Segona Guerra Mundial (1939-1945): Causes, Fases i Totalitarismes

Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Va esclatar l'1 de setembre de 1939.

Causes de la Segona Guerra Mundial

Causa immediata

• La invasió de Polònia per part d’Alemanya.

Causes anteriors

1. La humiliació d'Alemanya en el Tractat de Versalles.
2. La ideologia nazi: consideració de la raça ària com a superior i la necessitat d'ocupar un Espai Vital (Lebensraum) a costa dels pobles eslaus de l’Est d’Europa.
3. La política exterior expansionista d'Itàlia i Japó per crear grans imperis:
   • Japó va ocupar Manxúria i va iniciar l’expansió a la Xina.
   • Itàlia va ocupar Etiòpia i Albània.
4. La crisi econòmica dels anys 30, que va empobrir les classes mitjanes, va provocar un índex d’atur elevat i tensió social.
5. El militarisme impulsat pels règims feixista i nazi, incloent el rearmament de l’exèrcit i el desenvolupament de tota la indústria armamentística.

Fases de la Guerra

1a Fase: La Guerra Llampec (1939-1941)

Alemanya pren la iniciativa amb la Guerra Llampec (Blitzkrieg), llançant ofensives fulgurants:

1. Ocupació de Polònia en un mes.
2. Ocupació de Dinamarca i Noruega per assegurar el subministrament de ferro de Suècia.
3. Ocupació dels Països Baixos i Bèlgica, arribant a París el 14 de juny de 1940.

França signa un armistici, cedint a Alemanya tota la façana Atlàntica, incloent-hi París. Es constitueix un govern titella per a la resta de França a la ciutat de Vichy, dirigit per Pétain.

Itàlia, que havia iniciat el conflicte en una posició neutral, decideix alinear-se amb Alemanya i atacar els britànics a Egipte i en les seves colònies (Etiòpia, Somàlia i Líbia).

Batalla d'Anglaterra i Guerra de l'Atlàntic

Alemanya prepara la invasió d’Anglaterra:

• Batalla d’Anglaterra (Agost de 1940): S’inicia amb massius bombardejos sobre ciutats i centres industrials (més de 40.000 víctimes civils). Finalment, Anglaterra no resistirà.
• Guerra de l’Atlàntic (Guerra de submarins): Va ser un combat molt dur per controlar el comerç marítim dels vaixells que provenien d’Anglaterra.

La guerra s’estén per l’Est d’Europa i pel Nord d’Àfrica. L’exèrcit italià fracassa a Grècia i Egipte, i Hitler es veu obligat a intervenir. Hitler envia l’exèrcit Africa Korps sota el comandament del general Rommel, que s’enfrontarà als exèrcits anglesos (Montgomery).

2a Fase: Mundialització del Conflicte (1941-1943)

Juny de 1941: Hitler posa en marxa l’Operació Barba Roja, la invasió de la Unió Soviètica.

Objectius de l'Operació Barba Roja

• Aconseguir en poques setmanes la conquesta de les ciutats importants (Leningrad, Stalingrad, Kíev, Moscou).
• Garantir el subministrament de cereals i de petroli.

L’ofensiva es veu aturada a Stalingrad i Leningrad. L’arribada de l’hivern va ser un desastre per a l’exèrcit alemany, que va perdre 500.000 soldats i el 47% dels blindats.

7 de desembre de 1941: Avions japonesos bombardegen Pearl Harbor.

• Destrueixen gran part de la flota dels Estats Units (EUA).
• Provoca l'entrada dels EUA en la guerra.

Els japonesos envaeixen Malàisia, Singapur, part de Birmània i Filipines, complint els objectius imperials del Japó. A mitjans de 1942, els EUA aconsegueixen aturar l'expansió japonesa.

