La Primera Guerra Mundial i la Revolució Industrial

Escrito el 17 de Agosto de 2024 en catalán con un tamaño de 6,39 KB

Causes de la Primera Guerra Mundial

L’imperialisme: Va implicar una forta rivalitat entre les grans potències per repartir-se el món.
La cursa armamentística: Entre les potències industrials.
Exaltació nacionalista: Dintre del context europeu.
Política expansionista d'Alemanya: Adoptada pel kàiser Guillem II per convertir Alemanya en una potència mundial.
Formació de blocs oposats: Triple Entesa (Regne Unit, França i Rússia) i Triple Aliança (Alemanya, Imperi Austrohongarès i Itàlia).
El sistema d'aliances europeu: Va contribuir a fer que un conflicte local entre Sèrbia i l'Imperi Austrohongarès es convertís en una guerra global.

Fins aleshores, només s'havien donat guerres locals. Primer conflicte europeu, i després mundial.

La victòria bolxevic en la guerra civil va propiciar la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) l'any 1922.

Estat amb estructura federal i compost per un mosaic de nacionalitats que serien russificades.

República basada en el poder dels soviets, negant les eleccions lliures i el parlamentarisme.
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) es va convertir en el centre del poder i només podien exercir càrrecs polítics aquells que pertanyien al partit.

Polítiques proteccionistes dels països industrialitzats van portar a buscar nous mercats a través de la construcció d'un imperi colonial.
Colònies: Permetien l'obtenció de matèries primeres a baix cost. No sempre viables econòmicament.

Inspirada en la teoria de la selecció natural de Darwin, existeix un corrent intel·lectual que afirma que la raça blanca és superior genèticament. Aquesta concepció justifica la “missió civilitzadora” de les potències industrials sobre els pobles conquerits.

El final del segle XIX va ser un moment d'exaltació patriòtica que va estimular la possessió de colònies.
Imperis colonials = Forma de guanyar prestigi internacional.
Voluntat de fer-se amb el domini d'enclavaments estratègics claus. Ex: Canal de Suez.

La Segona Revolució Industrial va oferir els mitjans tècnics per a l'ocupació de grans territoris: sistemes de comunicació, mitjans de transport, armes de foc i medicines.
A Gran Bretanya es van crear nombroses societats científiques que promocionaven l'exploració dels confins del món.

Fa referència als canvis econòmics profunds (1870-1914). Fase industrial que es caracteritza per:

Principal font d'energia al segle XX: Carbó. Ús que va decreixent per:
Petroli: Es comença a explotar a Pennsilvània amb els primers pous. S'utilitzava per a la il·luminació d'interiors, fins a l'aplicació en motors de gasolina i gasoil dels automòbils.
Electricitat: Guanya protagonisme quan es resolen els problemes de transportar-la i generar-la. Aplicació que va començar a ser fonamental per a la il·luminació, comunicació a llarga distància, transport i indústria.

Les empreses van començar a aplicar noves formes de producció per a maximitzar beneficis i augmentar la productivitat.

Taylorisme: Frederik Taylor. Mètode d'organització del treball. Busca optimitzar el rendiment laboral mitjançant l'estudi i anàlisi detallada de cada tasca per determinar la “millor manera” de realitzar-la. El salari varia en funció de la productivitat del treballador.
Fordisme: Henry Ford. Implementa els principis del Taylorisme en la fabricació d'automòbils. A tal efecte, dissenya una cadena de muntatge en la que cada treballador realitza una operació específica. Major consideració cap als treballadors, salaris alts. Introdueix la venda a crèdit posant bases de societat de consum.

Les dades relatives als efectes de la guerra sobre la població són esfereïdores:
Més de 65 milions de soldats mobilitzats.
Més de 9 milions de soldats morts, més de 20 milions de ferits i més de 8 milions de desapareguts.
Un nombre encara més elevat de baixes civils.
A tot això s'hi han de sumar els 6 milions de morts que només a Europa va provocar la grip espanyola.

A causa de l'esforç bèl·lic, Europa va perdre l'hegemonia en l'economia mundial en favor dels Estats Units, amb una economia afavorida per l'afebliment de la indústria europea.
D'altra banda, els països europeus van sortir fortament endeutats de la contesa mundial.

Les dificultats immediates de la guerra i de la postguerra van provocar un empobriment general de la població.
Tant l'atur com la inflació van ser importants en els països industrialitzats.
Tot plegat va comportar un gran descontentament i van augmentar les tensions socials.
Aquesta conflictivitat social va ser un brou de cultiu de partits d'extrema dreta.

La crisi econòmica i el malestar social va repercutir en una gran inestabilitat política, especialment en els països perdedors.
Cal destacar la desaparició dels règims imperials a Rússia, Àustria-Hongria i Imperi Otomà.
Precisament, aquest desmantellament dels imperis centrals va ser font de tensions polítiques entre els guanyadors per fer-se amb les antigues possessions d'aquests imperis (especialment l'otomà).
Creació de la Societat de Nacions per preservar la pau.

Etiquetas: