Les Guerres Púniques a la Mediterrània Occidental

Monarquia (753-509 aC)

República (509-27 aC) - Democràcia i aristocràcia

Imperi (27 aC-192 dC) - Restauració de la monarquia

Primera Guerra Púnica

La primera guerra púnica (264 aC-241 aC)

Els romans es disputen amb els cartaginesos el domini de l'Illa de Sicília, illa estratègica per les dues rutes comercials i molt fèrtil.

El casus belli és l'atac dels cartaginesos a la ciutat de Messina. Els messionos demanen ajuda als romans i aquests declaren la guerra als cartaginesos.

Els romans guanyen i els cartaginesos es rendeixen, obligats a signar el tractat de pau pel qual renuncien al seu domini de les illes Sicília, Sardenya i Còrsega

Segona Guerra Púnica

Els romans es dediquen a afiançar el seu domini sobre la península itàlica i les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya. Els cartaginesos es centren sobretot en la península ibèrica. En el casus belli els cartaginesos ataquen al nord d'Àfrica. Aníbal va abandonar Itàlia per socórrer Cartago i el focus principal de la guerra es va traslladar a Àfrica. L'any 202 aC, a la batalla de Zama, els romans van derrotar els cartaginesos i Aníbal va fugir.

Com a conseqüència, els cartaginesos van haver de pagar molts diners, entregar les seves millors armes i abandonar la península ibèrica.

Tercera Guerra Púnica

Enfrontament menor comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en un sol objectiu, el setge de Cartago.

Les conseqüències de la derrota de Cartago van significar la destrucció completa de la ciutat de Cartago, l'annexió de tot el territori restant de l'imperi cartaginès a Roma i l'esclavitud de la població cartaginesa

Destrucció de Corint (146 aC)

Grècia i Macedònia esdevenen una nova província romana.

Per què es diuen Guerres Púniques?

Reben el seu nom de l'etnònim llatí Pūnicī usat pels romans per referir-se als cartaginesos i als seus ancestres fenicis