La Guerra de Successió i l'Impacte de l'Absolutisme a Catalunya

La Guerra de Successió a Catalunya

Catalunya no va acollir a Felip V amb cap mena d'hostilitat. El rei va convocar de manera immediata les Corts catalanes (12 d'octubre de 1701 - 14 de gener de 1702) i va expressar la seva voluntat d'acceptar l'ordenament constitucional català (perquè no volia que es revoltessin). Tot semblava indicar que el principi del pactisme havia de continuar definint el model de relacions polítiques dels regnes hispànics.

Els Suports de l'Arxiduc Carles

Els catalans pensaven que podien tornar a la implantació d'un sistema polític centralitzador i uniformista (Corona francesa) i hi havia un gran sentiment antifrancès. El creixent sentiment antiborbònic, l'actuació del nou virrei (Fernández de Velasco) que va violar les institucions de Catalunya, d'una banda, i la decisió de Felip V d'obligar als catalans a allotjar les tropes i a pagar impostos, de l'altra, van fer que els vigatans (un conjunt de propietaris rurals contraris als Borbons que creaven conflictes) signessin el Pacte de Gènova.

Resistència Catalana

Quan es firma el Tractat d'Utrecht, només dues places fortes continuaven resistint: Cardona i Barcelona. Els catalans van ser abandonats i el rei va demanar la rendició. Els Tres Braços de les Corts del Principat van fracassar en la seva resistència.

Setge de Barcelona

El 23 de juliol de 1714, uns 40.000 homes van encerclar la ciutat. A l'interior, hi havia 6.000 combatents (Coronel Antoni de Villarroel). El setge va durar 15 mesos. L'11 de setembre, les tropes felipistes van fer l'ofensiva final. El conseller en cap va ser ferit i els catalans es van rendir. Catalunya va quedar sotmesa a Felip V.

Conseqüències

• Desarmament
• Dissolució de les institucions catalanes
• Catalunya va quedar sota autoritat militar i en un règim d'ocupació
• Persecucions
• Construcció de la Ciutadella militar amb doble funció: defensar la ciutat i servir d'element repressor

Catalunya sota l'Absolutisme

Felip V va reprimir la cultura i la llengua pròpia de Catalunya. El triomf dels Borbons en la Guerra de Successió va significar la implantació del model d'absolutisme monàrquic vigent a França des del segle XVII. El monarca posseïa el territori i les institucions, era la màxima autoritat del govern i cap de justícia.

Decret de Nova Planta (Conseqüències a Catalunya)

• Abolició de les Constitucions de Catalunya i imposició de les lleis de Castella.
• Supressió de les Corts Catalanes i de la Generalitat amb l'eliminació del càrrec de lloctinent o virrei.
• Tots els nous càrrecs eren nomenats pel Consell de Castella.
• Màxima autoritat política: Capità General.
• Es crea la Reial Audiència.
• Supressió de les vegueries, els consells comunals i els batlles consellers dels ajuntaments.
• El territori català queda dividit en corregiments controlats per un corregidor que nomenava els alcaldes i regidors dels municipis.
• Una Superintendència de Cadastre recaptava tots els impostos de la Generalitat en nom de l'Estat: el cadastre (personal, reial).
• Tancament de les universitats catalanes excepte la de Cervera.
• S'imposa el castellà per a l'ensenyament, l'educació religiosa, els actes i la documentació oficial.
• S'estableix el reclutament de soldats per lleves depenent del Capità General.
• Es construeix la fortalesa de la Ciutadella per vigilar la ciutat de Barcelona.

Societat

• Desigualtat jurídica.
• Divisió entre privilegiats (noblesa i clero) i no privilegiats.
• Pagesos sotmesos al règim senyorial.
• Creixement insignificant de la burgesia.

Economia Agrària

• Terres en mans de la noblesa i el clero (propietats amortitzades).
• Tributs agraris elevats.
• Feblesa de la indústria i el comerç exterior.

Catalunya

• Millors condicions dels pagesos (cens emfitèutic).
• Creixement de la burgesia comercial i dels fabricants.
• Pes menor de la noblesa.

La Il·lustració

Nou corrent de pensament que criticava l'Antic Règim i era partidari de reformes socials, econòmiques i polítiques. Confiança en la raó per entendre i transformar el món, amb defensa del progrés i l'educació.

Espanya i Catalunya

La seva influència va ser menor que a la resta d'Europa per la influència de la noblesa i el clero, i l'analfabetisme de les classes populars. Es van preocupar de la renovació de l'educació, així com també de l'agricultura i la llibertat econòmica.

Carles III

Ja havia regnat a Nàpols. Partidari del despotisme il·lustrat, on s'apliquen els principis de la Il·lustració sense posar en dubte el poder absolut. Envoltat de ministres il·lustrats, van posar en marxa un programa reformista. Oposició: Motí de Squillace.

Canvis

• Obligació de l'ensenyament primari.
• Reforma universitària.
• Escoles d'oficis.
• En l'economia: llibertat de comerç i suport a l'activitat industrial.
• Creació de manufactures (indianes a Catalunya).
• Llei Agrària.
• Liberalització del comerç amb Amèrica amb el creixement del comerç colonial català.
• Creixement demogràfic.

Reformisme

• Manteniment de les formes de poder absolut.
• Transformació econòmica limitada de l'Espanya dels Borbons.
• Persistència d'una economia agrària de subsistència.
• Impossibilitat d'una reforma agrària per raó del pes de la noblesa i de l'Església.