Guerres Àrabo-Israelianes: Cronologia i Impacte Territorial (1948-1973)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,37 KB
Cronologia de les Guerres Àrabo-Israelianes
La Guerra de la Independència (1948-1949)
Entre l'any 1948 i 1949, els jueus arribaven progressivament a Israel. Com a rebuig a la creació de l'estat sionista, es va crear una coalició de 5 països: Egipte, Síria, Líban, Jordània i Iraq, que junts van envair Palestina per lluitar.
Desenvolupament i resultat
Degut a la manca de bona organització dels àrabs, als atacs aleatoris sense estratègia i al fet que els diferents bàndols atacaven pel seu compte, Israel va acabar guanyant gràcies a l'Operació Horeb, que va provocar la retirada dels egipcis. Gràcies a aquesta victòria, Israel es va quedar amb més territoris dels que l'ONU havia assignat en la seva resolució.
La Segona Guerra: Crisi de Suez (1956)
La segona guerra, coneguda com la Crisi de Suez, va tenir lloc l'any 1956. Va consistir en l'atac conjunt d'Anglaterra, França i Israel contra Egipte, després que aquest últim decidís nacionalitzar el Canal de Suez, la ruta principal per transportar petroli a Occident.
Context polític
- El general Abdel Nasser va encapçalar un cop d'estat contra el rei i, un cop president, va implementar el nacionalisme socialista àrab.
- Les seves proclames antiisraelianes van fer que Israel patís per la seva seguretat, cosa que va motivar la intervenció d'Anglaterra i França.
Conseqüències
Els àrabs van ser derrotats i es van haver de retirar del canal al final. En un context de la Guerra Freda, els nord-americans i els soviets es van sentir obligats a fer que les seves tropes abandonessin la zona i es firmés un tractat de pau amb Egipte que reconeixia el canal com a propietat egípcia.
La Tercera Guerra: Guerra dels Sis Dies (1967)
La tercera guerra, anomenada la Guerra dels Sis Dies, va tenir lloc l'any 1967. Abdel Nasser havia guanyat influència al món àrab gràcies a l'antisionisme.
Inici i victòria israeliana
L'enfrontament va començar quan Egipte va bloquejar el Golf d'Aqaba, la ruta vital per la qual navegava Israel. Egipte, Jordània i Síria, amb el suport d'altres països àrabs com Algèria, es van enfrontar a Israel.
Avantatge aeri
Israel, gràcies a la seva aviació moderna, va enderrocar la capacitat aèria àrab i va ocupar Gaza i el Sinaí. La victòria d'Israel va fer que el territori ocupat s'estengués novament, incloent-hi part de Jerusalem, Cisjordània i els Alts del Golan.
La Quarta Guerra: Guerra del Yom Kippur (1973)
La quarta guerra, de l'any 1973, es coneix com la Guerra del Yom Kippur. Va iniciar quan Egipte i Síria van atacar Israel per recuperar els territoris perduts l'any 1967.
Desenvolupament
Els àrabs van sorprendre els israelians durant una festivitat hebrea, fet que va desestabilitzar inicialment l'exèrcit. Tot i així, l'exèrcit israelià va actuar amb rapidesa, malgrat que Síria i Egipte ja havien penetrat en el seu territori. Això va resultar novament en la victòria d'Israel.
Tractat de Pau
Des de llavors no hi ha hagut cap guerra oberta entre aquests actors. Es va firmar un tractat de pau entre Israel i Egipte l'any 1978.