Guerra de Successió i Resistència Catalana

Guerra de Successió

L'any 1700 Carles II mor sense descendència directa. Hi ha dos candidats: Felip D'Anjou i Arxiduc Carles d'Habsburg. El testament el designava com a successor. Proclamat rei al 1700 amb el nom FELIP V. Això provocà un problema de poder entre les potències europees ja que suposava l'enfortiment dels Borbons a Europa. Gran Bretanya, Holanda i Portugal donen suport a Arxiduc Carles d'Habsburg. A Espanya els territoris peninsulars es van dividir: CASTELLA donava suport a FELIP V i LA CORONA D'ARAGÓ donava suport a l'arxiduc CARLES. A nivell internacional les forces de tots dos molt equilibrades. Amb la mort de Josep I, emperador d'Aústria, es planteja un problema, ja que el seu successor és l'arxiduc Carles. Finalment es signa: TRACTATS D'UTRECHT i de RASTADT (1713-1714): a AÚSTRIA: territoris Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya. A GRAN BRETANYA: Gibraltar, Menorca i privilegis comercials Amèrica.

La Resistència Catalana

Al juliol l'exèrcit borbònic inicia el setge: RAFAEL CASANOVA i ANTONI VILLARROEL i 6000 combatents defensen la capital. L'11 DE SETEMBRE DE 1714 l'exèrcit borbònic inicià l'assalt. Malgrat la resistència, les tropes de Felip V ocupen la ciutat.

La imposició de l'absolutisme: La nova planta

Es començà la implantació del model absolutista vigent a França des del s. XVII. El monarca era l'encarnació mateixa de l'Estat. Tenia poder il·limitat: font de llei, autoritat màxima del govern, cap de la justícia. Els principis d'aquesta monarquia eren l'absolutisme i el centralisme. La victòria de Felip V li va donar l'empenta per sotmetre Catalunya. Al 1714 es deroguen: GENERALITAT, CONSELL DE CENT, CORTS, Constitucions, Sistemes fiscal, monetari i militar propis. El 1716: DECRET DE NOVA PLANTA: organització político administrativa de Castella. Va abolir les corts dels diferents regnes de la Corona d'Aragó. Les integrà en les de Castella que es van convertir en CORTS D'ESPANYA (només es reunien a petició del rei i per jurar l'hereu). Es va suprimir el Consell d'Aragó i les funcions van ser assumides pel CONSELL DE CASTELLA (òrgan consultiu). Van crear DEMARCACIONS PROVINCIALS, governades per CAPITANS GENERALS (atribucions militars, administratives i judicials) que presidien les REIALS AUDIÈNCIES. Es van suprimir les vegueries i s'establiren dotze CORREGIMENTS. S'imposà la institució castellana dels 'CORREGIDORES', nomenats pel rei, d'origen castellà i d'ofici militar. Els REGIDORS DELS AJUNTAMENTS eren triats per la Reial Audiència. S'implantàels INTENDENTS, d'inspiració francesa. Depenien del rei, amplis poders. Objectiu: recaptació d'impostos, control de les autoritats

La imposició d'un nou sistema fiscal: El Cadastre

El Decret de Nova Planta donava llibertat per organitzar els impostos. El govern de Madrid fa seus els impostos més rendibles de la Generalitat i el Consell de Cent. També els béns del Reial Patrimoni i també els dels que havien donat suport a l'arxiduc. Al 1716 s'introdueix una nova estructura fiscal. Nou impost general: CADASTRE (quota anual), Es repartia entre els municipis. Es pagava en funció de la riquesa. CADASTRE REIAL: Propietats immobiliàries, per tots els propietaris. CADASTRE PERSONAL: Rendes del treball, Activitats industrials i mercantils. No el pagaven ni els nobles ni el clero. Hi havia altres impostos: el de consums o el de l'allotjament de tropes. El cobrament del cadastre es va fer com a mesura de càstig.

Pervivència de la societat estamental

La societat del s.XVIII es caracteritzava per la divisió en estaments, la desigualtat jurídica i l'immobilisme. -GRUPS PRIVILEGIATS Noblesa i Clero: Tenien la major part de les terres. No pagaven els impostos. Ocupaven càrrecs públics. -TERCER ESTAMENT Pagesos, burgesia i classes populars: Els pagesos estaven sotmesos al règim senyorial. Havien de lliurar la major part de les seves rendes. La burgesia era escassa. Suportaven les càrregues fiscals i estaven marginats de les decisions polítiques.

