Guerra de Successió, Regnat de Carles IV i Ferran VII

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,71 KB

Guerra de Successió (1700-1714)

El 1711 mor Josep I. El 1714, atac a Barcelona. El 1716, Decret de Nova Planta: instauració de l'absolutisme i imposició de la legislació i institucions de Castella.

Regnat de Carles IV (1788-1808): Crisi de l'Antic Règim

Carles IV paralitza les reformes econòmiques del seu pare. El 1792, Godoy és nomenat ministre. Mort del monarca francès Lluís XVI i esclata la Guerra Gran (1793-1795). Pau de Basilea el 1795. Batalla de Trafalgar el 1805: pèrdua de tropes espanyoles contra Gran Bretanya. El 1807, Tractat de Fontainebleau. El 1808, Motí d'Aranjuez (dirigit per la noblesa i el clergat, amb participació popular). Josep I és nomenat rei d'Espanya amb el Codi de Baiona (per acabar amb l'Antic Règim, pretenia la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i l'accés als càrrecs públics).

Guerra del Francès (1808-1814)

Es formen Juntes d'armament i defensa. La Junta Suprema Central dirigeix la guerra i vol el retorn de Ferran VII. S'organitzen guerrilles. El 1812, derrota francesa (conquesta de Rússia). El 1813, Tractat de Valençay (Napoleó admet la derrota). Dues ideologies noves: front patriòtic i afrancesats.

Constitució de 1812

El 1810, s'autodissol la Junta Suprema Central i convoca eleccions a Cadis per escollir diputats que defensin el territori espanyol. El sector liberal aconsegueix el principi de sobirania nacional.

La Constitució de 1812 acaba amb l'absolutisme. Estableix Corts unicamerals que admeten la sobirania nacional, amb una ideologia liberal, poders separats, sufragi universal masculí indirecte i un estat confessional en la relació estat-església.

Regnat de Ferran VII (1814-1833)

1) Restauració de l'Absolutisme

Mitjançant el "Manifest dels Perses", s'aboleix la Constitució amb un Reial Decret. Dificultats: crisi econòmica, independència de les colònies americanes i augment de la força dels liberals, que feien pronunciaments.

2) Trienni Liberal (1820-1823)

El 1820, pronunciament del coronel Riego, que no vol combatre a Amèrica. S'estableix un estat liberal perquè el rei accepta la Constitució. S'implanta la llibertat d'indústria i d'intercanvis comercials, l'abolició dels gremis i la venda de terres dels monestirs. Es volia desenvolupar la petita burgesia comercial i industrial.

Problemes:

  • El rei fa servir el dret de vet i conspira contra l'estat.
  • Descontentament dels pagesos, perquè la Constitució no permet que siguin propietaris.
  • Divisió dels liberals entre moderats i exaltats.

3) Dècada Ominosa (1823-1833)

La Santa Aliança posa fi al règim liberal. 100.000 francesos comandats pel duc d'Angulema restauren l'absolutisme. El rei ha de demanar ajuda econòmica als burgesos i no estableix la Inquisició.

Transició Política

Isabel II puja al tron perquè Ferran VII mor el 1833. Conflicte entre la Llei Sàlica i la Pragmàtica Sanció.

  • Carlins: Noblesa rural, pagesia i clergat. Part nord. Guerrilles dirigides per Zumalacárregui i Cabrera.
  • Isabelins: Noblesa cortesana, liberals i exèrcit. Part sud. Espartero a l'exèrcit espanyol.

Primera Guerra Carlina

Primera part (1833-1835): Predomini isabelí a les grans potències del nord.

Segona part (1835-1840): Comença amb la derrota a Bilbao, on mor Zumalacárregui (principi de la fi de la guerra). Divisió dels carlins entre transaccionistes i intransigents. No conquereixen Madrid.

Conveni de Bergara (1839): Acord entre isabelins i transaccionistes. Derrota dels intransigents.

Entradas relacionadas: