Guerrers de Riace, Discòbol i Dorífor: Anàlisi d'Escultures Clàssiques

Guerrers de Riace

Dades Generals: Desconegut, 460-430 aC. Reggio de Calabria / Museu Nacional de Reggio de Calabria. Estil grec clàssic. Fosa (cera perduda) en bronze. Escultura exempta. Dempeus. Policroma.

Anàlisi Formal:

A) Home més jove:

• Cabells sense recollir i més detallats.
• Expressió arrogant i tranquil·la.
• Un escut al braç esquerre.
• Contrapposto.

B) Home més gran:

• Solidesa i experiència.
• Cert cansament.
• Expressió ferotge.
• Contrapposto.

Interpretació: Contingut i Significat:

No se sap on eren els guerrers. Segons els escriptors grecs, hi havia escultures com aquestes als carrers i temples. Els romans les apreciaven molt i se les enduien a Roma. Gairebé totes es van fondre per aprofitar el metall a l’Edat Mitjana. Poden ser déus o herois representats com a guerrers. Els dos tenien relació i podrien haver format una parella, o ser un grup d’escultures que expliqués una història.

Funció:

Tot i que no se sap quina funció tenien, la mateixa composició de les figures fa pensar que van ser fetes per ser col·locades d’esquena a una paret i ser vistes frontalment, possiblement en un lloc públic de la ciutat.

Modi i Influències:

Poques escultures de bronze que es conserven. Influències: Zeus del Cap d’Artemision, Auriga de Delfos.

Discòbol

Dades Generals: Miró, 460 aC. Museu Nazionale Romano delle Terme, Roma (còpia Lancelotti). Estil grec clàssic. Fosa (còpia talla) en bronze (còpia romana marbre). Escultura exempta. Dempeus. Monocroma.

Anàlisi Formal:

• Trenca frontalitat i rigidesa.
• Rebutja la simetria.
• Rhytmos: ordenació de les línies de moviment.
• Costat esquerre angular i obert (ziga-zaga), el dret tancat (corba contínua).
• Musculatura en tensió.
• Cabells com un casc de rínxols que no es diferencien entre ells.
• Calma inexpressiva.
• Somriure estereotipat (kouroi).
• Instant fugaç (impressió de moviment).

Interpretació: Contingut i Significat:

Representa a un jove atleta, heroi que va morir en uns jocs dedicats a Apol·lo. Representa l’ideal de bellesa de l’època. L’escultura descriu el moment decisiu del llançament de disc, és un instant fugaç. Aconsegueix captar com ningú ho havia fet abans el moviment. La còpia romana té un tronc de suport, l’original no.

Funció:

Estava destinat a ser exposat en públic, en un punt estratègic de la ciutat, perquè el poble entengués perfectament el tema que tractava i el missatge que es volia comunicar i el contemplés.

Modi i Influències:

Minotaure i Atenea i Màrsias. Trenca característiques arcaiques, influït per pintures ceràmiques. Tensió muscular innovadora.

Dorífor

Dades Generals: Policlet, 450-445 aC. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Estil grec clàssic. Fosa (còpia talla) en bronze (còpia marbre). Escultura exempta. Dempeus. Monocroma. 2,12 m.

Anàlisi Formal:

• Expressió serena.
• Gran naturalisme.
• Contrapposto (postura natural, ritme alternant).
• Perfecció anatòmica (cànon 1/7).
• Pectorals plans, cintura i malucs molt marcats.
• Cabells menys geomètrics.
• Suport lateral (còpia).
• Textura perfectament acabada.

Interpretació: Contingut i Significat:

Representa un atleta en actitud de repòs, instants abans de participar en la prova de llançament. Dorífor en grec: portador de la llança. L’ideal antropològic grec: l’home en plenitud juvenil preparat per participar en els jocs, en un equilibri perfecte entre vigor físic i intel·ligència. Factors corporals en harmonia amb els espirituals. Només els homes podien fer activitat física (gimnàstica) i la feien nus. Les competicions atlètiques eren molt populars, sobretot les que es feien en honor a Zeus a Olímpia.

Funció:

L’original en bronze s’ha perdut, però es conserven vàries còpies romanes. Era destinada a ser exhibida en públic.

Modi i Influències:

Influència de les idees pitagòriques pel cànon. August de Prima Porta, David de Miquel Àngel...