Guerrers de Riace: història, anàlisi i interpretació

Guerrers de Riace: documentació i anàlisi

Documentació general

• Nom: Guerrers de Riace
• Arquitectes / escultors: desconeguts
• Cronologia: 460-430 aC (a la descripció també esmentat 447-432 aC)
• Localització original: costes de Riace (regió de Calàbria)
• Localització actual: Museo Nazionale di Reggio Calabria (Museu Nacional de Reggio de Calàbria)
• Estil: grec clàssic
• Materials utilitzats: bronze
• Tècnica constructiva: fosa (cera perduda)
• Tema: Són dos guerrers barbats, completament nus i molt semblants l'un a l'altre.

Aquestes escultures són de l'època clàssica, 447-432 aC. Època del final de les guerres púniques. Durant aquesta època va morir Alexandre el Gran. L'època més important serà durant el govern de Pèricles a Atenes.

Atenes era la ciutat més important i és on hi predominava el sistema democràtic. A finals d'aquesta etapa tindran lloc les guerres del Peloponès entre Atenes i Esparta, en les quals van participar gairebé totes les polis gregues, aliades a un o altre bàndol. Acaben amb la hegemonia d'Atenes. Es construeixen els edificis de l'Acròpoli. Macedònia va sotmetre les polis. Pel que fa a l'art, en aquesta època predominen dues tendències: naturalisme i idealització.

Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

Tot i que presenten un posat una mica rígid, aquestes figures ja comencen a diferenciar-se de l'estil arcaic per la seva antítesi. Aquestes dues estàtues es distingeixen dels kouroi i de les korai gràcies al recurs de recolzar el pes sobre la cama dreta i flexionar lleugerament l'esquerra. Sembla que hagin estat fetes en el moment en què comencen a caminar. Aquesta sensació de menys rigidesa també prové del moviment del cap, que s'inclina cap al costat contrari de la cama flexionada.

L'expressió de la cara dels dos guerrers és ferotge, a causa de la boca entreoberta, que deixa veure les dents d'argent i l'ús de coure als llavis. El coure també es va utilitzar per fer els mugrons i les pestanyes. Els ulls estan fets d'ivori.

Els dos portaven un escut i una llança que probablement eren d'argent.

Les barbes, amb rínxols d'estil jònic en contraposició a la musculatura, atorguen a aquestes figures un toc femení que desvetlla sensualitat.

Els dos guerrers presenten petites diferències. El primer representa un home gran que transmet la solidesa de l'experiència i un cert cansament. La forma del cap d'aquest fa pensar que originàriament portava casc. El segon guerrer és més jove i representa un home arrogant.

Estil

Les dues escultures són contemporànies però probablement obra d'escultors diferents del mateix taller. Aquestes estàtues representen la tècnica del contrapposto, que consisteix en el contrast entre una part tensa i una altra relaxada. Els autors demostren un coneixement profund del cos a l'hora de modelar els músculs i els relleus anatòmics.

Interpretació

Els historiadors mai s'han posat d'acord sobre qui poden ser aquests guerrers ni sobre qui pot ser l'escultor. Del que no hi ha dubte és que es tracta de dos guerrers, ja que els gestos d'agafar la llança i l'escut són evidents.

La importància d'aquestes peces excepcionals radica en el fet que fins a l'actualitat han arribat molt poques escultures originals de bronze; la major part del que es conserva són còpies romanes en marbre.

Funció

No se'n sap amb certesa quina funció tenien, però la composició de les figures fa pensar que van ser fetes per col·locar-les d'esquena a una paret, de manera que es poguessin veure frontalment. Possiblement estaven situades en un lloc públic. El que se sap dels Guerrers de Riace és que eren transportats per mar cap a la Magna Grècia.

Observacions finals: s'han mantingut aquí totes les dades i descripcions del text original, corregint la ortografia, la gramàtica i l'ús de majúscules/minúscules per a una lectura més clara i per a millorar la visibilitat en cercadors.