Segona Guerra Mundial: Causes, Bàndols, Desenvolupament i Conseqüències

Causes de la Segona Guerra Mundial

Causes profundes

En acabar la Primera Guerra Mundial, els alemanys tenien un sentiment de revenja per la seva derrota. Volien venjança. A més, Hitler era al poder i justificava la seva política expansionista amb la teoria de l'espai vital. En intentar envair Polònia, va començar la Segona Guerra Mundial.

La crisi del 29 va alterar el capitalisme mundial. L'economia estava trasbalsada i la solució no va ser fàcil. La crisi es va perllongar massa temps i va ser necessari l'intervencionisme de l'Estat per recuperar el país. La crisi va crear un malestar social que va fer témer l'extensió del comunisme.

La Societat de Nacions (SDN) va néixer amb un aspecte negatiu: els EUA mai no hi van entrar i Rússia tampoc. Alemanya va quedar fora al principi, però va acabar entrant-hi. No va aconseguir resoldre els conflictes: no va aturar Itàlia, Alemanya ni el Japó en la seva invasió. L'únic que va poder fer va ser expulsar altres països de l'organisme.

La cursa armamentística és una forma de donar treball al poble, solucionant l'atur. En alguns països, la indústria d'armes ocupava un primer pla. El 1932, la SDN va intentar convocar una Conferència de Desarmament. Els països no van acceptar les condicions proposades i això va conduir encara més a la cursa armamentística.

Causes immediates

• Expansionisme militar dels països autoritaris.
• Debilitat de les potències democràtiques. Es criticava la passivitat dels que després serien aliats, ja que Alemanya i Itàlia estaven duent a terme aquesta política militarista. Els EUA estaven solucionant la crisi i duien a terme una política d'aïllament, preocupant-se només dels seus problemes.

Bàndols de la Segona Guerra Mundial

• Països aliats:
  • Regne Unit (1939)
  • França (1939)
  • URSS (1941)
  • Estats Units (1941)
  • Altres països: Polònia, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Xina, Grècia, Austràlia, etc.
• Països de l'Eix:
  • Alemanya (1939)
  • URSS (1939)
  • Itàlia (1940)
  • Japó (1941)
  • Altres països: Hongria, Romania, Bulgària.

Desenvolupament de la Guerra

La guerra llampec (1939-1941)

1a Etapa (1939-1941) Guerra llampec.

És l'ofensiva de les potències de l'Eix amb una tàctica en espiral des de Polònia a l'Oceà Atlàntic. Alemanya comptava amb la millor aviació militar, amb carros de combat, cuirassats, submarins...

El setembre de 1939, les tropes alemanyes van creuar la frontera polonesa i van ocupar Polònia. Després, els russos la van ocupar per l'est. Al novembre van envair Finlàndia i per això la URSS va ser expulsada de la SDN.

La primavera de 1940:

A l'abril, Alemanya va envair Dinamarca per sorpresa amb forces de terra, mar i aire. Des d'allà van envair Noruega. Els interessaven aquests territoris perquè tenien la costa davant d'Anglaterra i perquè estaven al costat de Suècia, país neutral ric en acer per a tancs...

Al maig, els alemanys es van apoderar d'Holanda en 5 dies i després de Bèlgica.

Després, les tropes alemanyes van avançar cap a la costa atlàntica i cap al sud. Hitler es va aturar a uns 15 km de Dunkerque, després de bombardejar la ciutat.

Al juny van entrar a París, i es va complir el somni de Hitler de tenir aquesta ciutat sota el seu domini.

El 20 de juny de 1940 es va signar l'armistici de Compiègne. Hitler va triar un vagó d'un tren de l'estació de ferrocarril de Compiègne perquè allà s'havia signat la rendició d'Alemanya el 1918. Abans li havia proposat al mariscal Petain que França s'unís a Alemanya en la guerra, però ho va rebutjar. Amb la signatura de l'armistici França va quedar dividida en dues:

1. França ocupada per les tropes alemanyes, les SS, camps de concentració jueus; les autoritats eren a París.
2. La França lliure, la França de Vichy; el cap d'Estat era el mariscal Petain.

A l'estiu de 1940, Hitler era ja l'amo de tota l'Europa Occidental (excepte la península Ibèrica) i es va disposar a conquerir les illes britàniques:

Batalla d'Anglaterra (1940-1941)

La Luftwaffe alemanya va bombardejar Londres i les altres ciutats angleses, ocasionant la destrucció i molts morts. Però Anglaterra no es va rendir. El primer ministre W. Churchill va organitzar la defensa. Comptava amb l'ajuda dels EUA (diners i armes) però sobretot amb l'aviació de guerra anglesa, els petits caces de la RAF (Reials Forces Aèries) que van fer fracassar l'ofensiva alemanya. I la marina de guerra va trencar també el bloqueig naval dels submarins alemanys. Així que, Hitler va deixar la invasió "per a més endavant".