Una economia agrària

La població activa. La major part de la terra estava AMORTITZADA (no es podia comprar ni vendre). Sí que hi havia propietaris a Cantàbria, Astúries, País Basc i al nord de Castella. La major part de la PAGESIA ERA ARRENDATÀRIA o JORNALERA. Hi havia situacions diferents en funció de les zones. INDÚSTRIA I COMERÇ: Al segle XVIII, l'artesania i el comerç eren dependents i subsidiaris del món agrari. La indústria estava organitzada en gremis. Es donava una escassetat de la demanda. Poder de la jerarquia gremial. COMERÇ:- mercat interior: dèbil i basat en els intercanvis. - problemes de transport. - sotmès als límits d'una economia agrària d'autoconsum.- El COMERÇ COLONIAL tenia certa importància. Es feien transaccions amb Amèrica. Es desenvolupen les ACTIVITATS MANUFACTURERES dedicades a l'exportació.

Les noves idees il·lustrades

Apareix un nou corrent de pensament il·lustrat (d'origen francès) s'expandeix per Europa. -Creien que els éssers humans conduïts per la seva intel·ligència, podrien assolir el coneixement, que és la base de la felicitat. -Eren partidaris de l'educació (enriquiment del saber) i progrés (millora de les condicions de vida). -Afirmaven la IGUALTAT i el DRET a la LLIBERTAT de tots els éssers humans. -Criticaven la transmissió hereditària, la rígida organització econòmica, la falta de llibertat. -Defensaven un model econòmic que garants la propietat i la llibertat de comerç i d'indústria. -Es van oposar al domini ideològic de l'Església, als seus privilegis i a la visió conservadora i immobilista transmesa pel clero. -S'enfronten a l'absolutisme monàrquic.

La il·lustració espanyola

Va ser una difusió LENTA i DIFÍCIL. Cap a finals de la segona meitat del s. XVIII. Al 1750: 1.Generació de pensadors que reflectien les idees. 2. Comencen a criticar el model social. 3. No grup homogeni. 4. Sí interès per la ciència, esperit crític i IDEA DE PROGRÉS. -Bona part eren membres de la petita noblesa o de la burgesia. -Creien que només la millora del nivell cultural ajudaria a recuperar-se de l'endarreriment. -L'altra preocupació va ser la QÜESTIÓ ECONÒMICA, eren conscients de l'endarreriment del país causat per: Predomini propietat nobiliària i eclesiàstica, Control excessiu sobre les activitats econòmiques i el Desconeixement de noves tècniques i nous invents.

El despotisme il·lustrat: Carles III

CARLES III (1759-1788), havia governat a Nàpols i allà contactà amb les idees il·lustrades. Es va mostrar partidari de seguir-ne algunes idees, mentre no atemptessin contra el poder absolut (DESPOTISME IL·LUSTRAT). A l'inici del regnat forta oposició per part dels privilegiats. Al 1766, hi va haver el MOTÍ DE SQUILLACE a Madrid. CAUSES: 1. Malestar a la població (escassetat i elevat preu dels aliments). 2.Oposició al poder excessiu dels alts càrrecs estrangers. 3.Descontentament dels privilegiats. / Carles III destituí Squillace, paralitzà les reformes i prengué mesures populars. El rei es mostrà decidit a continuar la política reformista, ajudat pels ministres i col·laboradors.

La legislació reformadora

ÀMBIT RELIGIÓS:-Volia reformar el paper, poder i influència de l'Església.-Era REGALISTA.-Reclamà el dret al nomenament de càrrecs eclesiàstics, al control de la Inquisició i a lafundació de monestirs.-Va combatre l'intent de constituir un poder dins l'Estat. Va EXPULSAR ELS JESUÏTES el 1766. ÀMBIT SOCIAL:-Es declaren honestes totes les professions (decret 1783). ÀMBIT ENSENYAMENT:-S'inicia la REFORMA DELS ESTUDIS (estudis universitaris i ensenyament mitjà).-Es funden ESCOLES D'ARTS I OFICIS (coneixements pràctics).-Obligatorietat de l'educació primària. -Fundació d' ACADÈMIES dedicades a les lletres i a les ciències.

