Guerres de l'opi, Guerra Civil EUA, Revolució Industrial i colonialisme

1. Què van ser les guerres de l'opi?

En què van consistir? En quin context apareixen? Quines conseqüències van tenir?

El rei George III d'Anglaterra va enviar una carta a l'emperador de la Xina, Qianlong, el 1793 per intentar millorar les relacions comercials, però la resposta imperial va denegar la petició i va mostrar poc interès pels intents britànics d'expandir el comerç. La Companyia de les Índies Orientals (East India Company) va optar per augmentar el tràfic d'opi produït a l'Índia i venut il·legalment a la Xina per equilibrar la balança comercial, ja que els britànics compraven grans quantitats de te xinès.

Quan el govern xinès va descobrir l'augment de l'addicció i del contraban d'opi, va intentar prohibir-ne la venda. Aquesta prohibició va provocar tensions amb Gran Bretanya i finalment va desembocar en un conflicte naval on la potència britànica, amb superioritat marítima i tecnològica, va obtenir victòries decisives.

Tractats i conseqüències

La guerra va culminar amb la signatura del Tractat de Nanking, un acord desigual que satisfèia principalment les exigències britàniques i que va suposar una humiliació per a la Xina. Entre les disposicions destacades hi havia:

• Eliminar les restriccions comercials a Cantó i obrir altres ports xinesos al comerç anglès.
• Permetre que els britànics establissin residències i que, en cas de cometre crims, fossin jutjats pels seus propis tribunals consulars (extraterritorialitat).
• La cessió de l'illa de Hong Kong com a colònia britànica, amb una base naval per protegir interessos comercials.

El tractat constava de tretze articles i va ser ratificat per la reina Victòria i per l'emperador Daoguang mesos després. Aquesta derrota xinesa i altres acords similars van facilitar l'entrada d'altres potències (Estats Units, França, Rússia) amb els anomenats tractats desiguals. Com a conseqüència, la Xina va haver d'obrir més ports al comerç exterior i va veure afectada la seva sobirania, fet que va propiciar una expansió comercial europea sobre el territori xinès.

2. Guerra de Secessió (Guerra Civil dels Estats Units)

Motius, desenvolupament i conseqüències

Els Estats Units es van anar dividint entre nord i sud, amb economies diferents i interessos contraposats. Al sud l'esclavitud era legal i l'economia es basava en l'agricultura, especialment en el cotó, que requeria mà d'obra esclava. Al nord, la indústria i la manufactura estaven menys interessades en l'esclavitud; a més, el clima no era tan adequat per al cultiu intensiu de cotó.

Les tensions entre Nord i Sud es van intensificar durant la dècada de 1850. Als territoris interiors i de la costa es van generar conflictes d'interessos relacionats amb l'expansió territorial i el model econòmic: el sud volia protecció i llibertat per exportar cotó, mentre que el nord industrial buscava mercats i, en alguns sectors, polítiques proteccionistes o d'expansió que xocaven amb els interessos sudistes.

En les eleccions de 1860 va guanyar Abraham Lincoln, un dirigent amb una postura antiesclavista coneguda. A partir d'aquí, diversos estats del Sud van decidir separar-se i van formar els Estats Confederats. El 1861 es va produir l'inici de la guerra quan, després d'un enfrontament a un quarter federal situat al Sud, Lincoln va presentar l'acte com una agressió confederada, cosa que va permetre al Nord mobilitzar-se.

Desenvolupament i factors militars

El Nord comptava amb una major industrialització i recursos, mentre que el Sud tenia excel·lents generals amb experiència (alguns obtinguda en la guerra contra Mèxic) i una motivació forta per defensar el seu model de vida. El Sud també esperava suport exterior, especialment del Regne Unit, degut a la dependència europea del cotó, però aquest suport no es materialitzà a causa, entre altres factors, de l'oposició a l'esclavitud i d'interessos econòmics diversos.

La guerra va tenir diverses fases, amb ofensives i retirades per ambdues parts. Finalment, les tropes del Nord van obtenir la iniciativa definitiva i van derrotar les forces confederades després d'una sèrie de campanyes i batalles clau.

Consequences

• El Nord va guanyar la guerra i l'esclavitud va ser abolida legalment; milions d'esclaus van ser alliberats.
• Els Estats Units van sortir més centralitzats i amb el poder polític i econòmic concentrat al Nord industrial.
• Va començar un procés de reconstrucció i transformació econòmica; però la discriminació i la violència racial van persistir durant dècades.
• Van aparèixer organitzacions supremacistes com el Ku Klux Klan, que van perpetrar atacs i intimidacions contra la població negra i els seus aliats polítics.
• Es van instaurar lleis de segregació (conegudes com a lleis de Jim Crow) que van imposar una discriminació institucionalitzada i van mantenir els negres en una situació social i econòmica desfavorable durant molt de temps.

S'ha de destacar també l'assassinat d'Abraham Lincoln poc després de la guerra, fet que va afectar profundament el període de reconstrucció i la política posterior als Estats Units.