Va intentar apoderar-se de Gibraltar, "Operació Fèlix", i per a això es va entrevistar amb Franco perquè deixés creuar Espanya a les tropes alemanyes, però no l'hi va permetre tot i que Hitler li va prometre retornar el Penyal.

Itàlia, que no participava en la guerra, encara que Hitler i Mussolini eren aliats, veient que Alemanya tenia ja tants territoris conquerits, va declarar la guerra a França i Gran Bretanya. Per l'est van conquerir els Balcans: van entrar a Iugoslàvia des d'Itàlia i des d'Albània, que ocupaven des de 1939, però les seves tropes no estaven preparades... i es van retirar.

El 1941, a la península Balcànica, Hitler tenia diversos aliats: Hongria, Romania, Eslovàquia, Bulgària i Iugoslàvia. Però el març de 1941 el rei Pere II de Iugoslàvia va donar un cop d'estat contra el govern nazi, a Belgrad, i llavors Hitler va decidir la invasió dels Balcans.

Hongria, Bulgària i Romania es van fer aliats d'Alemanya.

La internacionalització del conflicte

El juny del 1941 Alemanya s'estava quedant sense diners ni matèries per continuar la guerra. Hitler va envair per sorpresa i a traïció l'URSS. Els nazis van conquerir Leningrad (Sant Petersburg) i es van quedar a les portes de Moscou i Stalingrad. L'hivern de 1941, la manca de carburant va retardar l'avanç nazi.

L'imperi japonès va conquerir la costa de la Xina, Indoxina, Filipines... i el proper objectiu era Austràlia. Al Japó es va decretar un embargament comercial, i els EUA volien frenar el domini japonès. El desembre de 1941, el Japó i els EUA van entrar en guerra a causa de l'atac japonès a Pearl Harbor. Els Estats Units van ser declarats en guerra per Itàlia i Alemanya.

El viratge del curs de la guerra

El 1943, els nazis van tenir la seva primera derrota, l'URSS va guanyar la batalla de Kursk, matant milers de soldats alemanys. Els britànics, comandats per Montgomery, van recuperar el nord d'Àfrica. Els EUA van conquerir Itàlia des de Sicília. Mussolini es va rendir, però Hitler el va rescatar ocupant el nord i el centre del país. Els alemanys van perdre la iniciativa, i els Estats Units van guanyar batalles contra els japonesos. Stalin, Churchill i Roosevelt van decidir treballar junts per guanyar la guerra a la conferència de Teheran. Llavors van començar les ofensives aliades.

El juny, al front oest, va tenir lloc el desembarcament de Normandia. París va ser alliberada a l'agost.

El 1945 arriba la fi d'Alemanya. Mussolini va ser capturat i executat, Hitler es va suïcidar el mes d'abril, Berlín va signar la rendició entre el 7 i el 8 de maig.

La guerra al Pacífic

La derrota japonesa es va centrar en dues direccions: la primera ofensiva nord-americana ocuparia des d'Austràlia fins a les Filipines. La segona ofensiva va atacar des de Hawaii i va avançar cap al Japó per l'est.

El juliol de 1944 es va produir la batalla de Leyte, on va tenir lloc l'aparició dels kamikazes. La victòria nord-americana es va decidir quan els EUA van guanyar la batalla d'Iwo Jima, i no obstant això, el president Truman va decidir llançar dues bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d'agost de 1945). El Japó es va rendir el 2 de setembre i va acabar la Segona Guerra Mundial.

Conseqüències de la Guerra

Humanes

El segle XX va ser el més immoral i sagnant de la història. Els diferents conflictes: la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola van ser molt importants per a la pitjor guerra de tots els temps.

Es considera una guerra total per la quantitat de països, soldats i diners que es van posar en joc, per les armes utilitzades, bombes atòmiques, bombardejos aeris, portaavions, submarins. També pels genocidis (jueus, gitanos, eslaus) i la repressió total contra els enemics polítics.

Sobretot, però, per la sistemàtica guerra sobre la població civil que van establir els dos bàndols, ja que més de la meitat de les víctimes van ser civils. Van morir més de 58 milions de persones, a part dels 35 milions de ferits greus.

Morals

Occident es troba en crisi per les dues grans guerres en menys de 30 anys, i la situació empitjora quan es coneixen els detalls com l'existència de camps de concentració, extermini, bombes atòmiques, bombardejos sobre la població civil...