La legislació reformadora

ÀMBIT ECONÒMIC:-Mesures per liberalitzar la indústria i el comerç i impulsar el creixement econòmic./1.Limitació dels privilegis de la Mesta i colonització de noves terres. 2. Elaboració de l'Informe sobre la ley agraria, que recollia problemes i proposava solucions. 3. Foment de la LLIURE CIRCULACIÓ de mercaderies a Espanya i liberalització del comerç colonial (tots els ports). 4. Alliberament progressiu del procés de fabricació i abandonament de la gestió directe de les REALES FÁBRICAS. S'estableixen aranzels i es signen tractats comercials. 5. Es creen SOCIETATS ECONÒMIQUES D'AMICS DEL PAÍS per: fomentar l'agricultura, el comerç i la indústria; per traduir i publicar llibres estrangers; impulsar la difusió d'idees fisiòcrates i liberals. EL REFORMISME IL·LUSTRAT A CATALUNYA: -A Catalunya va connectar també amb els interessos i necessitats de gent lligada als negocis i al comerç. -Es creen: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1764), Acadèmia de Medicina Pràctica (1770), Acadèmia de Jurisprudència (1777). Destaca: JUNTA de COMERÇ (1758): Objectiu: fer compatible la modernització econòmica amb els límits de l'Antic Règim.• Orientació més industrial i comercial. • Va tendir cap a l'impuls de la formació tècnica i científica. •Creació d'escoles: Nàutica (1769), Comerç (1787), Química (1805)... • Va becar estudiosos per a la seva formació a l'estranger. •Va finançar estudisiinvestigacions.

El creixement demogràfic

: -A Espanya la població va passar de 7 a 10 milions, però amb creixement desigual. -Els Borbó van adoptar mesures poblacionistes: 1. incentius a les famílies nombroses. 2. acolliment immigrants catòlics als que donaven terres. 3. projectes de colonització de zones despoblades. -El creixement va estar limitat per les crisis de subsistència. -Catalunya una de les regions amb més creixement, però tampoc va ser uniforme. EL SECTOR AGRARI: Les reformes no van resoldre la tensió provocada per un augment de població superior a l’increment de l’oferta d’aliments. L’increment de la producció augmentant la superfície conreada no era possible./ A Catalunya és on s’assoleixen més canvis. -Els pagesos poden utilitzar els estalvis obtinguts en la venda de productes per a especialitzar-se i modernitzar les explotacions. -La major part de la producció es dedica a la venda. -Canvis: 1. Conreu terres ermes (vinya). 2. Creixement regadiu. 3. Organització petites zones d’horta. 4. Augment dels ramats (estabulació i aprofitament d’adobs). 5. Conreu de cereals, també faves i llegums. 6. S’estén l’olivera, el garrofer, l’ametller i l’avellaner. -El producte més important, va ser LA VINYA, que va fomentar el comerç exterior.

L’IMPULS DE LES MANUFACTURES: -Es creen les FÀBRIQUES REIALS de teixit i de vidre. Tenien dos problemes: escassetat del mercat i baixa rendibilitat. -Es dóna un impuls a les MANUFACTURES PRIVADES per tot el territori. Les més importants a València (seda) i al País Basc (foneries). -A Catalunya la seva difusió va anar lligada al sector tèxtil. -La INDÚSTRIA TÈXTIL cotonera s’inicià a Barcelona cap als anys 1736-1737, s’expandí cap a l’interior i la costa. Fàbriques que fabricaven INDIANES (teles lleugeres de cotó estampades). - L’augment del comerç amb Amèrica va suposar el subministrament de cotó en foca. - El mercat americà va absorbir una part del producte. - L’últim terç del segle, van topar amb la competència del teixits anglesos i això va obligar a introduir importants innovacions tècniques. LA LIBERALITZACIÓ DEL COMERÇ COLONIAL: -Carles III es va preocupar de reorganitzar el comerç amb Amèrica. -Va continuar organitzat amb el sistema de fotes que sorten de SEVILLA i de CADIS. Tenien el MONOPOLI. -Gran part del comerç estava en mans de comerciants estrangers. -Es va patrocinar la fundació de companyies comercials. IMPORTAVEN: Agricultura tropical: sucre, cacau, cafè, cotó, colorants... EXPORTAVEN: Productes agraris i manufacturats.