La Primera Guerra Mundial: Causes i Conseqüències

Per què els països europeus s’enfrontaven en les colònies?

• La Conferència de Berlín (1885) havia establert mesures d’acord i arbitratge entre els imperis, però l’ascens d’Alemanya, que havia arribat tard a la cursa colonial, va reobrir els conflictes entre els països europeus.

• Crisis marroquines: A principis del s. XX, el Marroc va ser l’escenari principal d’enfrontaments entre les potències europees (Alemanya, França, Gran Bretanya) al 1905 i 1911.

Per què molts països van adoptar posicions nacionalistes? Quin era el conflicte principal entre França i Alemanya? Quins interessos s’enfrontaven als Balcans?

Les potències europees van adoptar posicions nacionalistes exacerbades per la defensa dels seus interessos a Europa i als imperis colonials. Hi va haver a tot arreu una exaltació dels valors i de la identitat de cada nació, que va generar un clima de desconfiança mútua.

A més, en l’ascens dels nacionalismes s’hi barrejaven les aspiracions d’independència d’alguns pobles europeus que volien alliberar-se de la tutela dels vells imperis tradicionals.

- Francesos i alemanys s’enfrontaven a causa de l’ocupació alemanya d’Alsàcia i Lorena arran de la guerra francoprussiana.

- La regió dels Balcans, dominada des de feia temps per l’Imperi Turc, es va convertir en un focus de conflictes.

Quin fet va provocar la guerra?

Esclat de la guerra

El 28 de juny de 1914, l’hereu de l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, va ser assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia, ocupada pels austríacs.

L’atemptat el va cometre un estudiant bosnià relacionat amb les organitzacions nacionalistes sèrbies.

Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, que era aliada de Rússia.

Quin tipus d’exèrcit es va configurar per combatre a la Primera Guerra Mundial? Com va implicar la població? Quin va ser el paper de les colònies en aquesta guerra?

Un nou tipus d’exèrcit nacional que va sorgir de les revolucions del s. XIX va implicar la participació en el combat no de mercenaris o voluntaris, sinó del gruix de la població civil masculina en edat militar. Tropes colonials i de voluntaris van participar en els combats de cada bàndol. A les colònies, es van oferir recursos econòmics per auxiliar les economies europees molt malmeses.

Què significava per a la població civil dedicar enormes esforços a la guerra? Quins problemes comportaven?

L’èxode de milions de civils pel pànic als saquejos, a la destrucció o a les represàlies va donar origen a un dels primers grans moviments de refugiats causat per un conflicte bèl·lic en el món contemporani.

La guerra va requerir una enorme producció d’armament, municions, etc. Per això, es va utilitzar massivament el treball de dones i homes en edat no militar i les jornades laborals es van allargar.

• A més, les necessitats de la guerra eren prioritàries i la producció de béns de consum es va ressentir. Faltaven queviures i productes de primera necessitat. A l’entrada del s. XX, bona part de la població ja vivia en ciutats i no tenia recursos, com al camp, i va aparèixer la fam.

Quina forma de govern hi havia a Rússia al començament del s. XX? Qui tenia el poder? Quin era el grup social dominant? Quina situació econòmica hi havia?

Al començament del s. XX, l'Imperi dels tsars era un inmens territori on encara pervivia l'absolutisme monàrquic.

- El tsarisme era una autocràcia, és a dir, el tsar tenia el poder absolut: governava per decret i no havia de respondre davant d'un parlament.

- L'economia i les estructures socials de l'Imperi rus eren de les més endarrerides del continent europeu. L'agricultura constituïa la principal activitat econòmica i la terra estava en mans d'una aristocràcia privilegiada, immensament poderosa i rica.

Els pagesos estaven sotmesos a un règim gairebé feudal que els condemnava a unes condicions de vida miserables.

Per què hi va haver la revolució a Rússia?

