Guia d'accentuació i sintaxi bàsica del català

Acentuació

Mots aguts: s'accentuen si acaben en vocal, vocal + s, -en o -in. També s'accentuen si acaben en diftong decreixent. Ex.: teniu.

Mots plans

Mots plans: s'accentuen si no acaben en vocal, vocal + s, -en o -in. També s'accentuen si acaben en diftong decreixent. Ex.: anàveu.

Esdrúixols

Esdrúixols: s'accentuen tots.

La dièresi

La dièresi és un signe gràfic (¨) que es posa damunt la i i la u per indicar que s'han de pronunciar.

Usos:

• Per indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior. Ex.: heroïna, peüc, fluïdesa, raïm.
• Per indicar que una i entre vocals no forma diftong amb la vocal següent. Ex.: agraïa, coïen, produïes.
• Per indicar que la u dels grups gu i qu davant de les vocals e i i es pronuncia. Ex.: aqüeducte, aigües, pingüí.

Llengües minoritàries i minoritzades

Una llengua minoritària és aquella que, tot i tenir un nombre reduït de parlants, s'utilitza en qualsevol àmbit de la societat (ex.: danès, suec...).

Una llengua minoritzada és la que, al marge del nombre de parlants, es troba en una situació desfavorida per la interposició d'una altra llengua (ex.: sard, bretó).

Sintagmes

Un sintagma és un conjunt de paraules amb un element que fa de nucli (SN, SAdj, SAdv, SV, SPrep). El nucli del SN és un nom o un pronom que pot anar acompanyat d'altres paraules que precisen el significat, com ara:

• Determinants
• Complements del nom

Determinants

Es classifiquen segons el significat en: articles, demostratius, possessius, quantitatius, numerals, indefinits, interrogatius i exclamatius.

Complements del nom

Afegeixen informació i poden estar formats per:

• un adjectiu, ex.: doctor excel·lent;
• un SPrep, ex.: de Vilassar;
• una oració equivalent a un adjectiu, ex.: El doctor que vingué ahir;
• una aposició (un SN col·locat a continuació del substantiu o després d'una coma i que designa el mateix que ell), ex.: El doctor Frankenstein.

Quan un SPrep depèn d'un adjectiu o d'un adverbi, parlem de complement de l'adjectiu o de complement de l'adverbi. Ex.: Està content de tu (complement de l'adjectiu content).

Quan un sintagma complementa el verb, aquest sintagma exerceix la funció de complement del verb. Ex.: Érem lluny de la veritat (complement de l'adverbi lluny). Vull la roba endreçada (complement del verb vull).

Diftongs i triftongs

Un diftong és una síl·laba formada per dues vocals que es pronuncien juntes. Hi ha dos tipus:

Creixents

Exemples de grups creixents: gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo.

Decreixents

Exemples de grups decreixents: ai, au, ei, iu, oi, ou, ui, uu. També: uai, üeu, ieu, ueu.

Triftongs: unió de tres vocals en una mateixa síl·laba. La vocal central és la oberta.

Un hiat és la unió de dues vocals que no pertanyen a la mateixa síl·laba.

Morfemes

Morfemes derivatius: prefixos, sufixos i infixos.

Morfemes gramaticals: gènere, nombre i terminació.

Sociolingüisme

Disciplina que s'ocupa de la interrelació entre els fenòmens lingüístics i la societat.

Bilingüismes

Bilingüisme: ús alternat de dues o més llengües.

Bilingüisme individual: ús alternat de dues o més llengües quan una persona és capaç d'utilitzar-les en les mateixes condicions.

Bilingüisme social: ús alternat de dues o més llengües quan en un mateix estat o ciutat s'usen les dues (la pròpia i la forastera).

Bilingüisme territorial: ús alternat de dues o més llengües on l'espai geogràfic queda dividit en dues o més zones delimitades segons els idiomes.

Diglòssia: utilització de dues llengües per a funcions diferents (llengua A → usos formals; llengua B → àmbit familiar).

Perífrasis verbals

Són un grup de dues o més formes verbals que expressen una sola idea. El primer verb està conjugat i l'altre en infinitiu, gerundi o participi, i és el que aporta el significat.

Les perífrasis formades amb infinitiu fan referència al futur amb un valor progressiu; les del gerundi tenen un valor reiteratiu i es refereixen al present; i les del participi fan referència al passat.