Segona Guerra Mundial: Causes, Fases, Rereguarda i Conseqüències

Causes de la Segona Guerra Mundial

Les raons van ser conflictes no resolts a la fi de la Primera Guerra Mundial:

• Les conseqüències de la crisi econòmica de 1929.
• La política agressiva dels estats totalitaris com ara Alemanya (Hitler), Itàlia (Mussolini) i el Japó. Les conseqüències del Tractat de Versalles havien generat certa revenja envers els Aliats. Hitler ho va aprofitar per desenvolupar un projecte polític i militar per aplegar un gran Reich.
• D’altra banda, les democràcies occidentals, debilitades pels problemes econòmics, van cedir a les exigències de Hitler, creient que així impedirien la guerra: Gran Bretanya i França van restar impassibles davant la intervenció d’Itàlia i Alemanya a la Guerra Civil Espanyola i, a més a més, van signar el Pacte de Múnic que deixava les mans lliures al dictador alemany per annexionar territoris de l’Europa central.
• Stalin va signar un pacte de no-agressió amb Alemanya i així va envair Polònia amb l’excusa que els polonesos havien violat la frontera. Però aquesta vegada França i Gran Bretanya van donar suport a Polònia i van declarar la guerra a Alemanya. Era l’inici de la Segona Guerra Mundial.

Blocs Bel·ligerants

ALIATS: França, Gran Bretanya, Unió Soviètica i Estats Units.

EIX: Alemanya, Itàlia i Japó.

La Rereguarda: L'Impacte en la Població Civil

La població civil va patir la situació de guerra. A més dels bombardejos, tenia tres grans preocupacions:

1. L’alimentació, a causa de la disminució de la producció o de l’intercanvi de productes alimentaris, del fet que l’alimentació de les tropes tenia prioritat sobre la població civil i que la indústria bèl·lica tenia prioritat sobre els productes de consum.
2. En la major part dels països ocupats per Alemanya, la població va patir la imposició del “nou ordre” hitlerià, tant des del punt de vista econòmic (exigien tributs en diners i en espècies als països ocupats) com laboral.
3. El risc de deportació a camps de treball, per substituir els pagesos i els obrers alemanys mobilitzats als diversos fronts. L’any 1942, el Reich va decidir transportar a Alemanya, de grat o per la força, gairebé 7 milions de pagesos i obrers, homes i dones, de l’Europa ocupada per treballar gratuïtament i en condicions lamentables a l’Alemanya nazi. Aquest sistema d’explotació va tenir el seu màxim exponent en els camps de concentració.

El Balanç de la Segona Guerra Mundial

Les pèrdues humanes i materials de la Segona Guerra Mundial no han tingut precedents en la història i el balanç de morts depassa els 50 milions, la meitat civils.

L'Holocaust: Camps d'Extermini

Els opositors de la zona alemanya i els presoners civils de les zones ocupades que no eren executats de manera immediata, eren enviats a camps de concentració, on convivien en condicions duríssimes amb persones d'altres sectors socials i amb minories ètniques que els nazis consideraven inferiors (els gitanos i els jueus, per exemple). Prop de 18 milions d'homes i de dones van anar a parar a algun dels 18 camps de concentració instal·lats a l'Europa central. Les persones deportades hi morien de fam, de fred, víctimes de malalties o com a conseqüència dels cops que rebien dels vigilants. Però tots aquests horrors, encara els superaven els camps d'extermini destinats específicament als jueus. Aquest va arribar al punt culminant el 20 de gener de 1942, quan, a la Conferència de Wannsee, prop de Berlín, els caps nazis van decidir l'operació anomenada “solució final”, destinada a matar tots els jueus per mitjà de cambres de gas o en morts lentes a base de treballs forçats. Els jueus eren empresonats i poc després carregats en vagons de tren com si fossin bestiar, en direcció a Treblinka o a Auschwitz. Un cop arribats, la majoria eren ingressats en cambres col·lectives de gas, on morien ràpidament. Després, els cossos eren calcinats als forns crematoris. Només el 3% dels jueus deportats va poder escapar-se d'aquest genocidi.

Destrosses Materials i Morals

Les destrosses materials i morals també van ser molt importants, sobretot a Alemanya, l'URSS i Polònia, on la destrucció de moltes ciutats, la destrucció dels transports i del comerç va ser molt gran: la ruïna econòmica soviètica va ser espectacular, Alemanya era un territori arrasat, en pura ruïna, i a França la xarxa de comunicacions estava destruïda. La decepció moral també va ser molt gran i d'efectes duradors. El descobriment dels camps d'extermini va afectar greument el concepte de dignitat humana. Un sentiment d'angoixa i d'absurd, sense gaire confiança en la naturalesa humana, queda reflectit en la cultura de l'època, en l'art, la literatura i en el cinema.

Les Fases de la Guerra

Encara que en començar la guerra les forces bel·ligerants eren equivalents, les primeres victòries van ser pels alemanys que van utilitzar una estratègia nova basada en els carros de combat i l'aviació com a armes de xoc.

La Guerra Llampec (1939-1941)

Aquesta primera fase correspon a la iniciativa alemanya, amb atacs fulminants i selectius.

Primera Ofensiva Alemanya: Polònia

La primera ofensiva alemanya va ser la de Polònia que, amb la superioritat i amb els atacs de l'URSS a la seva frontera oriental, va ser vençuda i partida entre aquests dos països. L'URSS va aprofitar per ocupar les tres repúbliques bàltiques i va atacar Finlàndia que, per mantenir la seva independència, va cedir l'istme de Carèlia i altres zones frontereres.

