Les Guerres Mèdiques: Conflicte entre Grècia i Pèrsia

Les Guerres Mèdiques: Grècia vs Pèrsia

Les Guerres Mèdiques van tenir lloc entre els perses i els grecs als segles VI i V aC. Es coneixen com a Guerres Mèdiques perquè els grecs anomenaven "medes" als perses.

Orígens i Causes del Conflicte

Els perses havien conquerit la península d'Anatòlia i alguns altres territoris que abans eren dels grecs.

La Revolta Jònia

Al 499 aC, el tirà Aristàgores de Milet va iniciar una revolta que es va estendre per la Jònia. Darios I, el rei persa, va aconseguir aturar la revolta.

Els jonis van demanar ajuda a Esparta, però aquests s'hi van negar. Després van demanar ajuda a Atenes i a Erètria, i aquests van acceptar ajudar-los. La revolta va fracassar, però els perses només van destruir algunes ciutats.

La Primera Guerra Mèdica (492-490 aC)

Després del fracàs de la revolta i que els perses van destruir moltes ciutats i hi van posar un control més estricte perquè no es tornessin a revoltar, el rei persa Darios no es va aturar aquí, sinó que va voler castigar els atenesos i els eretris. La ciutat que s'havia revoltat (Milet) ja havia estat destruïda.

Les Expedicions de Darios I

Darios va organitzar dues expedicions. La primera, al 492 aC, va fracassar a causa d'una tempesta.

La Batalla de Marató

La segona expedició es va dur a terme al 490 aC. Darios va decidir enviar una flota contra Atenes d'uns 20.000 soldats. L'exèrcit persa va desembarcar a la platja de Marató, aconsellats per l'ex-tirà d'Atenes, Hípias, fill de Pisístrat. Hípias havia governat Atenes juntament amb el seu germà Híparc (que havia mort assassinat). Quan Hípias governava, havia augmentat molt la repressió sobre la població, i per això els atenesos el van fer fora. Ell es va aliar amb Pèrsia i treballava per a ells.

Atenes va demanar ajuda a les ciutats gregues. Esparta va acceptar, però va dir que no enviaria tropes fins que acabés el festival religiós.

Mentrestant, els perses ja havien atacat Erètria i ja l'havien conquerida. Els espartans van enviar 1.000 homes als atenesos, però els perses seguien sent molts.

Conseqüències de Marató

L'estratègia dels perses era dividir l'exèrcit en dos: una part lluitaria a la badia de Marató i després l'altra meitat seria enviada cap a Atenes. Però va ser un fracàs. Els atenesos els van atacar i van liquidar més de 6.400 homes, mentre que els morts atenesos van ser tan sols 192. Per tant, els atenesos, sota el comandament de Milcíades, van guanyar la batalla perquè no van deixar desembarcar els perses, sinó que els van atacar just quan desembarcaven. Després van marxar ràpidament cap a Atenes per defensar la seva ciutat (la distància de Marató a Atenes és d'uns 42 km). Allà van acabar finalment amb els perses i van guanyar la primera Guerra Mèdica.