pacten les regles entre els participants.
• Regles simples que permeten jugar immediatament.
• En molts casos té un objectiu educatiu, per desenvolupar competències i valors.

Com es pot fer? Per complir l’objectiu recreatiu d’una activitat cal fer una proposta de joc oberta a la participació, de caire cooperatiu, adaptada als qui han de jugar i a l’espai disponible, tot prevenint la seguretat, reduint les interrupcions i fent prevaldre la creativitat.

Entorns de l'activitat física i expressió

L’activitat física en el temps lliure es pot realitzar en entorns urbans o naturals:

• Entorn urbà: parcs, avingudes, places, instal·lacions esportives.
• Entorn natural: platja, muntanya, neu.

Ritme i expressió: La capacitat rítmica de les persones es manifesta de manera clara a través del ball, on s’adapta el moviment del cos amb la música. És un exercici excel·lent de creativitat, que facilita l’expressió corporal de les emocions i allibera tensions i bloquejos. Inclou classes dirigides, ball competitiu, ball social i ball cultural.

Classificació dels esports

Esports psicomotrius: en els quals la persona participa de manera individual. Esports sociomotrius: on participen diferents persones que incideixen de manera directa en les conductes que desenvolupen els companys o adversaris.

Esports individuals

Consisteixen a superar-se un mateix. No hi existeix comunicació. Expressen els resultats en temps, espai, pes o punts. Capacitats que desenvolupen: autoacceptació i autoconeixement, autosuperació i autosuficiència, desenvolupament de les capacitats motrius.

Esports col·lectius o d’equip

El caràcter competitiu se centra en la superació del rival; hi predominen els factors de decisió i percepció, i hi ha més tàctica que tècnica. Capacitats que desenvolupen: importància de la cooperació, autoconeixement i acceptació dins del grup, acceptació dels altres i desenvolupament de les capacitats motrius.

Tipologies d'esports individuals

Són els esports en què el practicant es troba sol en un espai.

• Esports individuals sense adversari: l’esportista actua tot sol sense contrincant directe i la seva tasca es porta a terme en un medi que pot ser estable (atletisme, natació, ciclisme...).
• Esports amb adversari: l’esportista s’enfronta directament a un contrincant (raqueta, tenis, judo, sumo, karate...).

La tècnica: és l’element més important en els esports individuals i està determinada per l’espai, les regles i el material. La tàctica: o forma d’enfrontar-se als problemes plantejats en cada moment, perd importància en els esports sense oposició, però l'anticipació és clau en els d'oposició. Puntuació i reglament: curses, proves, codi de puntuació, categories per pes.

Esports col·lectius i cooperació

Grup de persones que participa amb uns objectius comuns.

• Esports col·lectius de cooperació: tot el grup col·labora per aconseguir un objectiu comú (curses de relleus).
• Esports col·lectius d’oposició: tot l’equip participa amb l’objectiu de guanyar un rival.
• Esports col·lectius de cooperació-oposició: tot l’equip ha de participar per aconseguir un objectiu comú (bàsquet, futbol, handbol...).

La tècnica: cal dominar les habilitats motrius específiques. La tàctica: coordinació, col·laboració i comunicació. El reglament determina: puntuació, dimensions del camp, material, nombre de jugadors i temps.

Iniciació i estratègia en esports col·lectius

El reglament: s’ha d’adaptar a l’evolució de l’esportista i ha de ser flexible. Estratègia i tàctica: el domini de la tècnica i la forma esportiva suposen un avantatge tàctic.

Atac i defensa

• Atac: la variabilitat de les situacions és clau per enriquir l’aprenentatge; cal practicar situacions motrius senzilles.
• Defensa: és convenient començar per la defensa individual i passar a la zonal. Cal considerar tres elements: jugador, pilota i objectiu.

Sistemes de competició

• Sistema d’eliminatòria: és el menys inclusiu perquè es pot eliminar un jugador després de perdre el primer partit.
• Eliminació doble: sistema menys agressiu que dona més oportunitats.
• Sistema mixt: combina el sistema de lliga i eliminatòria.

Joc net i valors a l'institut

El fair play: és una bona eina per potenciar i assumir una sèrie de valors que serveixen per a tots els aspectes de la vida. Codi del joc net: l’institut pot crear un codi de fair play per comportar-se com a bons esportistes.

Fonaments i regles del beisbol

La distància entre les bases és de 27,43 metres (90 peus). Una bola de beisbol pesa entre 5 i 5 1/2 onzes. Està feta de fil lligat sobre una bola de suro o goma i recoberta de pell. Hi ha un àrbitre darrere de cada base i darrere del "home" (àrbitre principal). El batedor ha de portar casc, i el receptor i l’àrbitre de "home" vesteixen proteccions. El llançador no pot posar substàncies estranyes a la bola (resina, saliva, etc.).

Regles per a l'eliminació (Out)

1. Si un corredor en tres intents no aconsegueix batre la pilota en terreny legal.
2. Si el corredor copeja una pilota fora de la zona d’strike i no cau en terreny legal (compta com a strike).
3. Fildeig directe (Fly).
4. El corredor és tocat amb la pilota a la mà entre bases.
5. Si la pilota arriba a la base abans que el corredor.
6. Dos corredors sobre la mateixa base.

Objectiu i situacions especials

Un partit finalitza després de nou entrades o "innings". Cada entrada té dues parts: l'equip visitant ataca i el local defensa, i després s'intercanvien.

• Doble eliminat: jugada on s’aconsegueixen dos eliminats forçats.
• El robatori: els corredors intenten arribar a la següent base sense ser eliminats, sovint mentre el llançador llança.
• Fly de sacrifici: el batedor copeja alt i llarg per permetre que un company a tercera base faci una cursa, encara que ell sigui eliminat.
• Swing: moviment potent i continu de rotació del tronc, espatlles, malucs i braços sobre l'eix de la columna per colpejar la pilota.