La Guerra de Troia: Una Història Èpica

Hi ha un casament entre Peleu, rei dels mirmidons, i Tetis, nimfa dels mars. Hi van tots els déus de l'Olimp, menys Éride, deessa de la discòrdia, que llança una poma a la més bella. Hera, Atenea i Afrodita discuteixen.

Va néixer el fill de Príam, rei de Troia, i Hècuba. L'abandonen al bosc. Quan es fa gran, es troba amb les tres deesses, i Paris tria Afrodita com la més bella. Aquesta fa que Paris es trobi amb els seus pares...

Menelau, rei d'Esparta, es casa amb Helena "la de les belles galtes", la dona més bella. (Penèlope, cosina d'Helena, es casa amb Ulisses)...

Quan Paris va sentir parlar de la bellesa d'Helena, va anar a comprovar-ho. Menelau els va acollir al seu palau. Un dia, mentre Menelau caçava, Paris i Helena van pujar a la nau i se'n van anar a Troia.

Quan Menelau se n'assabenta, amb l'ajuda del seu germà Agamèmnon, reuneixen molts homes que els guarden fidelitat. Ells necessitaven l'ajuda d'Aquil·les...

Tetis, la mare d'Aquil·les, l'amaga a l'illa d'Esciros, amb el rei Licomedes. Ella el va submergir a les aigües de l'Estígia, perquè fos immortal, però el taló no el va banyar i temia que morís. Al final, Ulisses el va trobar (disfressat de dona) i la seva mare el va deixar marxar, amb ell i amb cinquanta naus que li va oferir el seu pare.

Els grecs, després del viatge, arriben a la vora de Troia, on formen un poble. Mentre esperaven la lluita contra Troia, saquejaven petits pobles del voltant per proveir-se. En un d'aquests, van capturar Criseida, que va ser lliurada a Agamèmnon, i Briseida, que va ser lliurada a Aquil·les. Tot d'una, el pare de Criseida, sacerdot d'Apol·lo, va anar a buscar-la sense èxit. Al campament dels grecs van aparèixer les febres, que mataven molts homes. Era a causa d'Apol·lo, i fins que Agamèmnon no deixés anar Criseida, no pararia. La va deixar anar, i es va quedar amb Briseida. Aquil·les es va enfadar, es va negar a lluitar amb ell, i li va demanar a la seva mare que parlés amb Zeus perquè ajudés els troians a guanyar.

Tetis va parlar amb Zeus, i aquest va acceptar... li va enviar un fals somni a Agamèmnon, i el va animar a lluitar... Després de dos anys, es van trobar els dos exèrcits, i Paris i Menelau van arribar a un acord: una lluita cara a cara, i qui guanyés es quedaria amb Helena. Van fer uns sacrificis, i Paris va començar amb la lluita. Afrodita ajudava Paris, i Menelau li demanava ajuda a Zeus...

Al final, Afrodita es va endur Paris a casa de Príam. Els grecs es van pensar que Helena es quedaria amb ells, però Afrodita se la va emportar al costat de Paris, o amb ell es va quedar.

Perquè no acabés la guerra, Atenea va fer que un troià disparés a Menelau, però aquest no va morir, i van tornar a lluitar. Diomedes mata Pàndar, travessant-li la cara amb una llança. Hèctor, germà de Paris, va tornar a Troia per veure la seva mare (perquè li vestís amb robes elegants i li demanés a Atenea que deixés d'ajudar els grecs, i fos piadosa amb els troians), la seva dona i el seu fill, i per retreure-li a Paris que no fos al camp de batalla.

Paris es va reunir amb el seu germà i van tornar a la batalla. Els grecs retrocedien. Atenea va fer que la guerra acabés per aquell dia, i que Hèctor desafiés Àiax (un grec), com li va fer el seu germà a Menelau. Tots dos es van retirar (Hèctor ferit) fins a l'endemà, per seguir la batalla.

Agamèmnon (grec) veia molt malament la fi de la guerra, i va proposar oblidar Helena i Troia. Però la majoria preferia seguir lluitant.

Nèstor va pensar que caldria la tornada d'Aquil·les per derrotar els troians. Va enviar Àiax, Ulisses i Fènix perquè parlessin amb ell, però Aquil·les no va voler, ni tan sols tornant Briseida.

Agamèmnon i Menelau van decidir formar un consell perquè algú anés a espiar els troians. Diomedes es va oferir i va triar Ulisses com a company. A Troia, Hèctor va deixar que Doló anés a espiar Agamèmnon. Diomedes i Ulisses van atrapar Doló i aquest els va explicar que els cavalls del rei Reso, rei dels tracis, eren els millors, i després el van matar.

Quan van arribar, Diomedes va matar Reso, i Ulisses va deixar anar els cavalls. Ulisses li va fer una ofrena a Atenea amb el casc i les armes de Doló.

