Guggenheim Bilbao: Icona de l'Art Contemporani

Museu Guggenheim de Bilbao

Autor: Frank O. Gehry (Toronto, 1929)

Nom de l’edifici: Museu Guggenheim de Bilbao

Cronologia: 1991-1997

Localització: Bilbao

Estil: Deconstructivista

Materials: Pedra calcària, vidre i titani

Context històric i cultural

Quan es va anunciar el concurs internacional per seleccionar l'arquitecte que dissenyaria el Museu Guggenheim Bilbao, les institucions basques desitjaven clarament que la proposta guanyadora fos identificable com un dels edificis més significatius del segle XX. La proposta guanyadora de l'arquitecte estatunidenc Frank O. Gehry va reunir aquests requisits. Igual que el disseny de Frank Lloyd Wright per al Museu Guggenheim de Nova York, aquest edifici està dissenyat per a ser una veritable obra d'art arquitectònica. Segurament, es convertirà en el símbol de Bilbao per a la resta del món.

Els edificis dissenyats per Frank O. Gehry es caracteritzen per la seva recreació de les característiques físiques i culturals dels llocs en què són construïts. Al Museu Guggenheim Bilbao s'utilitza metall, pedra i aigua per evocar la força, la independència i la tradició industrial del País Basc. El projecte implica una àrea de 24.000 m² que conté no només espai per a exposicions sinó també un auditori, un restaurant, un cafè, una llibreria i àmplies àrees obertes al públic al voltant de l'edifici. El Museu és una part fonamental del projecte en el seu conjunt per a la revitalització econòmica i urbana del Bilbao Metropolità.

Descripció de l'edifici

L’edifici està format per dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals, recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats, recoberts de làmines de titani. Tots es combinen i s’uneixen a través dels murs cortina de vidre, que donen transparència a l’edifici i relacionen interior i exterior.

• Els murs "cortina de vidre" que uneixen l’interior amb l’exterior.
• Estructura formada per volums ortogonals recoberts de pedra calcària.
• Estructura formada pels elements corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Aquests panells tenen un gruix de mig mil·límetre.

Detall del cobriment de titani. Cada peça té una forma única i exclusiva per al lloc que ocupa. També totes estan lleugerament encoixinades per adaptar-se al seu lloc. (Efecte boatiné) Façana nord. Marquesina exterior que cobreix la vidriera d’aquesta part, posterior, i que se sustenta en una gegantina columna de pedra. L’entrada principal, resolta a través d’una escalinata descendent que estalvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, i així l’arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.

Cobertes i façana del museu es barregen entre si. La sinuositat de la coberta, de línies escultòriques, recorda una flor metàl·lica. L’espai interior s’organitza a partir d’un gran atri de 50 metres d’alçada.

Distribució interior

Al voltant de l’atri s’hi articulen els tres nivells de sales expositives, connectades amb passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d’escales. La superfície expositiva total és d'11.000 m², distribuïts en 19 galeries. D’aquestes sobresurt la gran sala o sala del peix, de 30 metres d’ample per 130 de llarg. Situada a la planta baixa té un gran espai lliure de columnes, cosa que permet acollir grans peces i suportar el seu gran pes. De les 19 galeries, deu tenen planta ortogonal i aspecte clàssic, i nou planta irregular, generant espais interiors immensos, les formes dels quals venen marcades a l’exterior. La il·luminació de gairebé totes les sales és natural, zenital, a través de lluernes. Els materials responen a la dualitat estructural: fusta per a les dependències convencionals i guix, cartró i ciment per a les irregulars.

Funció i simbolisme

Funció: El Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té per tot el món, i la seva funció és exposar a les seves sales obres d’art contemporani. Aquestes poden ser pròpies o d’exposicions temporals. Per a molts la millor obra d’art és el propi museu.

Vistes des del riu, les seves formes orgàniques s’han identificat amb un vaixell, com un homenatge a la ciutat portuària que és Bilbao. Els brillants panells exteriors recorden les escates d’un peix.

Simbolisme: El Guggenheim s’ha integrat totalment en el seu entorn, i ha servit com a eix vertebrador de la urbanització de la zona. El Guggenheim ha creat una zona extremadament bella, pel seu atractiu reflex a les aigües de la ria i el color metàl·lic dels seus murs, que harmonitzen amb la tonalitat atmosfèrica de la ciutat. S’ha convertit en la imatge de Bilbao.

Relació arquitectura-urbanisme

Es troba situat en un dels marges de la ria de Bilbao (Nervión), 16 m per sota de la cota de l’eixamplament de la ciutat. Això fa que malgrat els seus 50 m d’alt, no sobrepassi l’alçada de les construccions circumdants de la ciutat.

Antecedents i influències posteriors

Gehry quan va construir la sala de concerts Walt Disney de Los Angeles el 1989 ja apuntava les bases estructurals i estètiques del Guggenheim de Bilbao, clarament vinculades a les teories deconstructivistes sorgides a finals dels anys 80 del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma.

Relacions amb altres obres similars

• Museu d’Art Weisman
• Vestíbul del D.G. Bank
• Gehry Tower en Hanóver

Diferències amb altres solucions coetànies

(No s'especifiquen en el text original)