Segona Ofensiva Alemanya: Noruega i Dinamarca

La segona ofensiva alemanya va ser justificada per protegir el ferro suec, que arribava a Alemanya pel Bàltic fins que arribava el fred que congelava el mar i passava pel port noruec de Narvik. Els britànics preparaven la invasió a Noruega perquè el ferro no es subministrés, però Alemanya es va avançar i va envair Noruega i va ocupar Dinamarca.

Tercera Ofensiva Alemanya: França i Gran Bretanya

La tercera ofensiva alemanya va ser contra França. Els generals francesos havien preparat un sistema defensiu a les fronteres de Bèlgica i Luxemburg, però els Alemanys van triar la zona muntanyosa de les Ardenes com a camí cap a França. Per una part, diverses divisions alemanyes van envair els Països Baixos i Bèlgica i, per l'altra, a través de Luxemburg van caure sobre França. París fou ocupat el 14 de juny de 1940 i dies després el mariscal Pétain va demanar l'armistici. Una part quedà pels alemanys i l'altra pel mariscal. Mentrestant, el general Charles de Gaulle va fer una crida des de Londres a la resistència. El 10 de juny de 1940, Mussolini va declarar la guerra a França i a Gran Bretanya. Winston Churchill, primer ministre britànic, també va expressar la voluntat nacional de resistència i els generals alemanys van convèncer Hitler de castigar les posicions britàniques a través de l'aviació militar. El 24 d'agost i per error un avió alemany va bombardejar Londres; l'endemà, 80 bombarders britànics van bombardejar Berlín, sent un dels horrors més grans de la guerra. L'any 1941, Hitler va decidir atacar l'URSS, retirant efectius aeris de l'oest, però abans les tropes alemanyes es van veure obligades a una darrera guerra llampec: l'ocupació de Iugoslàvia i Grècia amb la col·laboració de Romania, Hongria i Bulgària, aliats d'Alemanya. Els Estats Units, amb Roosevelt com a president, van decidir proporcionar armes als britànics i Mussolini va pretendre ocupar Grècia, però l'exèrcit grec va refusar l'atac i fins i tot va fer perdre terreny als italians a Albània. Aquest desastre va fer que les tropes alemanyes entressin a Grècia a través de Iugoslàvia i dominaren fins i tot l'illa de Creta. Però la Mediterrània continuava sota domini britànic.

La Guerra Total (Juny de 1941 - Juliol de 1943)

Aquesta segona fase es correspon amb l'entrada de la Unió Soviètica, els Estats Units i el Japó en el conflicte. Durant aquest període de guerra, conegut com a guerra total, hi va haver tres escenaris:

1. La Campanya de Rússia

   Al començament de l'estiu de 1941, Alemanya va donar l'ordre d'atacar l'URSS per tots els fronts per arribar a la línia Arkhànguelsk-Volga, i des d'allà bombardejar tots els reductes de la Rússia asiàtica. També volien dur a terme l'explotació dels territoris i apoderar-se dels olis i de les llavors oleaginoses de la Unió Soviètica i del combustible del Caucas. Però aquesta ofensiva, coneguda amb el nom d'Operació Barba-roja, es va encallar a Leningrad, Moscou i Rostov. Les dificultats del territori i el rebuig de la població civil van ser factors decisius. El fred i la guerra en dos fronts dins del continent van paralitzar l'ofensiva i a partir de la primavera de 1942, la reconversió de la indústria pesant russa amb finalitats bèl·liques va guanyar la segona batalla. Aquella mateixa primavera, els alemanys van arribar fins al Caucas i es van apoderar del petroli. A mitjans de setembre van arribar a les portes de Stalingrad, la clau del Volga. A l'hivern es va desenvolupar la batalla de Stalingrad; aquesta batalla fou decisiva i va marcar el punt d'inflexió de la guerra.

Les Conseqüències de la Guerra

Pèrdua de l'Hegemonia Europea i Nou Ordre Mundial

Europa va perdre la seva posició de primera potència industrial i financera. L'endeutament de Gran Bretanya amb els Estats Units era enorme i, encara que el seu imperi havia sobreviscut, ara li reclamaven el dret a la independència els pobles de les seves possessions africanes i asiàtiques. L'URSS, encara que havia perdut més de 20 milions de persones i havia quedat arrasada l'agricultura, la indústria i les vies de comunicació, es va recuperar parcialment, sobretot en el terreny militar, gràcies a la seva política econòmica autoritària i planificada. En canvi, per als Estats Units va significar una gran empenta econòmica perquè va desenvolupar el seu potencial industrial i va convertir el país en la primera gran potència mundial. Els darrers anys de la guerra es va gestar la restauració territorial d'Europa.

La Conferència de Moscou

A la Conferència de Moscou, Churchill i Stalin van pactar que Grècia quedaria a l'àrea britànica, Iugoslàvia seria tutelada a mitges per totes dues potències, i Romania i Bulgària quedarien en la zona d'influència de l'URSS.

La Conferència de Ialta

A la Conferència de Ialta, en la qual participaven Churchill, Roosevelt i Stalin, es van delimitar les àrees soviètiques i nord-americanes: Alemanya va quedar dividida en quatre zones controlades pels Estats Units, la Unió Soviètica, Gran Bretanya i França.