Guggenheim Bilbao: Anàlisi Arquitectònica i Impacte Cultural

Anàlisi Formal del Museu Guggenheim Bilbao

El Museu Guggenheim de Bilbao consta d'una planta irregular formada a partir de dos tipus de volums interconnectats: d'una banda, els ortogonals i, de l'altra, els corbats i sinuosos. És important destacar que aquestes formes no segueixen cap lògica geomètrica preestablerta ni es regeixen per cap llei convencional.

L'edifici té tres nivells. Pel que fa a l'alçat, l'entrada principal del museu es troba al capdamunt d'una gran escalinata descendent, dissenyada per salvar el desnivell existent respecte a la plaça.

Malgrat aquesta entrada principal, el predomini de la línia corba i els jocs de volums fa que no hi hagi una façana principal del tot definida. De fet, sembla que s'hagi buscat un cert efecte de façana en la perspectiva de la part posterior de l'edifici, observada des de l'altra riba del riu.

El fet de no tenir una façana clarament marcada i que l'escala sigui descendent permet a l'espectador tenir una visió global del conjunt de l'edifici, en lloc de centrar-se en un punt de vista més concret, com si fos una escultura exempta.

Al voltant de l'atri, hi ha passarel·les corbes, ascensors amb parets de vidre i torres d'escales que connecten les 19 galeries distribuïdes en tres plantes. Aquestes galeries combinen els espais clàssics de formes rectangulars amb d'altres de proporcions i formes més singulars.

Anàlisi Estilística: Deconstructivisme i Frank Gehry

El Desconstructivisme en l'Arquitectura

Aquesta obra arquitectònica pertany a l'estil del Desconstructivisme, un moviment que sorgeix a la dècada de 1980. Es basa en la fragmentació i l'ús de formes no rectilínies, que s'allunyen de la geometria euclidiana i exploren els desequilibris inherents a aquesta. Tot això crea una obra imprevisible, marcada per un cert caos controlat.

Influències i Referents del Disseny

El moviment del Constructivisme, nascut a Rússia a la dècada de 1910, també és un referent clau per a l'estil d'aquesta obra. Rebutja l'art burgès, té contacte amb el Cubisme i el Futurisme, i defensa la comunicació entre l'art i l'espai. Per tant, podríem dir que les influències de Frank Gehry inclouen Jacques Derrida, qui va escriure diverses teories sobre el desconstructivisme, i el Monument a la Tercera Internacional, que pertany al constructivisme.

L'estil de Gehry també ha influït en arquitectes contemporanis com Rem Koolhaas o Zaha Hadid.

L'Estil Propi de Frank Gehry

L'estil propi de Frank Gehry es caracteritza per la utilització de formes geomètriques simples, el joc de volums i l'ús de materials innovadors com el titani i l'acer. Malgrat això, les seves obres no deixen de tenir un disseny estructural coherent i una harmonia visual.

Anàlisi Iconogràfica i Contextual del Guggenheim

Objectiu: La Revitalització de Bilbao

L'objectiu principal del Museu Guggenheim Bilbao va ser la revitalització de la ciutat de Bilbao i la província de Biscaia. Es volia que la ciutat tornés a connectar amb la ria, després d'haver passat molts anys donant-li l'esquena, tot i que havia estat un dels motors econòmics de la regió. Amb aquest museu, es va donar un impuls decisiu a aquest projecte, ja que és una atracció turística que atrau visitants de nombrosos països.

L'Encàrrec del Projecte Arquitectònic

Pel que fa a l'encàrrec, les negociacions van començar l'any 1991. El govern basc es va posar d'acord amb la Fundació Solomon R. Guggenheim per construir un nou museu d'art contemporani a finals d'aquell mateix any. A mitjan 1992, es va encarregar l'obra al gabinet d'arquitectes de Frank Gehry.

Significat Simbòlic de l'Arquitectura

Quant al seu significat simbòlic, l'edifici no mostra una clara intenció d'oferir una interpretació iconogràfica concreta. No obstant això, les formes orgàniques d'aquest museu s'han identificat amb una evocació del passat industrial i la vida portuària de la ciutat de Bilbao. Les indústries tradicionals, com la metal·lúrgica i la nàutica, estan presents en els materials (titani, acer) i les formes de l'edifici, connectant així amb la història de la ciutat.