La Primera Guerra Mundial i la Crisi de 1917 a Espanya

La Primera Guerra Mundial

L’assassinat de l’hereu de l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, és el detonant de la Primera Guerra Mundial, amb els bàndols:

• Alemanya, Itàlia i Àustria-Hongria.
• França, Gran Bretanya i Rússia.

Per pactes interns, aniran arrossegant altres països.

Espanya es declara neutral perquè ni políticament, ni militarment hi estan preparats. Cap bàndol, però, tampoc li demana participar.

Però Espanya va ser una gran subministradora de productes d’indústria, mineria i agricultura als dos bàndols de la guerra, encara que la població, ideològicament, s’havia posicionat amb un dels dos bàndols. El poble i els partits de l’oposició sobretot es posicionen amb els aliats, ja que els veuen grans democràcies a seguir.

Va ser aquesta venda de productes a Europa que va enriquir considerablement el govern i els empresaris. En canvi, com que a Espanya hi havia ara menys productes, els preus pugen però no els salaris, ja que el benefici se’l queda l’empresari. Així baixa el nivell de vida de la població.

L’any 1917 el poble de Rússia aconsegueix el govern i això va servir d’exemple a altres països, entre ells Espanya. Els nacionalismes també aquí agafaran molta força, que per una altra banda, els governs tindran por que el poble segueixi l’exemple de Rússia. Tot això deriva en una gran crisi l’any 1917.

Crisi de 1917

• Crisi Militar

Espanya ha passat en poc temps per dues guerres (Cuba i Marroc) i això ha provocat que molts oficials hagin ascendit per mèrits de guerra, fins a descompensar el nombre d’oficials i soldats. Els militars que estaven a Espanya, en canvi, no ascendeixen i aquest tema provoca un gran malestar entre ells i creen la junta de defensa, explicant els motius pels quals també volen ascendir.

• Crisi Política

El president Dato, per por a una revolta social, suspèn les garanties constitucionals, on el govern passa a l’executiu. Els partits de l’oposició, i sobretot la Lliga Regionalista, davant d’aquesta situació exigeixen que s’estableixi un govern posicional.

• Crisi Social

La crisi econòmica, on els preus dels productes han pujat molt però no els salaris, juntament amb la crisi política, provoquen un clima de tensió social aprofitada per la CNT i la UGT per amenaçar en convocar una vaga general, que al final es va fer efectiva. Davant d’aquesta situació, el govern declara l’Estat Marcial, on el govern i militars governen conjuntament. Aquesta vaga va ser seguida depenent de la zona d’Espanya i els militars acabaran amb la posterior revolta que hi haurà on la vaga té més incidència. Es detindran els principals dirigents d’aquesta revolta i la majoria seran condemnats a cadena perpètua.

• Conseqüències de la Crisi de 1917

Els partits de l’oposició protesten ara ja directament contra el govern demanant que s’acabi amb aquesta crisi. Davant d’aquesta situació, el govern, que per si tot sol li és difícil democratitzar-se, convoca un govern de Concentració (1917 - 1918) tornant a aplicar les garanties constitucionals, convidant a tots els partits polítics que creguin voluntàriament poden aportar una solució al govern. Les idees o solucions que aporten els partits no són excitades pel govern i abans de perdre la confiança del poble prefereixen sortir.

• Pistolerisme (1919 - 1923)

A partir de l’any 19 s’acaba el govern de concentració, es tornen a suspendre les garanties constitucionals i torna a començar una certa tensió social, dirigida per la CNT i la UGT, acabant amb protestes importants cap als empresaris fins que aquests creen la federació patronal, l’organització que paga a sicaris perquè matin els principals dirigents d’aquestes protestes. En aquests anys maten a més de 200 persones i dins aquest context al president Dato, per un anarquista.