Guerra Peninsular, Absolutisme i Liberalisme (1808-1833)

Guerra Peninsular i Ciutadania (1808-1814)

Cronologia dels Regnats

• 1808-1814: Regnat de Josep I (Guerra Peninsular o de la Independència).
• 1814-1833: Ferran VII (Sexenni Absolutista 1814-1820, Trienni Liberal 1820-1823, Dècada Ominosa 1823-1833).
• Regnat d’Isabel II: Primera Guerra Carlina, Regència Maria Cristina (1833-1840), Regència Espartero (1840-1843), Dècada Moderada (1844-1854), Bienni Progressista (1854-1856), Època dels governs de la Unió Liberal (1856-1868).
• Sexenni Democràtic (1868-1874): Regència de Serrano (1869-1871), Monarquia Amadeu I (1871-1873), Primera República (1873-1874).

La Guerra Peninsular (1808-1814) i les Corts de Cadis (1810-1814).

Context de la Guerra Peninsular

• Extern: Guerres napoleòniques. El 1807 Napoleó derrota Prússia i domina el centre i est d’Europa.
• Intern: Godoy és gran almirall d'Espanya i les Índies (1807). Intents per expulsar Godoy, El Escorial (octubre 1807): François de Beauharnais busca matrimoni amb Marie-Stephanie Tascher per emparentar-se amb Napoleó. Es descobreix i es fa un judici (1807), Carles IV desterra els encausats.

Tractat de Fontainebleau (Octubre 1807)

Repartició de Portugal per deixar passar les tropes franceses per Espanya, que té crisi econòmica (colònies, mendicitat, males collites). Napoleó vol Espanya. Carles IV es trasllada a Aranjuez per fugir a les colònies.

Motí d’Aranjuez (Març 1808)

Aixecament popular contra Godoy per temor del trasllat dels reis a Amèrica i la invasió francesa. El motí és incitat per Ferran VII. El resultat és l'abdicació de Carles IV i la fi de les Desamortitzacions. Napoleó vol controlar militarment el territori espanyol i envia Murat. Carles IV i Ferran VII es troben en una situació de debilitat.

Abdicacions de Baiona (Maig 1808)

Cedeixen la corona i marxen a França. Condicions: integritat territorial de la monarquia, catolicisme com a única religió, nul·litat d’actes contra fidels a Carles IV. Internament, la població es resisteix a la invasió de les tropes franceses. El 2 de maig és símbol de la resistència i el liberalisme. Crema del paper segellat a Manresa. Fi de la societat estamental i inici de la guerra.

Etapes de la Guerra

• Maig 1808: Fracàs de l'ocupació de Napoleó per l’oposició del poble (Bruc, Bailèn, Saragossa).
• 1808-1812: Hegemonia francesa, però no control del territori per la guerra de guerrilles.
• 1812-1814: Esgotament de les tropes franceses amb la campanya russa i l'enfrontament amb guerrilles a la península. Intervenció i alliberament de tropes britàniques.

El Sorgiment del Terme "Nació"

Les quintes i el reclutament obligatori intenten acabar amb els privilegis de l’Antic Règim, però mantenen el pagament per substitució. 800 mil baixes totals a la guerra.

El Paper de l'Església el 1808

1% de la població (150.000) però amb gran poder. Qüestionament com a institució de la terra (Godoy és expulsat). Els francesos són vistos com a dimonis pels ideals revolucionaris (Josep I acaba amb la Inquisició, redueix els béns de l’Església).

Diversitat de Poders Existents

No hi ha un poder únic. El monarca és Josep I, socialment no acceptat. Ferran VII té el suport dels afrancesats. La realitat popular s'organitza en juntes que impulsen les Corts de Cadis.

Josep I i la Introducció del Liberalisme

El liberalisme reconeix l’individu (home), que forma part d’un col·lectiu, reivindica drets, llibertats i divisió de poders. Qüestiona la monarquia. Josep I introdueix la desamortització i qüestiona el poder de l’Església, aboleix el règim senyorial i la Inquisició. L’Assemblea de Baiona i l'Estatut de Baiona són una carta per al rei impulsada per membres privilegiats, a causa del malestar.

Les Espanyes de la Guerra Peninsular

• Josep I i els afrancesats: 1) Assemblea de Baiona, 2) Model constitucional.
• Espanya de les Juntes: Organització del poble davant el buit de poder i la sobirania nacional.

Poder Federal de les Juntes

La Junta Suprema Central Governativa del Regne, formada des de baix, representa la població espanyola tant com a estructura de govern com de direcció de guerra. El 1810 convoca les Corts de Cadis, formades per burgesos, nobles, eclesiàstics, etc.

L'Elecció de les Corts de Cadis

S’elaboren unes instruccions d’elecció de diputats (1 de gener de 1810). Sufragi universal masculí indirecte (23,5%). Indirecte perquè no es vota directament al líder. Sistema electoral: Juntes de parròquies / Juntes electorals de partit / Juntes electorals de província.

L'Exclusió de les Dones

Les dones no tenen drets ni civils ni de propietat, no estan reconegudes per la nació i són excloses. Segons el reglament de les Corts de 1810, les dones no poden entrar a la Sala de Sessions. En context de guerra, el liberalisme no aporta res de nou; la legislació per a les dones no canvia. Els estudis mostren que formen part de la guerra, trencant l’àmbit domèstic. Mobilització de dones de classe popular.

Ciutadans de Segona: Territoris d'Ultramar

Delegació teòrica estimada de 88 diputats (18M) vs 269 diputats (10M). S’exclouen d’entrada les castes "marrons" i els fills descendents d’esclaus. Això fomenta aixecaments independentistes.

Sobirania Nacional

Base de la població, poder basat en el repartiment i qüestionament del model de concentració de poders. És la nació que atorga els poders.

• Absència d’un títol de drets. Reconeixements de les llibertats: Civil, de propietat, individual, dret d’impressió i dret de petició.
• Art. 12: Reconeix i perpetua la religió catòlica.

Posicionament Ideològic a les Corts

• Absolutistes: Monarquia absolutista, funció de les Corts: recopilar. Contra la Constitució de Cadis.
• Reformistes: Renovació de la monarquia absolutista, sense oposar-se al liberalisme. Transició a sobirania compartida (Corts-monarca).
• Liberals: Ruptura amb la monarquia absoluta, poder en la sobirania nacional. Monarquia constitucional i separació de poders. Constitució basada en els drets i llibertats.

Sexenni Absolutista (1814-1820)

El Retorn de l'Absolutisme

Ferran VII, que era constitucional, rebutja la Constitució de Cadis. Canvi d’impostos: Abolició del feudalisme i problemàtica de la propietat. Reduït impacte de la desamortització (1813). El liberalisme no és popular, no reverteix la situació. Internacionalment cau Napoleó i hi ha una redefinició d’Europa (política i econòmica). Recuperació de la monarquia absolutista. Ferran VII torna a Espanya amb els paràmetres de dinastia monàrquica.

Recuperació del Poder per Ferran VII

La 6a coalició aprofita la debilitat de Ferran amb Napoleó (desembre 1813). Es firma el Tractat de Valençay (1813): pau amb Napoleó i Ferran VII és novament rei d’Espanya. Les Corts no accepten el tractat de Ferran VII si no jura la Constitució. Ell busca suport de les elits i populars, guanyant temps per al seu cop d’estat. Manifest del general Elío i dels Perses (1814): es reconeix l’absolutisme i la monarquia. 69/70 diputats de la Constitució de Cadis signen.

Ferran VII Recupera el Poder: Cop d'Estat

Decret (4 de maig de 1814): retorna com si res. Les Corts inicien la legislatura el 25 de febrer i esperaven Ferran VII, que es dirigeix a Madrid. El general Eguía ocupa Madrid i les Corts militarment i deté els liberals (10 de maig). Ferran VII arriba a Aranjuez, tanca les Corts i es publica el decret del 13 de maig, que reprimeix tota força política que no reconeix la monarquia absoluta.

El Sexenni Absolutista: Característiques

Voluntat de retorn de l’Antic Règim. Desmantellament del liberalisme i contrast amb la Constitució. Repressió de liberals i afrancesats: empresonaments i desterraments a Ceuta, Melilla i Alhucemas. Recuperació d'ordes religiosos i retorn de la Inquisició.

