La Guerra Freda: Orígens, Conflictes i Blocs

Què va ser la Guerra Freda?

El final de la Segona Guerra Mundial no va portar una pau estable. Tan bon punt va acabar la guerra, es va fer palès l'antagonisme polític, ideològic i econòmic entre les dues superpotències, que va desembocar en el llarg període de tensió diplomàtica que es coneix com la Guerra Freda. Durant aquest període, el món va quedar dividit en dos blocs antagònics: el bloc occidental i el bloc comunista. Dins de cada bloc, els països tenien sistemes semblants. La Guerra Freda era un estat de tensió permanent. Entre totes dues èpoques es va estendre un període anomenat coexistència pacífica, en què les dues superpotències van establir pautes de negociació.

El deteriorament de les relacions entre els aliats

El 1946, Winston Churchill va denunciar en un famós discurs que des de Stettin, al Bàltic, fins a Trieste, a l'Adriàtic, havia caigut sobre el continent un teló d'acer. Amb aquesta frase descrivia la creixent influència soviètica sobre els països del centre d'Europa i feia públic que l'entesa entre els aliats s'estava trencant.

El pas següent cap a la Guerra Freda es va donar a Grècia, on comunistes i monàrquics es disputaven el poder en una guerra civil. Truman va estendre el suport als anticomunistes a qualsevol lloc del món, una estratègia coneguda com a política de contenció.

La fase de màxima tensió

El bloqueig de Berlín

El primer gran conflicte diplomàtic de la Guerra Freda va tenir com a escenari la ciutat de Berlín, només tres anys després del final de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, la capital alemanya, i la resta del país, havia quedat dividida en quatre sectors. L'URSS, que s'oposava a la reunificació d'Alemanya, va bloquejar com a represàlia la zona occidental de Berlín. Però els aliats van aconseguir abastir la ciutat per l'aire, mitjançant un pont aeri, i el bloqueig soviètic va fracassar. L'URSS hi va respondre creant un estat comunista al seu sector, la República Democràtica Alemanya. Alemanya quedava així dividida en dos estats i aquesta fractura es va allargar fins al 1990.

La Guerra de Corea

El bloqueig de Berlín del 1948 havia significat la ruptura dels aliats i el començament de la Guerra Freda. Un any més tard havia tingut lloc el triomf de les tropes comunistes de Mao Zedong en la guerra civil xinesa. En aquest ambient va esclatar la Guerra de Corea. Finalment, el 1953 es va signar una treva. S'hi mantenia la divisió de Corea en dos estats amb una frontera semblant a la d'abans de la guerra.

El bloc occidental

El bloc occidental es va basar en la generalització de la democràcia liberal i en una economia capitalista de lliure mercat, però amb alguna intervenció de l'estat. Aquest bloc estava comandat pels Estats Units, que van crear una xarxa d'aliances militars per tot el món. La democràcia occidental es basa en eleccions lliures, la separació dels diferents poders, el reconeixement de llibertats i drets a la ciutadania i el pluralisme polític. Però la democràcia va ser limitada. Els Estats Units van tolerar l'existència de dictadures en nombrosos països. En economia, la innovació més important d'aquesta fase va ser l'intervencionisme de l'estat.

El bloc comunista

Els països del bloc oriental estaven dirigits per dictadures comunistes i tenien una economia que l'estat controlava i planificava. En aquest bloc, la Unió Soviètica va crear una xarxa d'organismes econòmics i militars que li garantien l'hegemonia. El bloc dirigit per l'URSS es va implantar en diversos països de l'Europa oriental sota el sistema de democràcia popular, amb un partit únic, absència de llibertats i inexistència de la divisió de poders. Només alguns països comunistes van mantenir una independència real enfront de la Unió Soviètica, com ara Iugoslàvia i Albània, a Europa, i la Xina, a l'Àsia. L'economia estalinista era planificada, en què l'estat controlava tots els aspectes.

Les armes de la Guerra Freda

La Guerra Freda va ser un enfrontament global. Els Estats Units i la Unió Soviètica van competir en tots els terrenys: econòmic, tecnològic, polític i ideològic. L'objectiu era defensar i ampliar cadascú el seu bloc. Per aconseguir-ho, entre les dues superpotències van iniciar una carrera armamentista, tot i que només es van enfrontar en conflictes regionals de baixa intensitat. Era l'equilibri del terror, que no desembocava en una guerra directa entre les superpotències per por de la destrucció total. Les dues superpotències van practicar un control ideològic en el seu bloc respectiu i van intentar afeblir el bàndol contrari. El control en el bloc soviètic va ser més dur que en l'occidental.