3a Fase: Derrota de l’Eix (1943-1945)

• Juliol de 1943: Els aliats ataquen Itàlia per Sicília i pel sud, després d’expulsar els alemanys del Nord d’Àfrica.
• 4 de juny de 1944: Roma és alliberada i Mussolini és detingut i executat.
• 6 de juny de 1944 (Dia D): S’inicia l’ofensiva de Normandia amb el desembarcament de les tropes franceses, angleses i nord-americanes.
• Desembre de 1944: França és alliberada i els soviètics entren a Polònia.
• 7-8 de maig de 1945: Després del suïcidi de Hitler i de molts dirigents nazis, Alemanya capitula.
• Japó continua la guerra. El president Truman decideix el llançament de dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.
• 2 de setembre de 1945: Japó es rendeix.

Conseqüències de la Guerra

1. Pèrdues humanes: Més de 85 milions de morts, 35 milions de ferits i 3 milions de desapareguts.
2. Destrosses materials: Milers de ciutats i infraestructures (fàbriques, habitatges, xarxes de comunicació) van ser destruïdes pels bombardejos. La producció es va reduir a la meitat.
3. Naixement de l'era atòmica.
4. Impacte moral i trauma en la població.
5. Creació de tribunals especials per jutjar els crims contra la humanitat (Procés de Nuremberg, 1945-1946).
6. Organització de la pau: Creació de l'ONU (Organització de les Nacions Unides) el juny de 1945.
7. Els EUA i l'URSS esdevenen les potències hegemòniques.

L'Ascens dels Totalitarismes

La Crisi del 29 i les seves Conseqüències

El Crack del 29 va provocar l’empobriment de les classes treballadores i part de les classes mitjanes, generant:

• Augment de les tensions socials.
• Auge dels sindicats comunistes.
• Pèrdua de suport en els règims democràtics, afavorint l'ascens de règims autoritaris (totalitarismes), com el Feixisme a Itàlia i el Nazisme a Alemanya.

Característiques Generals dels Rèqims Totalitaris

• Concentració del poder en mans d’un únic líder i d'un sol partit.
• Supressió de les llibertats i institucions democràtiques (partits, sindicats, etc.).
• Manteniment d'una política capitalista amb molts trets autàrquics.
• Control de l’educació i els mitjans de comunicació per part de l’Estat.

El Feixisme Italià

Després de la Primera Guerra Mundial, Benito Mussolini funda l’any 1919 els Feixos Italians de Combat, un moviment que es transforma en el Partit Nacional Feixista (obté 32 diputats a les eleccions de 1921). Aquest moviment, subvencionat per empresaris i propietaris de terres, boicotejava les vagues i practicava la violència contra els sindicats.

El partit va organitzar la Marxa sobre Roma per pressionar el rei Víctor Manuel III perquè escollís Mussolini com a cap de govern. Mussolini obté el govern, transforma el país en una dictadura i es proclama Duce.

El Nazisme a Alemanya (1932-1945)

Acabada la Primera Guerra Mundial, Alemanya esdevé la República Democràtica (1919), coneguda com la República de Weimar, marcada per una gran inestabilitat a causa de l'agitació revolucionària de les forces d'esquerres i de dretes (que defensaven el nacionalisme antidemocràtic). Aquestes últimes van intentar un cop d’estat el 1923.

A finals de 1919, Adolf Hitler va esdevenir Führer d’un nou grup polític: el Partit Nacional Socialista Alemany (NSDAP). Aquest partit considerava que la República havia estat una imposició de les potències guanyadores.

Principis Ideològics del Nazisme

1. Concepció de la Pàtria alemanya fonamentada en una única raça: la superioritat de la raça germana o ària.
2. Visió social-darwinista de la vida i de la història: necessitat de preservar la raça ària en el conflicte entre pobles i estats. Només sobreviurien els més aptes a costa del sotmetiment i fins i tot l'aniquilació dels pobles inferiors.
3. Antisemitisme racial o extrem: Els jueus són considerats l’amenaça més perillosa per al futur de la pàtria.
4. L’Estat com una entitat paramilitar per protegir la raça i la pàtria: defensa d’un estat totalitari amb una societat disciplinada, obedient i jerarquitzada.
5. El partit entès com un exèrcit civil, columna vertebral de l’estat totalitari, que exerceix la violència sobre els dissidents.