Zeus va fer que plogués pluja vermella com la sang. Malgrat això, troians i grecs es van tornar a trobar. Els troians retrocedien. Van ferir Agamèmnon al braç amb una fletxa. Hèctor va intentar fer retrocedir els grecs, excepte perquè Ulisses i Diomedes es van quedar ferms. Paris li va clavar una fletxa a Diomedes i es va haver de retirar. Van ferir Ulisses. Àiax i Menelau van anar a buscar-lo. Paris va ferir Macàon (tenia el do de curar els homes), al qual van portar al pavelló de Nèstor. Nèstor li va dir a Patrocle que podia fer-se passar per ell perquè als troians els entrés la por.

La companyia d'Hèctor creuava les fosses i atacaven. Sarpèdon i Glauc arremetien contra la muralla. Zeus és seduït per Hera i abandona la batalla, llavors Posidó, germà de Zeus, donava ànims als guerrers. Àiax va ferir Hèctor i el van retirar al riu Xantos perquè vomitava sang. Zeus, en adonar-se del que passava, li va demanar ajuda a Apol·lo, déu del sol, perquè li donés noves forces a Hèctor i aquest va tornar a la batalla. Els grecs tornaven a les naus. Hèctor cridava perquè calessin foc a les naus, i Àiax gairebé mata Hèctor. Patrocle va veure que mitja flota estava en flames.

Aquil·les li va deixar la seva armadura i el seu carro de cavalls a Patrocle per guiar els mirmidons i que així els troians s'acovardissin. Automedont, l'auriga del príncep, va enganxar Xantos i Balió (dos cavalls immortals) i a Pèdas (un mortal) al carro.

Quan els troians el van veure, es van acovardir. Aquil·les li demanava a Zeus que Patrocle tornés sa i estalvi. Patrocle va matar Sarpèdon, fill de Zeus, que va manar als bessons Somni i Mort perquè l'enterressin i va enverinar Patrocle amb la febre del combat. Aquest va arribar fins a les muralles de Troia. Quan s'enfilava a les pedres, Apol·lo li va donar una empenta, i li va caure el casc. Es van adonar que no era Aquil·les, i Hèctor el va matar, i es va posar l'armadura. Aquest, abans de morir, li va dir que Aquil·les el mataria. Els mirmidons es van emportar el cos de Patrocle nu i sagnant.

Antíloc, fill de Nèstor, va anar a donar-li la notícia a Aquil·les. Aquest es va posar les culpes...

Tetis, mare d'Aquil·les, va aparèixer i el va abraçar, i li va dir que li demanaria a Hefest (senyor dels armers) que li fes una armadura per combatre amb Hèctor.

Els mirmidons van portar Patrocle al costat d'Aquil·les. Hèctor li va fer front a Aquil·les a la plana. Tetis li va donar l'armadura a Aquil·les, i abans de lluitar li va demanar disculpes a Agamèmnon.

Aquil·les va matar molts troians, i quan va arribar a Hèctor, aquest va arrencar a córrer... Hèctor va treure l'espasa, i Aquil·les li va llançar una llança al coll. Hèctor li va dir que el seu germà Paris el mataria. Aquil·les va lligar Hèctor pels turmells i el va portar arrossegant fins a les naus.

La mare d'Hèctor cridava i es lamentava, i en sentir-la, Andròmaca va anar cap a ella, i va veure el cos del seu marit arrossegat pel carro d'Aquil·les. Aquella nit, Patrocle se li va aparèixer a Aquil·les i li va preguntar per què no l'havien incinerat i enterrat. Aquil·les ho va fer immediatament. Els companys de Patrocle es van tallar un floc de cabell, en senyal de dol, i després de degollar dotze troians, van cremar el cos de Patrocle i van construir una cima de pedra. Després van fer els jocs fúnebres:

Després Aquil·les va manar posar l'armadura de Sarpèdon en una llança, i qui la volgués, hauria de lluitar contra l'altre. Van lluitar Diomedes i Àiax, i per por que es matessin, la van compartir.

Quan tots dormien, Aquil·les va anar al lloc on estava el cos d'Hèctor, el va enganxar pels turmells i li va donar tres voltes al túmul funerari de Patrocle, durant dotze nits i dotze dies. Apol·lo protegia el cos d'Hèctor perquè no patís danys.

Tetis va dir al seu fill que els déus de l'Olimp estaven enfadats i que havia de tornar-li el cos d'Hèctor al seu pare. Iris va anar a dir-li a Príam que anés a parlar amb Aquil·les, pel seu fill, i aquest l'escoltaria. Va carregar els tresors en un carro, i Príam es va dirigir a les naus. En el seu "viatge" el va acompanyar Hermes, déu dels viatgers. En arribar, Príam li va suplicar pel seu fill mort. Després van plorar junts. Van menjar i Príam va tornar amb Hèctor. Andròmaca, Hècuba i Helena es lamentaven al seu costat. Als deu dies dels onze de treva, el van incinerar i van construir un túmul funerari.

Els troians esperaven els guerrers al comandament del rei Memnó, fill d'Aurora, i a un poderós exèrcit d'amazones. La calma d'Aquil·les va donar uns dies de pau...

