La Guerra de Successió: Història, Causes i Conseqüències
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,28 KB
La Guerra de Successió (Sandra)
El nom d’aquesta guerra és una pista de quin va ser l’origen d’aquest conflicte. El fill de Felip era Carles II; com que va morir molt jove i sense descendència, es va generar aquest conflicte. El motiu pel qual els dos bàndols es van enfrontar va ser perquè uns eren partidaris de Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV, rei de França, que tenia molt poder com a monarca absolut per excel·lència en una França que era una potència) i, per altra banda, els que eren partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria. Aquests eren els dos candidats per ocupar el tron del rei.
El testament de Carles II i els drets d'herència
Carles II, abans de morir, va deixar escrit en el seu testament que Felip d’Anjou seria qui heretaria el títol. Aquest pacte el va fer abans de morir amb Lluís XIV, l’avi de Felip. Si no fos pel pacte que van acordar, l’Arxiduc Carles d’Àustria guanyava per raons d’herència.
Un conflicte d'abast europeu
La Guerra de Successió és una guerra que va tenir lloc a nivell europeu i després se n'hi van anar unint altres territoris. Les principals famílies d’Europa van pensar que, si Felip arribava a ser rei, tindria massa poder i interessos (especialment per als anglesos i els austríacs).
El recel dels catalans cap a l'absolutisme
Als catalans no els feia gaire gràcia que Felip fos el rei, perquè havia crescut en una manera de manar absolutista a causa del seu avi, Lluís XIV.
El conflicte a nivell intern i el Pacte de Gènova
Espanya va ser una excusa perquè els europeus es posessin en guerra. Gent important de la noblesa de la Plana de Vic va posar una petita llavor perquè els catalans s’unissin amb Carles d’Àustria el 1705. Quatre anys després de l'inici del conflicte, els representants de Catalunya van signar amb Anglaterra el Pacte de Gènova.
Catalunya s’afegeix al bàndol austriacista perquè vol defensar les seves lleis, la seva manera de pensar i el pactisme.
L'entrada de Felip V a Catalunya
L’any 1705 va entrar a Catalunya Felip V (anomenat erròniament Felip II en alguns apunts):
- L’ermita de Sant Sebastià (vigatans)
- Pacte de Gènova
Els catalans inicialment van acceptar Felip V com a rei, però cada cop la tendència dels catalans era més austriacista. Carles va acabar sent proclamat rei de Catalunya; per tant, en tenien dos alhora.
El Tractat d'Utrecht i el canvi de rumb
L’emperador d’Àustria va morir i Carles va acabar sent l'emperador. Per aquest motiu, els anglesos i els austríacs van signar la pau el 1713 amb els castellans i els francesos mitjançant el Tractat d’Utrecht.
A Felip el van admetre com a rei, però va haver de renunciar als seus territoris europeus i es va quedar amb l’Imperi d’Amèrica.
La resistència final (1712-1714)
Entre 1712 i 1714, els catalans van haver de resistir sols. Finalment, va acabar quedant només la resistència de Barcelona i Cardona.