Els primers camps de concentració es van construir el 1933, entre ells va destacar Dachau, destinat a la reclusió de polítics. El 1938 es van construir Mauthausen i Ravensbrück on s'enviaven els republicans espanyols.

Després van aparèixer els camps d'extermini, el més representatiu és el d'Auschwitz on es van posar en pràctica les darreres tècniques d'extermini en massa (cambres de gas). La SS s'encarregava de la gestió dels camps juntament amb grans empreses que utilitzaven els presoners com a mà d'obra barata.

Econòmiques

Europa i el Japó es troben en ruïnes. Destrucció d'infraestructures, ciutats destruïdes per les bombes atòmiques, camps de conreu, ramats abundants, indústries dedicades a la guerra...

La població es troba en una situació de pobresa: manca d'aliments, augment de la inflació... a més de la manca de població activa jove per treballar i l'endeutament dels països.

En canvi, pels EUA, la guerra va ser un bon negoci, gràcies a la venda d'armes i la concepció de crèdits als països europeus.

L'URSS tampoc no va notar gaire la crisi, ja que la seva indústria es trobava localitzada a la zona dels Urals i no es va veure afectada per la guerra.

Polítiques

La primera conseqüència política serà la derrota del model feixista amb les derrotes d'Alemanya, Itàlia i el Japó, malgrat que a Espanya i Portugal es van mantenir les dictadures d'aquest tipus fins ben entrat el segle XX.

A nivell polític, el món va quedar dividit en dos blocs:

• El món capitalista dirigit pels EUA.
• El món comunista dirigit per l'URSS.

La resta de països amb un bàndol o l'altre.

Conferències de Pau

Al final de la Segona Guerra Mundial es van dur a terme unes conferències de pau on es van reunir els dirigents de les potències aliades per establir les condicions per als països vençuts i per traçar un nou mapa polític.

Conferència de Ialta (Ucraïna, febrer de 1945)

Es van reunir Roosevelt (EUA), Stalin (URSS), Churchill (GB) i van prendre els següents acords:

• Dividir Alemanya i Berlín en 4 zones d'ocupació, una per a cadascun d'ells i una altra per a França.
• S'estableix un govern comunista a Polònia.
• Els països bàltics (Estònia, Lituània i Letònia) van passar a formar part de l'URSS.

Conferència de Potsdam (Alemanya, estiu 1945)

Es van reunir Truman (EUA), Stalin (URSS) i Attlee (GB) i van prendre els següents acords:

Alemanya:

• Divisió en dos blocs: Occident capitalista, Orient comunista. Berlín quedaria dividida de la mateixa manera.
• Perdia les regions de Danzig, Stettin i Breslau a favor de Polònia.
• Hauria de pagar les reparacions de guerra (sobretot a l'URSS).
• Hi hauria judicis als dirigents nazis pel 'Procés de Nuremberg' i intent d'eliminar de la societat alemanya les idees nazis.

Nou mapa:

• A Europa, Polònia, Romania i Txecoslovàquia van perdre territoris a favor de l'URSS.
• Al Japó es va forçar la democratització del país mitjançant l'ocupació militar del seu territori per part dels EUA i la pèrdua del seu imperi:
• Illa de Formosa (Taiwan) per a la Xina.
• Divisió de Corea en dos països a partir del paral·lel 38º N:
• Sud capitalista
• Nord comunista

Creació de l'ONU

La Societat de Nacions creada després de la Primera Guerra Mundial va ser un fracàs, però els països aliats van insistir a mantenir una assemblea amb representants de tots els estats del planeta per tal d'evitar una altra guerra mundial.

Així, a la Conferència de San Francisco (juny 1945) va néixer l'ONU integrada per 46 estats. Els seus objectius serien:

• Mantenir la pau internacional i forçar la diplomàcia en cas de conflictes entre països.
• Rebuig de la força.
• Evitar la intervenció en els afers interns d'un país.
• Defensar els drets humans.
• Afavorir la cooperació internacional entre els països.
• Drets dels pobles a disposar d'ells mateixos i, per tant, impulsar la independència de les colònies.

L'estructura de l'ONU queda dividida en tres òrgans principals:

• Assemblea General: formada per tots els estats membres però només té poder d'aconsellar.
• Consell de Seguretat:
  • Pren decisions.
  • 15 membres: 5 tenen dret a veto, 10 canvien cada 2 anys. (GB, França, EUA, URSS, Xina)
• Secretaria General: seu a Nova York i està formada pel secretari general i la resta de funcionaris.

Altres organismes:

• UNESCO: protegeix el patrimoni cultural de les nacions.
• FAO: lluita contra la fam del món.
• Tribunal de Justícia de l'Haia.