Guerres Mèdiques i del Peloponès: Conflictes Clau de Grècia Antiga

Les Guerres Mèdiques: L'Enfrontament entre Grècia i Pèrsia

Les Guerres Mèdiques van ser un enfrontament crucial entre les diferents polis gregues i el poderós Imperi Persa. Aquests conflictes són àmpliament coneguts gràcies a Heròdot, considerat el pare de la història (el primer historiador). Heròdot va escriure una obra monumental titulada Històries, amb la finalitat d'explicar les Guerres Mèdiques. Segons ell, aquestes guerres van representar un xoc entre Occident i Orient. En aquell moment, l'Imperi Persa era la primera potència mundial, controlant un vast territori des del Pròxim Orient fins a l'Índia Menor.

Inicis del Conflicte i la Primera Invasió Persa

L'any 499 aC es va produir una rebel·lió en algunes d'aquestes polis gregues que no volien formar part de l'Imperi Persa. L'Imperi Persa va aconseguir controlar la rebel·lió, però aleshores l'emperador Darios I va decidir atacar tota Grècia i incorporar-la al seu Imperi. Pensava que seria una petita i ràpida expedició. Va organitzar un exèrcit que va enviar a Grècia. L'atac dels perses va fer que, per primera vegada, gairebé totes les polis gregues decidissin col·laborar contra ells. En aquesta defensa hi van participar moltes polis, però la protagonista va ser Atenes.

La Batalla de Marató (490 aC)

L'any 490 aC, Darios I va decidir que el seu exèrcit desembarcaria en una petita localitat que es trobava a uns 40 km d'Atenes. Van desembarcar a Mataró, el que els grecs anomenaven Devos, un petit nucli habitat que formava part de la ciutat d'Atenes. Els atenesos van decidir enviar un exèrcit d'hoplites a la plana de Mataró per intentar frenar l'atac dels perses, fent que la població es conscienciés que devia abandonar Atenes. Aquest exèrcit estava dirigit per Milcíades, un gran heroi.

Sorprenentment, els atenesos van aconseguir derrotar els soldats de l'Imperi Persa. Després, Milcíades va decidir enviar un missatger a Atenes per comunicar la victòria i assegurar que no fugissin de la ciutat. La llegenda diu que va transmetre la notícia i va morir. Quan es van iniciar els Jocs Olímpics, es va decidir establir una cursa que rebia el nom de Marató i que seria un record d'aquests fets. Al principi dels Jocs Olímpics, tenia una distància de 40 km. L'any 1908 es van celebrar els de Londres, on es va establir la distància oficial de 42,19 km.

La Segona Invasió Persa i Xerxes I

Després de la derrota, els perses van decidir que tornarien a fer una expedició per conquerir Grècia per sempre més. Aquesta segona invasió es va iniciar l'any 480 aC, sota el comandament de l'emperador Xerxes I. L'emperador va decidir entrar a Grècia pel nord, on es van iniciar els enfrontaments.

La Guerra del Peloponès: El Conflicte Intern Grec

La Guerra del Peloponès va ser un conflicte llarg i igualat que va fer que els grecs continuessin destruint-se a si mateixos, provocant la fi de la Grècia Clàssica. L'any 431 aC, el gran protagonista va ser un dels estrategs d'Atenes, Pèricles, qui va dissenyar l'estratègia política i militar atenesa. Pèricles sabia que els atenesos eren superiors per mar, mentre que els espartans ho eren per terra; per això va decidir que els exèrcits atenesos mai s'enfrontarien directament als espartans, refugiant-se darrere les muralles.

Desenvolupament de la Guerra i la Pesta d'Atenes

L'any 431 aC, els espartans van començar l'atac. Van arrasar i destruir els camps, mentre els atenesos atacaven les costes; així van transcórrer les campanyes dels primers anys de guerra.

L'any 429 aC es va produir la Pesta d'Atenes, una malaltia contagiosa que es va difondre on hi havia concentrades milers de persones, provocant centenars de morts. Aquesta epidèmia va provocar la mort de Pèricles, l'any 429 aC. Aquest fet va generar un gran desordre, i la guerra va estar mal dirigida militarment i políticament. El conflicte va continuar fins al 404 aC, culminant amb la victòria d'Esparta.

L'Hegemonia Espartana i el seu Declivi

En aquell moment es va iniciar l'hegemonia espartana, que significava el domini sobre tota Grècia. No obstant això, va durar molt poc, ja que Esparta estava molt debilitada pels anys de guerra.