Guerra de Successió Espanyola i Reconquesta: Fets Històrics Clau

El Tractat d'Utrecht i la Guerra de Successió Espanyola (1700-1715)

El mapa representa les pèrdues territorials espanyoles a Europa després del Tractat d'Utrecht (1713). Aquest tractat s'ha d'enquadrar dins de la Guerra de Successió Espanyola.

Causes de la Guerra de Successió

• Carles II, rei de la Monarquia Hispànica, va morir el 1700 sense descendència.
• No va aconseguir imposar les seves decisions sobre la successió.
• Al seu testament va designar el seu nebot Felip d'Anjou, net de Felip IV.
• Però Carles d'Habsburg, també nebot de Carles II i net de Felip IV, va lluitar pel tron, iniciant així la Guerra de Successió.

Desenvolupament del Conflicte

La guerra es va lliurar en dos fronts:

Front Internacional: L'Equilibri de Poders

Internacionalment, la guerra va presentar dos blocs:

• Bloc 1: França i Espanya (amb Felip d'Anjou).
• Bloc 2: Àustria, Gran Bretanya, Portugal i Holanda (amb Carles d'Habsburg).

El principal argument per al conflicte internacional era la política anglesa de 'balance of power' (equilibri de poders), que volia evitar qualsevol concentració de poder en un altre país europeu per mantenir la seva influència com a potència mundial. La unió de França i Espanya era una seriosa amenaça.

A partir de 1702, s'inicien els enfrontaments i els principals escenaris foren la Península Ibèrica, el nord d'Itàlia, Flandes i ultramar.

El 17 d'abril de 1713, mor l'emperador d'Àustria, Josep I, i l'arxiduc Carles ocupa el tron d'Àustria. Això va suposar una revisió de la teoria de l'equilibri de poders, ja que la unió d'Àustria i Espanya era una amenaça encara més perillosa; és per això que es va donar per acabada la guerra.

Els Tractats de Pau: Utrecht i Rastadt

Es van signar els tractats d'Utrecht (1713) i Rastadt (1714). En aquests, es va reconèixer a Felip d'Anjou com a rei d'Espanya a canvi de renunciar al tron de França i la pèrdua d'alguns territoris:

• Àustria va rebre el Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya.
• La Gran Bretanya va rebre Gibraltar, Menorca i privilegis comercials amb l'Amèrica espanyola.

Amb aquests tractats, es va imposar una política d'equilibri per evitar el predomini de qualsevol potència sobre les altres.

La Guerra Civil a la Península Ibèrica

Internament, es va produir una guerra civil entre:

• Castella: Suport al bàndol francès (Felip V).
• Corona d'Aragó: Suport a Carles d'Habsburg per temor a perdre els seus furs, ressentiment contra França i confiança en els Àustries.

La guerra va durar una dècada i va destacar la visceralitat de la resistència catalana. Signada la pau (1713), només Barcelona i algunes ciutats catalanes es van oposar als Borbons. Però l'11 de setembre de 1714, els exèrcits borbònics van entrar a Barcelona, posant fi a la guerra. Mallorca va caure el 1715.

Conseqüències: Els Decrets de Nova Planta

Les conseqüències més importants pels territoris de la Corona d'Aragó, per haver estat derrotats a la Guerra de Successió, van ser els Decrets de Nova Planta. Amb aquesta normativa, es van suprimir els furs i institucions dels regnes de la Corona d'Aragó pel dret de conquesta. Van passar a ser governats per lleis castellanes, més permissives amb la intromissió reial.

Pel dret de conquesta, es va unificar i uniformitzar tot el territori de la Monarquia Espanyola, segons el model castellà, amb l'excepció de Navarra i el País Basc.

L'Expansió dels Regnes Cristians a la Península Ibèrica (Segles X-XII)

Es tracta de la gran expansió dels regnes cristians, descrivint l'expansió que van tenir aquests regnes durant els segles X i XI.

Inici de l'Expansió i les Pàries

Quan el 1031 el Califat de Còrdova es va desintegrar, els regnes cristians van iniciar una forta expansió territorial cap al sud. Els reis musulmans van intentar comprar la pau pagant les pàries, però amb aquests ingressos els reis cristians van enfortir els seus exèrcits fins que es van llançar a la conquesta d'Al-Àndalus.

Avanç dels Regnes Occidentals

Els regnes occidentals (Castella i Lleó) van ocupar la Vall del Tajo.

• Alfons VI de Castella (1072-1109) va avançar cap al sud i va conquerir Toledo (1085), plaça que van conservar davant els almoràvits.
• Alfons VII de Castella i Lleó (1126-1157) va consolidar la frontera del Tajo i va conquerir Almeria. Va intervenir en els conflictes contra els almoràvits i, des del 1146, contra els almohades.

Amb la mort d'Alfons VII, Castella i Lleó van quedar dividits. La derrota d'Alfons VIII de Castella a Alarcos (1195) davant els almohades va aturar temporalment l'avanç. La victòria dels regnes cristians peninsulars aliats a la Batalla de les Navas de Tolosa (1212) va conjurar l'amenaça almohade i va obrir camí a la Vall del Guadalquivir.

Avanç dels Regnes Orientals

Els regnes orientals (Navarra, Aragó i els comtats catalans) van ocupar la Vall de l'Ebre.

• L'últim rei de Navarra i Aragó, Alfons I el Bataller (1104-1134), va aconseguir aturar els almoràvits, va ocupar Saragossa (1118) i va realitzar campanyes per Conca i Andalusia, avançant cap a Lleida.
• Ramon Berenguer IV va completar la conquesta del territori català amb l'ocupació de Tortosa (1148) i Lleida (1149).