Per una situació interna, per una banda, amb desigualtat social, un govern autocràtic i la falta de llibertats; per altra banda, la conjuntura de la guerra, amb l’escassetat d’aliments, els desastres militars i els motins a l'exèrcit.

Què va passar el febrer del 1917? Quines mesures va prendre el govern? Qui hi estava en contra? Per què?

El 23 de febrer de 1917 hi va haver una gran manifestació a Petrograd, seguida d’una vaga general i d’amotinaments als quarters. El tsar va abdicar i es va proclamar una república dirigida per un govern provisional que es va comprometre a convocar eleccions per transformar Rússia en una democràcia.

• Va encetar una sèrie de reformes polítiques i socials, però no es van retirar de la guerra.

Què són les Tesis d’abril? Qui les va proposar?

Les Tesis d'abril van ser proposades per Lenin i els bolxevics. Proposaven:

• Enderrocar el Govern Provisional.

• Instaurar un govern de soviets obrers i pagesos.

• Firmar la pau amb Alemanya.

• Repartir les terres entre els pagesos.

• Cedir la direcció de les fàbriques als obrers.

• Nacionalitzar la banca.

• Reconèixer les nacionalitats de l’Imperi.

Què va passar l’octubre del 1917? Qui va prendre el poder? Quins van ser els seus primers decrets? Què va esdevenir el novembre del 1917?

• Octubre 1917: Els bolxevics, amb el suport dels soviets, havien creat les seves milícies armades, la Guàrdia Roja, i van preparar una insurrecció el 25 d’octubre de 1917. Els revoltats van ocupar la ciutat de Petrograd i el Palau d’Hivern i van destituir el govern provisional. La revolució es va estendre a Moscou i altres nuclis industrials del país.

• Els bolxevics, amb els soviets, van prendre el poder.

• Novembre 1917: En les eleccions a l’Assemblea Constituent convocades pel govern provisional, els bolxevics van obtenir el 25% dels vots. Lenin va dissoldre la Duma (Assemblea) i va posar fi al pluralisme polític en la nova Rússia soviètica: dictadura del proletariat.

• Decrets: Expropiar les terres per repartir-les entre els pagesos i les fàbriques, que es van quedar sota control de comitès obrers.

  Es va signar la pau amb Alemanya (Pau de Brest-Litovsk), amb pèrdua de territoris.

Quina situació demogràfica i econòmica hi va haver a Europa amb la guerra? I per als Estats Units?

• La guerra va provocar aproximadament 10 milions de soldats morts en combat, a més de víctimes civils per subalimentació i malalties. La falta de naixements va provocar una reculada demogràfica generalitzada.

• Des del punt de vista econòmic, va significar la pèrdua de l’hegemonia europea. La potència europea va perdre el 40% de la seva producció industrial i un 30% de l’agrícola. Tots els països europeus estaven endeutats amb els EUA pels préstecs de guerra.

Com es va negociar la pau? Quines condicions es van imposar a Alemanya?

El gener de 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau. El tractat més important va ser el Tractat de Versalles, que va imposar condicions dures a Alemanya.

Es va considerar Alemanya culpable de la guerra, el seu exèrcit es va desmantellar, Alemanya va cedir a França Alsàcia i Lorena, territoris a Polònia, Dinamarca i Lituània, i va patir dures sancions econòmiques i l’ocupació francesa de la conca del Ruhr (zona industrial més important d’Alemanya).

Objectius de la SDN (Societat de Nacions)

Organització internacional que havia de garantir la pau i la cooperació entre els estats després de la Primera Guerra Mundial.

No va tenir èxit a causa de les condicions dures imposades als vençuts. Tampoc no hi van participar l’URSS ni els EUA, i la SDN va acabar tenint poca influència en la política internacional.

Quins nous estats van sorgir a Europa en desaparèixer l’Imperi Austrohongarès? Què se’n va fer, de l’Imperi Turc?

• Nous estats: Àustria, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Hongria i Polònia.

• L’Imperi Turc va cedir territoris a Grècia, França i el Regne Unit.