La Guerra Freda i la reconstrucció d'Europa i Japó

La Guerra Freda

En finalitzar la Segona Guerra Mundial, el món estava dominat per dues grans potències: els Estats Units i la Unió Soviètica que, en poc de temps, van passar de ser aliats contra els potències de l'Eix a enfrontar-se d'una forma indirecta en una política de blocs que va durar a l'alineament de nombrosos països del món a l'àmbit capitalista nord-americà (de propietat privada) o al comunista soviètic (de col·lectivisme estatal).

Els Estats Units, líder del món capitalista

L'afermament de la potència nord-americana. El predomini dels EUA descansava sobre tres pilars: la superioritat tecnològica i econòmica, el prestigi polític i la potència militar. La seua actuació es va centrar en dos objectius: mantenir la supremacia sobre el món capitalista i frenar l'expansió comunista.

L'evolució política

A partir de 1960, la superioritat dels Estats Units al món va començar a erosionar-se. A l'àmbit econòmic, va haver d'afrontar la competència d'Europa i del Japó. A escala social, es va evidenciar l'existència d'un sector ampli de pobres i marginats, així com un problema de discriminació racial respecte a la població negra. Al pla polític, va augmentar el temor a l'URSS, posseïdora de missils capaços d'arribar al territori nord-americà.

L'"American Way of Life"

L'hegemonia nordamericana es sostenia també a la creença sobre la superioritat de la seua manera de vida, basada en l'abundància i el consum. Però la societat de l'abundància tenia el seu costat fosc: sectors socials amplis quedaven exclosos de l'opulència. Als anys seixanta aquest model social va ser contestat, les organitzacions de població negra es van radicalitzar i la joventut es va revoltar contra els valors imperants, mentre als EUA també van veure contestada la seua hegemonia a l'àmbit internacional.

Europa Occidental (1945-1973)

La reconstrucció d'Europa

Després de la Segona Guerra Mundial, els països europeus estaven arruïnats. A l'Europa occidental es van prendre mesures i es van crear organismes per garantir la reconstrucció postbèl·lica. Un pas per a la reorganització econòmica europea va ser la creació d'una entitat econòmica de col·laboració supranacional. Així, el 25 de març de 1957, diversos països van signar el Tractat de Roma, que va donar origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

Els anys del creixement econòmic

Als anys cinquanta, l'Europa occidental va iniciar un període de creixement econòmic. En general, es va viure una millora de la renda per habitant, una licitació dels salaris i uns índexs baixos d'atur. Molts països van iniciar una modernització de l'aparell productiu i els sectors tradicionals van donar pas a les noves indústries. El desenvolupament va ser acompanyat per la intervenció de l'estat en matèria econòmica i es va produir la incorporació de la dona al treball.

La democràcia a Europa: l'estat del benestar

El creixement econòmic va ser acompanyat a l'Europa occidental per la consolidació de sistemes polítics democràtics. Les forces polítiques més representatives s'agrupaven en dues tendències: els conservadors i els socialdemòcrates. El model europeu es caracteritza per una major protecció social de l'estat (estat del benestar). A finals dels anys seixanta van sorgir a Europa moviments alternatius que van plantejar noves reivindicacions: antibel·licisme, ecologia, feminisme, etc.

Japó, una potència asiàtica

L'ocupació americana

Després de la rendició en la Segona Guerra Mundial, el Japó va ser ocupat per les forces nord-americanes, que van establir un sistema polític inspirat en les democràcies occidentals. Davant la por d'una expansió comunista a la zona de l'Pacífic, els Estats Units van veure en el Japó el seu millor aliado asiàtic. Per aquest motiu, els nord-americans van fomentar la seua ràpida recuperació econòmica i li van retornar la sobirania perduda.

El miracle econòmic

A la fi del conflicte bel·lic, el Japó estava destrossat econòmicament i moral. Però, en menys de vint anys, es va convertir en la segona potència econòmica mundial. Aquest "miracle japonès" s'explica per diversos factors: l'ajuda dels Estats Units, la no existència d'despeses militars, la coexistència de grans grups industrials i financers que controlaven els sectors bàsics de l'economia, una elevada inversió, molta innovació tecnològica, la sobreabundància de mà d'obra i, per últim, la poca cobertura social.

Les particularitats del model japonès

El creixement ràpid de la industrialització en un país sense matèries primeres ha comportat que el model japonès tingui unes particularitats diferents d'altres països capitalistes. En primer lloc, el Japó presenta una de les densitats urbanes més altes del món. En segon lloc, la tradició japonesa exigeix una disciplina de treball molt rigorosa, que comporta una alta productivitat. En tercer lloc, els treballadors de les grans empreses en disposen d'un treball assegurat per a tota la vida, cosa que afavoreix la lleialtat a l'empresa.