L’any 1930, la crisi va tenir un gran impacte a Alemanya: en tres anys, la producció industrial es va reduir a la meitat i l’atur va superar els 6 milions de persones. Això va propiciar l’auge dels partits extremistes (comunistes i nazis).

Estratègia del Partit Nazi

• Va posar l’accent en la lluita contra l’atur i en la humiliació que havia representat el Tractat de Versalles.
• Tenien el punt de mira en els jueus, als quals acusaven de conspirar per obtenir el control de l’economia d’Alemanya.
• El seu anticomunisme va atreure l’interès dels grans industrials alemanys, que van començar a finançar el partit.

Dirigents Nazis Destacats

1. Hitler (Führer).
2. Goering: Alt comandament nazi, fundador de la Gestapo i cap de la Luftwaffe.
3. Goebbels: Ministre de Propaganda nazi, expert en manipulació mediàtica i fervent defensor del règim.
4. Himmler (SS): Cap de les SS, va organitzar els camps de concentració i va dirigir la maquinària repressiva de l'Holocaust.

Què són les SS?

Organització paramilitar del Partit Nazi creada com a guàrdia personal de Hitler. Sota el comandament de Himmler, va guanyar poder i va controlar la policia secreta i els camps de concentració. Va ser clau en la persecució dels jueus i en el desenvolupament de l'Holocaust.

Ascens Electoral

• 1930: El Partit Nazi aconsegueix el 18,3% dels vots (107 diputats), convertint-se en el segon partit a Alemanya, després dels socialdemòcrates.
• 1932: Arriben al 32% dels vots (230 diputats).
• 30 de gener de 1933: Hindenburg, president de la República, nomena Hitler Canceller (primer ministre).

El Règim de Hitler al Poder

Un cop al poder, Hitler va prendre les següents mesures:

• Va abolir les llibertats.
• Va il·legalitzar tots els partits polítics, excepte el Partit Nazi.
• Va empresonar comunistes, socialistes, anarquistes, demòcrates i liberals.
• Va iniciar una ferotge repressió contra els jueus, els gitanos, els malalts mentals i les minories religioses.
• Es va crear una policia secreta (la Gestapo) i un grup paramilitar (policia política), les SS.

A la mort de Hindenburg, Hitler va concentrar tots els poders, esdevenint Cap de Govern i Cap de l’Estat (Führer).

La Societat Sota el Nazisme

Es va buscar el suport de la població mitjançant cerimònies i rituals públics d’exaltació:

• Desfilades nocturnes amb torxes.
• Marxes gegantines semimilitars amb estendards i parades.
• Concentracions de milers de persones fent la salutació nazi, cantant “Heil Hitler”.

Economia Nazi

Es va buscar la superació de la depressió (crisi del 29) mitjançant una economia autàrquica, productiva i financera.

• Aprovació d’un pla d’obres públiques (infraestructures).
• Promoció de la indústria siderúrgica i armamentística.
• Augment de la despesa en grans empreses (Krupp, Thyssen, Bayer).
• L’atur va baixar de forma espectacular.
• Es va obligar els jueus a ser despatxats de les seves empreses, ocupacions i oficis, per deixar lloc als alemanys desocupats.

Política Exterior Expansionista

• Va abandonar la Societat de Nacions i es va retirar de la conferència de desarmament internacional.
• Va implantar un règim autàrquic.
• Va iniciar un programa de rearmament, violant les clàusules del Tractat de Versalles.
• Va començar una política expansionista:
  • Va unir el Sudet a Alemanya (1934).
  • Reivindicació de la Renània (1936).
  • Annexió d'Àustria (Anschluss) (1938).
  • Annexió de Txecoslovàquia.

Com va arribar Mussolini al poder?

Benito Mussolini va arribar al poder a Itàlia l’any 1922 com a líder del Partit Feixista. Amb el suport dels camises negres, grups paramilitars que feien servir la violència per imposar-se, va guanyar influència en un context de crisi social i política. Aquell mateix any va organitzar la Marxa sobre Roma, una demostració de força que va pressionar el rei Víctor Manuel III. Davant la por d’un conflicte civil, el rei va cedir i va nomenar Mussolini primer ministre, iniciant així el règim feixista a Itàlia.