3. Què va ser la II Revolució Industrial?

Definició, sectors afectats i canvis provocats

La Segona Revolució Industrial (aproximadament a partir de 1870) va suposar una ampliació i una nova fase d'aplicació de tecnologies prèvies, juntament amb la introducció de noves fonts d'energia i nous sectors industrials. No va substituir completament la primera revolució, però va consolidar i transformar la producció i la vida quotidiana.

Novetats tecnològiques i fonts d'energia

• Electricitat: Va esdevenir una font d'energia comercialment útil a finals del segle XIX. La dinamo (per exemple els desenvolupaments de Siemens) va permetre generar corrent elèctric per a màquines i enllumenat, facilitant l'horari industrial i nous serveis urbans.
• Petroli: L'explotació del petroli (per exemple a Pennsilvània) va donar lloc a productes com el querosè per a il·luminació i, més tard, a combustibles per motors d'explosió que impulsaren el desenvolupament de l'automòbil.
• Indústria química: Va créixer per produir tints, medicaments, fertilitzants, explosibles i fibres artificials, transformant sectors com l'alimentació i els materials.

Canvis en la producció i l'organització

La producció en cadena i la mecanització van incrementar la capacitat productiva i reduir els costos. Exemples importants inclouen la introducció del Ford T i els avenços en el transport i la comunicació (aviació naixent, transport per carretera i ferrocarril).

També es va produir una concentració de capital: apareixen grans empreses i monopolis (per exemple, el cas de Rockefeller en el petroli) i formes d'interacció vertical i horitzontal per controlar la producció i la distribució. Això va portar a la creació d'oligopolis i a tensions amb els governs, que en alguns països van legislar per limitar aquests abusos.

Impactes econòmics i socials

• Urbanització i creixement de les ciutats.
• Augment de la producció d'aliments procesats i refrigerats, amb centres capdavanters com Chicago.
• Desenvolupament d'una classe mitjana tècnica i administrativa interessada en l'expansió imperial i comercial.

4. Com es va produir l'expansió colonial europea a l'Àfrica?

Processos, motivacions i impactes

En una primera etapa, l'interès europeu a l'Àfrica havia estat principalment comercial i costaner, inclòs el tràfic d'esclaus i productes com l'oli de palma. Quan l'esclavitud va ser qüestionada i abolicionista, les potències europees van buscar nous models d'explotació i colonització.

Figures com Mohamed Ali a Egipte van intentar una modernització industrial basada en cultius d'exportació (cotó) i en la importació de tecnologia (telers de Manchester, fusos mecànics). Tot i això, la competència amb les manufactures britàniques i la dependència de recursos (per exemple carbó) van limitar la capacitat d'aquestes indústries de competir internacionalment, cosa que va facilitar la intervenció i el control britànic i europeu.

La carrera colonial i la Conferència de Berlín

Entre 1882 i 1884 diferents potències europees van començar a annexar territoris africans amb gran rapidesa. Bismarck va convocar la Conferència de Berlín (1884-1885) per establir regles sobre com repartir-se l'Àfrica. La norma que es va imposar és la de l'ocupació efectiva: qui tingués presència real i perdurable en un territori podia reclamar-lo, i havia de notificar-ho a les altres potències signants.

Aquesta regla va desencadenar una cursa accelerada per ocupar i consolidar territoris, sovint sense tenir en compte la viabilitat econòmica o el coneixement del territori: l'important era prendre possessió abans que un altre estat ho fes.

Mètodes d'ocupació i violència

La colonització sovint es recolzava en administracions i agents locals reclutats per recaptar recursos (cautxú, oli, minerals), i no es va estalviar la violència contra poblacions indígenes. Un dels casos més tràgics va ser el Congo, on la demanda de cautxú va provocar abusos extrems: requisicions forçoses, violència, i pràctiques que van incloure mutilacions i execucions per forçar la producció.

La propaganda colonial justificava aquestes pràctiques amb discursos paternalistes i racistes, afirmant que era una «missió civilitzadora» de les «raçes superiors» per imposar ordre i progrés, cosa que servia per legitimar l'explotació i la violència.

Repartiment i motius

Les grans potències van obtenir diferents parts d'Àfrica: Gran Bretanya i França van acabar amb els territoris més amplis; Portugal va poder aprofitar presències històriques a la costa; Bèlgica va obtenir el Congo; Alemanya va aconseguir colònies més petites; Itàlia va arribar tard i va obtenir restes i experimentà derrotes (per exemple a Etiòpia).

Les motivacions incloïen interessos econòmics (matèries primeres, mercats), estratègies geopolítiques (prestigi i seguretat) i motius ideològics (suport a la nació i la «missió civilitzadora»). La por que un altre país ocupés un territori també va impulsar la carrera colonial.

Conflictes com l'incident de Fashoda entre França i Gran Bretanya mostren que, en alguns casos, la tensió gairebé va desembocar en guerra abans que els governs trobéssin acords diplomàtics.

Observació final: Entre 1885 i 1900 gran part d'Àfrica va ser ocupada i repartida per les potències europees, sovint amb greus conseqüències per a les poblacions i estructures socials africanes, així com amb efectes duradors sobre l'economia i la política dels territoris colonitzats.