Les Independències Americanes

Al final del regnat s’independitzen més colònies. La guerra amb França duplica el deute. Europa té un conflicte de depressió econòmica i crisi de l’Antic Règim. La Hisenda és el principal problema de l’estat absolut. La tornada al model de 1808 impedeix la resolució. El buit de poder accentua revoltes i crisis econòmiques.

Tres Grans Fases de la Independència

1. Fase revolucionària (1810-1814).
2. Interregne d’aparent estancament (1814-1817).
3. Concrecions dels processos d’independència (1817-1824).

Fase Prèvia (Segle XVIII)

Reformes administratives i llibertat del comerç (1778). Enfrontament britànic i bloqueig del port de Cadis afavoreix els EUA (1795-1801). Estructures de dominació social i laboral. Enfrontament entre criolls i autonomia per a la metròpoli. El 1800: Castes (80%), blancs (20%).

Fase Revolucionària (1810-1814)

Qüestionament del poder colonial. Declaracions secessionistes a Caracas, Buenos Aires, Santiago, Bogotà... Buit de poder i absència a les Corts de Cadis. Retorn de Ferran VII i teòric esgotament de la via independentista (càstig i intents de diàleg).

El Ressò de Cadis a Amèrica

La proclamació de la Constitució de Cadis és vista pels independentistes americans com una oportunitat cap a la llibertat. La legislació d’ajuntaments i diputacions permet augmentar el poder local. Els insurrectes la veuen insuficient, reclamen una representació a Corts en condicions d’igualtat i una organització territorial federalitzant. Les autoritats volen pau.

El Cas de Mèxic

Primeres manifestacions d'alliberament indígena: Miguel Hidalgo (lluita per l’abolició del tribut indígena) i José María Morelos (discurs nacionalista → Constitució de 1814). El Plan d'Iguala (1821) d'Agustín de Iturbide té suport d’insurgents i oficials reialistes. Militars i religiosos s’alien per proclamar la independència, pactada amb el govern del virregnat. El Tractat de Córdoba (1821) fa de Mèxic un imperi independent, monàrquic i constitucional. Els conservadors asseguren la religió catòlica.

Virregnat del Río de la Plata

Diferències territorials entre el litoral amb orientació comercial (Buenos Aires), vinculat a interessos miners (Tucumán), zona de terratinents (Córdoba) i la zona dels futurs Uruguai, Paraguai… Independència d'Argentina (1816) i Uruguai (1825).

Nova Granada - Colòmbia

Conflictes entre la via republicana i federal a Quito i Cartagena vs. Santa Fe de Bogotà. El 1817 Simón Bolívar allibera militarment Colòmbia, Equador i Veneçuela. Implantació d’un model centralista liberal. La Gran Colòmbia (1821-1831). L’absència de tropes de Riego impulsa les de Simón Bolívar. Novembre 1820: treva de 6 mesos. Juny 1821: Batalla de Carabobo i independència de Veneçuela. Principis del Congrés d’Angostura (1819) i creació de la Gran Colòmbia (1819-1831), amb Colòmbia, Veneçuela i Equador. Bolívar president de la república. Constitució liberal de 1821: sistema bicameral, sufragi censatari, llibertat d’expressió, fi de la Inquisició…

Virregnat del Perú

La seu burocràtica retarda els èxits insurreccionals. El 1814: aixecament a Cuzco, reclamant el retorn de la legislació liberal de Cadis. Les autoritats del virregnat veuen una treva. Conferències de Miraflores per a l’armistici. Els independentistes peruans volen llibertat i rebutgen la Constitució de 1812, per la qual cosa no hi ha acord i s’independitzen el 1821.

Caiguda del Règim Absolutista (1820)

Intents d’insurrecció:

• Espoz i Mina: guerriller que intenta un pronunciament a Pamplona (1814) i l’exilien a França.
• Juan Díaz Porlier: a La Corunya (1815), liberal que participa en la Guerra Peninsular. Quan acaba, se'l suspèn sense sou ni feina i el tanquen 4 anys. No aguanta i l’executen.
• Luis de Lacy: a Barcelona (1817), executat.

