La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències: un resum

La Segona Guerra Mundial: Orígens i Conseqüències

En l'àmbit de les relacions internacionals, la primera conseqüència de l'accés de Hitler al poder (1933) va ser l'abandó d'Alemanya de la Societat de Nacions. La política del règim nazi, encaminada a forjar el Gran Reich i conquerir el seu espai vital, es va imposar a Europa mitjançant els fets consumats. A començaments de 1935, Alemanya va dur a terme l'annexió del Sarre després d'un plebiscit.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va facilitar l'aproximació entre Hitler i Mussolini, ja que tots dos van donar suport als militars insurrectes contra la Segona República, reforçant l'aliança política i ideològica del bloc feixista. La invasió nazi de Polònia va començar amb la reclamació de Hitler sobre la ciutat lliure de Danzig, habitada per alemanys, i el dret a construir una autopista i una línia de ferrocarril a través del corredor polonès. Polònia, amb el suport de França i la Gran Bretanya, va ser l'espurna que va iniciar la invasió el 1 de setembre de 1939. El dia 3, Hitler va declarar la guerra a França i Gran Bretanya, marcant l'inici de la Segona Guerra Mundial.

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

• Pèrdues humanes: entre 40 i 50 milions de morts (més mutilats, ferits, etc.).
• Augment de la mortalitat civil: a Polònia, el 97% dels morts van ser civils; a Rússia, el 50%.
• Desplaçaments de població.
• Destrosses materials: especialment a Alemanya, Polònia i la URSS (ciutats, vies de comunicació, instal·lacions industrials).
• Carestia i fam; crisi econòmica a Europa.
• Pèrdua de l'hegemonia mundial d'Europa.
• Noves potències mundials: EUA i URSS.
• Decepció moral; Holocaust jueu (6 milions de jueus morts); camps d'extermini; Judicis de Nuremberg.

El Pla Marshall

El Pla Marshall va oferir ajuda en forma de crèdits als països que l'acceptaven. Els Estats Units van oferir aquesta ajuda, i els tres països que més la van aprofitar van ser Gran Bretanya, França i Itàlia.

Avenços científics i tecnològics

Àrees d'investigació

• Biologia: investigació sobre la cèl·lula, desenvolupament de la microbiologia (obertura d'un immens espai a la genètica), investigació sobre els mecanismes de transmissió de la vida a partir del descobriment de l'ADN, i desenvolupament de tècniques de fecundació artificial i manipulació genètica.
• Química: desenvolupament de nous productes (plàstics, materials sintètics, colorants, productes alimentaris, etc.), que va obrir noves possibilitats de producció. La seva aplicació a la indústria farmacèutica va permetre la creació de medicaments nous i més eficaços.
• Física nuclear: primeres aplicacions en finalitats bèl·liques i, posteriorment, en la producció d'energia i la medicina. També es van crear mecanismes electrònics i una gran quantitat de nous aparells d'ús domèstic.
• Informàtica: qualsevol tipus de treball es podia fer millor i més ràpidament. Va constituir la innovació científica i tècnica que va transformar la societat de manera més evident. A la dècada del 1970 va aparèixer l'ordinador personal, introduint la informàtica a la vida quotidiana. La seva aplicació a la indústria i als transports va permetre la robotització de les màquines i una transformació dels mitjans de transport. Aquests avenços van ser conseqüència de les investigacions portades a terme per la carrera espacial.

Problemes dels països pobres

Les condicions de pobresa i desigualtat als països del Tercer Món tenen un origen antic. L'aplicació de doctrines neoliberals i la inclusió de totes les economies a la mateixa xarxa d'interessos han complicat la situació. Les empreses competeixen per mantenir-se al mercat i ampliar els beneficis; han de minimitzar els costos i buscar les condicions de producció més favorables. Les decisions d'inversió o negoci es regeixen pel principi de la recerca del benefici màxim, sense que això millori la vida dels ciutadans ni el medi ambient. Els països pobres necessiten inversions i llocs de treball, i ofereixen mà d'obra abundant, barata i poc qualificada. El trasllat d'activitats productives al Tercer Món ha generat processos de creixement, però també explotació i desestabilització de les seves economies.

Crítiques al model actual de globalització

Les crítiques a la globalització provenen de diferents llocs i expressen la necessitat d'un ordre social més just, la reducció de les diferències entre el món desenvolupat i el Tercer Món, i la disminució de les desigualtats dins dels països. L'ONU coordina un conjunt de programes d'ajuda al Tercer Món: projectes educatius, de salut, d'infància, de promoció femenina, etc. Als països desenvolupats, es dedica a la cooperació internacional i a l'ajuda als pobres.

Antiglobalització: el seu objectiu principal és unir ciutadans de tot el món al voltant de campanyes que posin en evidència l'estat de coses al planeta. Actualment, una de les seves majors preocupacions és trobar solucions per als grans problemes d'abastament alimentari que afronten els més pobres.

Un temps de canvis socials

Reducció de la pagesia

Les causes d'aquest descens són complexes i diverses. Al món desenvolupat, ha influït la mecanització i el desenvolupament industrial. Al Tercer Món, la disminució dels petits agricultors ha provocat que els pagesos s'instal·lin a les ciutats, i el món s'ha urbanitzat. Als països rics, aquesta emigració va ser acollida en xarxes urbanes extenses; al Tercer Món, les ciutats han crescut més ràpid i de manera més caòtica.

Educació

Augment de l'alfabetització, escola obligatòria i feines que requereixen estudis. Als països pobres, aquest segueix sent un gran repte, tot i que ja ha augmentat. L'accés massiu als estudis també ha comportat canvis en la mentalitat dels joves.

Món laboral

L'antiga classe obrera predominant al món industrial de mitjan segle XX ha retrocedit davant l'avenç de les noves tecnologies, reductores de mà d'obra, i l'augment del sector serveis.

Els orígens de l'europeisme

És un conjunt d'ideologies o moviments polítics que promouen la unificació dels estats del continent europeu. Els congressos de la pau i les conferències de l'Haia van impulsar i reforçar el convenciment que s'havia de millorar la cooperació entre els estats. Va avançar amb el motiu del final de la postguerra mundial, que va fer evident la necessitat d'avançar cap a una unió supranacional que evités la repetició d'un enfrontament bèl·lic. Els governs europeus van prendre consciència que l'Europa del futur exigia avançar la col·laboració entre estats. Molts empresaris i financers van donar suport a la creació de la Unió Paneuropea, fundada a Viena.

La creació de la CECA

La creació del Consell d'Europa, integrat per 10 països, tenia com a objectiu salvaguardar els principis que constitueixen el patrimoni comú europeu, afavorir el progrés econòmic i social, i promoure els drets humans i les llibertats fonamentals. Els primers resultats van ser el Conveni Europeu de Drets Humans. Un segon pas en el procés d'unificació va ser la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), que establia un mercat únic per a aquests dos productes entre els seus membres. Té importància perquè va ser la primera institució en la qual els països integrats van acceptar la lliure circulació de productes i van delegar a un organisme comú la gestió de tot el que s'hi relacionava.