La Primera Guerra Mundial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Antecedents

El primer conflicte europeu després del qual el món va canviar completament. Europa, excepte Espanya, Suïssa, Holanda, Dinamarca, Noruega i Suècia, i les seves colònies, hi van participar. Les potències involucrades eren:

• Gran Bretanya: Monarquia liberal, l'imperi més destacat i la principal potència econòmica.
• França: Tercera República, democràcia que impulsava la laïcització de l'Estat, amb relacions tenses amb Alemanya per Alsàcia i Lorena.
• Imperi Rus: Estat autocràtic dirigit per Alexandre II Romanov. Imperi endarrerit, de base agrícola i amb industrialització molt localitzada.
• II Reich Alemany: Estat federal, molt autoritari, no era una veritable democràcia. Potència industrial que aspirava a l'hegemonia europea. Guillem II volia convertir Alemanya en una potència mundial. Destacaven els ideals pangermanistes.
• Imperi Turc Otomà: Autocràcia en franca decadència, perdent territoris als Balcans.
• Imperi Austrohongarès: No era una democràcia. L'emperador Francesc Josep tenia un poder gairebé absolut. El seu problema eren les pretensions nacionalistes dels seus territoris.

La Pau Armada (1870-1914)

Període de tensió diplomàtica i rivalitat entre les potències europees. Es van crear i consolidar les aliances: la Triple Aliança i la Triple Entesa. Les constants crisis diplomàtiques, causades per l'imperialisme, van augmentar la tensió. Destaquen:

• Crisis Marroquines:
  • 1a Crisi Marroquina (1905-1906): França i Espanya cobejaven Marroc, i Alemanya va protestar. La Conferència d'Algesires (1906) va atorgar a França i Espanya un protectorat sobre Marroc.
  • 2a Crisi d'Agadir (1911): Insurrecció al sud de Marroc. Alemanya va acusar França d'excedir-se i va enviar un vaixell de guerra a Agadir. Alemanya volia colònies i va obtenir finalment una ampliació del Camerun. El desig de revenja de França va augmentar.
• Crisis Balcàniques: Turquia, un imperi en crisi (Grècia, Montenegro, Sèrbia i Bulgària van aconseguir territoris). Els Balcans eren un punt calent amb interessos contraposats: Àustria volia una sortida a la Mediterrània, Rússia al mar, i Itàlia controlar Albània.

Causes de la Guerra

El detonant fou l'atemptat de Sarajevo el 1914, encara que només va ser una excusa. L'assassinat de Francesc Ferran, hereu d'Àustria, per part del serbi anarquista Gavrilo Princip, va desencadenar el conflicte. Es van crear les unions sagrades (forces polítiques unides per afrontar la guerra) i es va desfermar un deliri patriòtic.

La Gran Guerra

Una nova forma de fer la guerra (1a Revolució Industrial):

1. Economia de guerra: mobilització massiva de recursos i efectius.
2. Guerra econòmica per entorpir les accions dels enemics.
3. Utilització de la propaganda com a arma de guerra.
4. Desenvolupament de noves i poderoses armes.
5. Mentalitat del segle XIX + armes del segle XX = dimensió terrible de la guerra.
6. Guerra que afecta la població de manera generalitzada (bombardejos, etc.).

Fases de la Guerra

1. Guerra de Moviments: Els Imperis Centrals tenien més força militar, però havien de lluitar en dos fronts (Pla Schlieffen). Volien una victòria ràpida a l'oest per després derrotar Rússia.
2. Guerra de Posicions: El fracàs de la guerra de moviments va demostrar que el conflicte seria llarg. A l'est, Alemanya va obtenir victòries després de la sorpresa inicial russa. A l'oest, el front era més estable. Els Imperis Centrals estaven envoltats, Gran Bretanya dominava el mar, i Alemanya va iniciar la guerra submarina. La guerra es va mundialitzar (préstecs dels EUA als aliats, ajuda de les colònies, etc.).
3. Crisi de 1917: Cansament generalitzat i problemes interns. França: les tropes no volien anar al front. Alemanya: gran desmoralització. Rússia: revolució i sortida de la guerra. La sortida de Rússia podria haver significat la victòria alemanya, però va precipitar l'entrada dels EUA, un aliat clau per a l'Entesa.
4. Grans Ofensives (1918): Els aliats es van imposar als Balcans. Alemanya va llançar ofensives per aconseguir la victòria abans de l'arribada de les tropes nord-americanes. Guillem II va abdicar i es va signar un armistici.

Organització de la Pau

El 1918, Wilson va publicar els 14 punts, una declaració sobre com havia de ser la pau (rebuig a la diplomàcia secreta, recolzament a la democràcia i al principi de les nacionalitats). Aquests punts es van considerar en els tractats de pau.

Tractat de Versalles: Clemenceau, Orlando, Wilson i Lloyd George van signar el tractat més destacat, sobre Alemanya i la reconstrucció europea. Alemanya el va considerar una imposició amb dures condicions (clàusula de responsabilitat, pèrdues territorials, limitació militar), que van generar greus problemes a llarg termini.

Tractat de Saint-Germain (Àustria-Hongria): Pèrdues territorials (l'imperi va quedar esquarterat) i limitacions militars. La resta de tractats també van imposar pèrdues territorials i limitacions militars.

Conseqüències

1. Demogràfiques: Molts morts, dèficit de joves, població activa reduïda i descens de la natalitat.
2. Econòmiques: Europa va perdre l'hegemonia econòmica mundial. Els EUA i el Japó en van ser els beneficiats.
3. Polítiques i geopolítiques: Moltes dinasties europees van ser enderrocades, es va aplicar el sufragi universal i el vot femení, i van aparèixer noves nacionalitats, generant multitud de conflictes. Els tractats de pau van modificar el mapa d'Europa i van provocar l'aparició de nous estats. La Revolució Russa va portar a l'aparició de l'URSS. Es va iniciar el procés d'emancipació de les colònies. Declivi europeu i ascens dels EUA i el Japó.
4. Socials: Augment de la tensió social (misèria, nous rics, crisi de postguerra, dificultats d'integració dels excombatents, racisme, xenofòbia i puritanisme). Crisi del moviment obrer. Influències orientals. Presa de consciència femenina.

Les dificultats de la postguerra van provocar una crisi política. Alemanya no podia pagar les reparacions de guerra i França va ocupar el Ruhr. La tensió va augmentar. El Pacte de Locarno (1925) va permetre la reconciliació francoalemanya amb l'acceptació de les fronteres occidentals d'Alemanya i del Pla Dawes. Les relacions diplomàtiques van millorar, fent possible el Pacte Briand-Kellogg (1928).

Creació de la Societat de Nacions

Va sorgir per fomentar la pau i la cooperació internacional. La seva seu era a Ginebra. Tenia dos organismes bàsics: l'Assemblea General i el Consell. No tenia prou força moral, ja que els EUA i l'URSS no hi van ingressar. Va fracassar i no va evitar la Segona Guerra Mundial.