Al mig de la ciutat de Troia es trobava el Pal·ladi, o sort de Troia, on hi havia una pedra negra en forma de l'escut d'Atena, i a Ulisses li va semblar bona idea robar-lo. Va fer un pla i es va dirigir a la recerca de les filles del rei Delos. Aquella nit un captaire es va acomodar a la porta de Diomedes, i aquest li va donar menjar i beure. Aquest anava d'aquí cap allà traient draps bruts dels grecs, i aquests es van afartar d'ell. El van portar davant les muralles de Troia, li van pegar i el van amenaçar. Quan van marxar, Helena va anar a parlar amb ell, aquest li va dir que el seu pare i els seus germans havien mort. Helena el va portar al palau i el va rentar, llavors es va adonar que era Ulisses. Van estar parlant, i Helena li va fer regals. Ulisses es va quedar per allà uns dies dormint als temples. L'última nit va dormir al temple d'Atena, i va fer que l'última sacerdotessa es prengués l'ampolla de la son que Helena li havia regalat. Després va canviar la pedra i va esperar que es fes de dia per anar-se'n. En arribar a Grècia, els va ensenyar el pal·ladi i van sacrificar deu bous a Zeus. Els troians perdien l'esperança.

Aquestes van decidir unir-se als troians perquè la princesa Pentesilea havia donat mort a la seva germana Hipòlita i desitjava morir en combat. En arribar a Troia els van fer regals, entre ells una espasa, i Pentesilea va jurar matar Aquil·les amb ella. Andròmaca es va lamentar per ella. Grecs i amazones van lluitar. Aquil·les va matar Pentesilea, i en veure-la, a terra morta, es va posar a plorar. Se les van tornar a Príam perquè els donés sepultura.

Els troians van esperar l'arribada de Memnó i quan va arribar, se'n va anar a la plana a lluitar. Memnó va matar Antíloc, travessant-li una llança al cor en presència del seu pare Nèstor. Després va anar a buscar Aquil·les i el va ferir al braç. Aquil·les li va clavar l'espasa a l'estèrnum i Memnó va morir. Quan els grecs s'acostaven a Troia, Paris li va llançar una fletxa (seguida per Apol·lo) al taló d'Aquil·les. Ulisses va anar a buscar-lo... Tetis i totes les seves donzelles feien cants tristos i melodiosos, i els grecs es van espantar, però Nèstor els va dir que era la seva mare. Van fer el mateix que amb Patrocle i van unir les seves cendres. Tetis va oferir l'armadura al que va portar el cos del seu fill. Ulisses i Àiax la volien, i Nèstor els va dir als captius troians que decidissin. Cadascun va explicar la seva raó, el déu Dionís va fer que Àiax semblés tenir borratxera, i van triar Ulisses. Aquella nit, pres de la seva bogeria, Àiax va agafar l'espasa i va anar a la recerca d'Ulisses, però es va trobar amb un ramat d'ovelles i les va matar. Al matí següent es va travessar el cor amb l'espasa clavada a terra...

Van cremar i van sepultar el cos d'Àiax. Calcant, l'endeví, els va dir que necessitaven l'ajuda de Filoctetes, l'arquer de l'illa de Lemnos per guanyar a Troia, (els grecs el van abandonar allà perquè feia deu anys que havia lluitat contra un rèptil verinós que li va mossegar un peu i de la ferida en supurava un verí nauseabund). Diomedes i Ulisses van anar a buscar-lo, i Filoctetes se'n va anar amb ells. Allà ho van arreglar, i li van curar la ferida. Poc després enverinava Paris amb una fletxa. Aquest va anar a la muntanya Ida a buscar la nimfa Enone, i li diu que es tanca amb Helena. Paris mor al bosc. Ara estaria amb Enone sempre.

Helena no va ser retornada a Menelau i es va quedar a casa de Deífob, germà de Paris. La guerra continuava. Calcant va dir que havien de guanyar els troians amb l'astúcia. Van fer un cavall de fusta com a ofrena a Atena pel robatori del pal·ladi. Epeu, el fuster, i els seus homes, treballaven molt, i ho van acabar en tres dies. Sinó seria l'encarregat de dir-los als troians que els grecs se'n tornaven.

Al cavall van pujar: Menelau, Ulisses, Diomedes, Epeu, i molts més. Laocoont, sacerdot d'Apol·lo, va intentar avisar tirant una llança al cavall, però en aquell moment van aparèixer els soldats amb Sinó. Aquest els va explicar la història falsa.

Atena es va enfadar amb Laocoont per llançar una llança sobre el seu regal i va fer que dues serps matessin els seus dos fills i a ell. Cassandra, filla del rei, va advertir sobre el cavall...

A boca de nit, els grecs van esperar el senyal per sortir del cavall, i obrir les portes... Van incendiar les cases, van matar el rei Príam i es van endur les dones. Menelau va anar a casa de Deífob a la recerca d'Helena i va trobar Ulisses... a causa d'una promesa a Ulisses no va matar Helena. Troia va quedar reduïda a cendres, i els grecs van tornar a la seva ciutat...