Els Guerrers de Riace: Anàlisi Detallada de les Escultures Gregues

Els Guerrers de Riace: Dades Generals

L'obra, coneguda com els Guerrers de Riace, té un autor desconegut i es localitza al Museo Nazionale di Reggio di Calabria (Itàlia). És una escultura exempta, formada per bronze a la cera perduda i mesura 2,05 m.

S'han elaborat nombroses teories sobre l'autoria d'aquestes dues escultures. Una d'elles suggereix que algunes peces podrien ser obra d'Alcàmenes, un deixeble de Policlet i de Fídies. L'altra teoria apunta al gran bronzista Pitàgores de Reggio, natural de l'illa de Samos. Aquest últim és considerat el primer a representar en les seves escultures les venes i els tendons amb gran realisme.

Anàlisi Formal i Estilística

Cadascuna d'aquestes escultures representa un home en tensió i en posició frontal. Una vegada acabada la fosa en bronze, s'hi van afegir alguns petits detalls realistes fets amb altres materials (per exemple, les dents de plata i els ulls de vori del guerrer B).

Són dos homes guerrers, despullats, en posició de llençar una llança i portar un escut (dels quals no queden restes). Altres detalls incloïen dents foradades de plata, llavis vermells de coure i una expressió de boca coberta.

El contrapposto (una gran aportació a l'escultura) crea un contrast entre una part tensa i una distesa, que s'aconsegueix amb una lleu elevació d'un dels malucs i la flexió consegüent de la cama contrària. Aquesta tècnica es veu reflectida en el guerrer A per la inclinació del cap en la direcció oposada a la cama flexionada.

Presenten una certa esquematització geomètrica als cabells i en la manera com cauen. El modelatge dels cossos de totes dues escultures mostra un alt grau de coneixement de l'anatomia humana i representa amb gran realisme els músculs, els tendons i fins i tot les venes.

Anàlisi Significativa i Interpretacions

S'ha identificat cada escultura amb un dels dos guerrers de nom Àiax que van participar en la Guerra de Troia, segons la narració que Homer en va fer a la Ilíada. L'estàtua A, sense casc, ha estat considerada la imatge d'Àiax Oileu, soldat que va ser castigat per Atena pels seus continus actes de crueltat.

L'estàtua B, amb casc, pot representar Àiax Telamó, gran guerrer aqueu que va combatre amb Aquil·les a la Guerra de Troia i que, després de la mort d'aquest, en veure que les armes del seu amic i heroi eren lliurades a Ulisses, va embogir i es va suïcidar.

Altres teories els relacionen amb Tideu i Amfiarau, figures vinculades a la Guerra de Tebes, o amb Càstor i Pòl·lux, fills de Zeus.

Valoració i Conclusió

Les característiques pròpies de l'època arcaica, com la frontalitat, la rigidesa i l'ús de la geometria en certes parts del cos, es combinen amb un naturalisme creixent. Aquest naturalisme més gran, dedicat als detalls anatòmics de les figures, suggereix el pas cap a l'antropocentrisme que va dominar l'època clàssica i que cercava la bellesa ideal i l'equilibri del cos humà masculí.

Són un dels pocs exemples conservats d'escultura grega en bronze i, per tant, són peces de gran valor per a l'estudi de la tècnica del bronze a la cera perduda en l'escultura grega.

Altres obres destacades de la mateixa època inclouen el Posidó d'Artemísion (s. V a.C.) i l'Auriga de Delfos (s. V a.C.).