Trienni Liberal (1820-1823)

Després d’un pronunciament fallit i una gira, Riego aconsegueix un ressò exitós que dona lloc al decret del 7 de març de 1820. Ferran VII es compromet a jurar la Constitució, però no l’acceptarà. S’alliberen els presos polítics liberals, s’aboleix la Inquisició, es crea la junta provisional consultiva a l’espera de les Corts. La població està poc mobilitzada, només a les grans ciutats que constitueixen juntes. El liberalisme aprofita el fracàs absolutista, amb poc suport.

Canvis Introduïts pel Règim Liberal

Canvis en la monarquia absoluta i el règim liberal suposen llibertats econòmiques, abolició del règim senyorial o la Llei d'Impremta (1820), mesura per a la població alfabetitzada. Llibertat d’impressió.

Regularització de la Institució Eclesiàstica

El règim liberal busca els límits entre Església i Estat, però no qüestiona la confessionalitat. Supressió dels jesuïtes (agost 1820). Reforma de la llei de regulars (octubre 1820): supressió d’ordes monacals i prohibició de fundar nous convents i mesures per a reduir, disminuint el poder de l’Església. Desamortització dels béns dels regulars com a solució per al deute públic. Es venen 25.177 finques.

Suport i Oposició al Règim Liberal

Oposició dels antics poders absoluts. Suport en intel·lectuals, professions liberals, propietaris... Burgesos. És un règim que es va socialitzant parcialment i la població no se sent apel·lada pel règim.

Divisió dels Liberals

Dividits per l’exèrcit de Riego, les societats patriòtiques i la llei d'impremta.

• Moderats: Aplicació estricta de la Constitució de 1812. Evitar agitacions socials que ajuden els absolutistes i posen en perill el liberalisme. Volen dissoldre societats patriòtiques, limitar la llei d'impremta.
• Exaltats: Hereus i defensors de la revolució. Volen reformes liberals, mantenir les societats patriòtiques, etc.

El moderantisme defensa les elits de l’Antic Règim. Reforma: segona cambra i menys limitació del poder reial.

Domini Moderat o Doceañista (Març 1821 - Juliol 1822)

Inestabilitat entre moderats i oposició genera divisions liberals, assassinat del cura Vinuesa, tancaments de societats patriòtiques i destitució de Riego a Aragó. Proliferació de moviments i desautorització del govern. Tensions i successos.

Domini dels Exaltats (Agost 1822 - Fi Trienni Liberal)

Govern San Miguel (agost 1822): reobren societats patriòtiques, reforcen la milícia nacional. Lluita contra absolutistes i resistència armada.

Resistència Popular a l'Absolutisme

El mite de Riego representa el qüestionament del monarca i la limitació del monarca per la Constitució. El "Trágala" és l’himne contra els absolutistes.

Ferran VII i la Contrarevolució

Vol acabar el règim per força i ser rei absolutista. Finança partides reials per generar malestar, provocant el degradament del govern. Regència d’Urgell: govern absolutista reclama l’alliberament del rei i proclama el poder absolutista. Ferran VII no recupera el poder i es vincula a la Santa Aliança, que acaba amb aixecaments liberals a territori europeu (Piemont i Sicília són reprimides). Ferran VII demana "caritat" davant la crisi per aturar el liberalisme i França es vincula amb Espanya. Congrés de Verona (1822): La revolució acaba, victòria de Ferran VII, revolució constitucional de Martínez de la Rosa i el Comte de Toreno. Els 100.000 Fills de Sant Lluís fan la condemna de la Santa Aliança i l’avís per canviar de règim. Els francesos entren a Madrid i van a Sevilla, on està suspès el monarca, per no anar a Cadis i fan un govern amb l’article 186 i 187.

Reinstauració de l'Absolutisme (1823)

França no vol l’absolutisme, sinó Ferran VII, que suprimeix i il·legalitza el règim constitucional amb atribucions limitades. S’exilia o mata els cabdills del moviment i manté les tropes franceses fins al 1828.

Dècada Ominosa (1823-1833)

Ferran VII exerceix molta repressió, declarant nul el govern del sistema constitucional. Ordena l’entrega a l’exèrcit francès dels ports militars dels constitucionals a Cadis. Dissol el cos de guàrdies alabarders que escortava el rei en el seu viatge de Sevilla a Cadis. Depura els empleats de palau.

Repressió Sistemàtica (1823-1826)

Repressió i comissions de depuració, acusaven a tothom de comprar béns desamortitzats. Creació de comissions militars a l’exèrcit (1824). Processos sense garanties: +1000 casos, 132 morts. Depuracions en universitats de professors i alumnes. Creació de juntes de Fe, Censura i prohibició de diaris no oficials. Superintendència General de Vigilància Pública, que es canvia per la Policia General del Regne. Creen cossos voluntaris de Reialistes. Evidència de canvis socials i econòmics que no s’adapten.

Repressió Tècnica (1826-1833)

Enfrontament entre:

• Ultrareialistes: defensors de l'Antic Règim (Inquisició, poder monàrquic absolut…).
• Reialistes pragmàtics/il·lustrats: defensors de la monarquia absoluta però veuen canvis a nivell administratiu, no econòmic ni de privilegis.

Cea Bermúdez (1824-1825): legislació sobre mines, pla d’estudis unificador a les universitats, pla d’escoles primàries dominat per les ordes religioses…

Continuïtat de la Crisi Econòmica

Des del segle XVIII. La crisi colonial arriba al punt àlgid amb les independències. Algunes zones en crisi per l’impacte de la pèrdua de colònies, bandolerisme. Retard en el pagament de sous públics. Deute amb el Regne Unit per la Guerra Peninsular i amb França per l’exèrcit dels 100.000 Fills de Sant Lluís fins al 1828. La crisi de l’absolutisme provoca una crisi de la figura del monarca, generant guerres que posen en dubte el privilegi dels aristòcrates. Com a solució es retorna a l’Antic Règim.

Reforma de López Ballesteros a Hisenda

1. Estableix un sistema de pressupostos anuals per a controlar el dèficit.
2. Impulsa el Banco de San Fernando per a donar liquiditat a l'estat (continuïtat del problema).
3. Crea el Tribunal Major de Comptes.
4. Augmenta la càrrega fiscal amb un sistema que grava impostos indirectes i directes excepcionals.

Despeses de la Cort: toros de Ferran VII i jardins de Maria Cristina, les reformes, etc. El 1828 Ferran VII aparta les despeses de la família i comença el recurs de crèdits amb homes de negocis…

Moviments Ultrareialistes

Emergència de Don Carles com a figura d’oposició al monarca, rep el suport dels sectors ultres, camperols empobrits, religiosos… Demanen el restabliment de la Inquisició, supressió de la policia, destitució del govern, enduriment de la repressió liberals, reconeixement de rangs militars… Inici dels aixecaments (1824-1825) a Saragossa, Granada, Tortosa, Santander…

Els Malcontents (1827)

11/3/1827: Partides armades a Tortosa reclamen el retorn de la monarquia absoluta, la religió tradicional, la Inquisició i l'expulsió del poder dels reialistes moderats. Moviment que mobilitza 20-30 mil persones. Ferran VII visita les zones revoltades, reprimeix els principals cabdills i Carles apareix com a alternativa.

Matrimoni i Decadència de Ferran VII

Situació de salut pública del monarca, no té descendència masculina. 15 dies abans de la seva mort busca una nova esposa a l'atzar. Maria Teresa de Bragança estava ben vista pels reialistes, però escull Maria Cristina de Borbó.

Crisi Final del Regnat (1830-1833)

Pragmàtica Sanció: Ferran VII deroga la Llei Sàlica degut a la crisi de successió. La seva filla Isabel II podrà regnar quan ell mori. Neix Isabel II. Aquesta derogació crea tensions sobre la legitimitat de successió. Els Fets de la Granja (1832) mostren un escenari de conspiració entre Emidio Antonini / Calomarde i el Comte d’Alcúdia. Conspiraven per un cop d’estat i qüestionaven Maria Cristina. L’últim any de regnat, es destitueixen els traïdors i hi ha una depuració carlina. Millora la imatge pública de Maria Cristina i Isabel.

Transició: Maria Cristina i Cea Bermúdez

Expulsen dels alts càrrecs els absolutistes carlins dels Fets de la Granja de 1832. Maria Cristina necessita suport dels liberals i permet mesures que causen l’ampliació i l’accés d’alguns liberals. Amnistia política (15/10/1832), a excepció dels qui van votar a favor de la destitució de Ferran VII el 1823, aixecats en armes, etc.