La Guerra Freda i les seves implicacions

Teló d’Acer

Barrera d’influència econòmica i ideològica que serví per delimitar les zones d’influència les aliances geoestratègiques d’Europa durant la Guerra Freda. Fou utilitzat per primer cop el 1946 per Winston Churchill.

OTAN

Aliança fundada el 4 d’abril de 1949 a Washington dirigida pels EUA i que pregona la defensa mútua dels socis capitalistes en contra del comunisme, fent ús de tot un seguit de principis tàctics i d’actuació comuns.

Pacte de Varsòvia

Aliança fundada el 14 de maig de 1955 dirigida per la URSS i que pregona la defensa mútua dels socis comunistes en contra del capitalisme, fent ús de tot un seguit de principis tàctics i d’actuació comuns:

Mur de Berlín

barrera divisòria creada a Alemanya l’abril de 1961, que esdevingué símbol de la Guerra Freda i per la separació dels dos blocs i, per tant, de dos mons diferents. Estigué alçat fins al novembre de 1989.

COMECON

pla econòmic i de recuperació promogut per la URSS cap als seus satèl·lits sota les pautes de l’economia planificada després de la Segona Guerra Mundial, alternatiu al pla Marshall, i basat en la plena intervenció estatal.

Tractats de Roma

Acords signats a Itàlia el 1957 que creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE), entitat sorgida per promoure l’europeïsme i unes pautes de regulació (aranzelàries, productives, mercantils...) dels mercats de l’Europa Occidental.

Pla Marshall

Pla econòmic i de recuperació promogut l’abril de 1948 pel Secretari d’Estat nord-americà que duu el seu nom, amb la finalitat d’asistir la recuperació d’Europa occidental sota el paraigua dels EUA i les consignes del keynesianisme i l’anticomunisme.

Neoliberalisme

Model econòmic del capitalisme promogut pels economistes Hayek i Nozick i desenvolupat per Milton Friedman a mitjans dels anys 70 del segle XX. Defensa la preeminència del lliure mercat i la regulació de la intervenció econòmica estatal.

Crisi dels míssils

Episodi de tensió màxima de la Guerra Freda l’octubre de 1962 entre la URSS i els EUA en la que es donà una potencial utilització d’armes nuclears i que va tenir en l’illa de Cuba el punt més important de fricció entre les superpotències.

Perestroika

Reforma econòmica promoguda per Michaïl Gorbatxov a partir de 1985 que significa “re-estructuració” amb la finalitat de reorganitzar l’economia soviètica. Va suposar una agudització dels problemes previs i l’acceleració de la crisi final del model comunista.

Lech Walesa

dirigent i opositor del sindicat i partit polonès Solidaritat al final de la Guerra Freda. El desembre de 1990 fou elegit president de Polònia i en dissolgué el comunisme, així com adoptà el model d’economia neoliberal i una democràcia parlamentària.

Václav Havel

dirigent i opositor txecoslovac i fundador del partit Fòrum Cívic. Guanyà les eleccions el juny de 1990, sent-ne el primer president de Txecoslovàquia i el primer de la República Txeca el 1993. Adoptà el model d’economia neoliberal i un règim democràtic.

Boris Yeltsin

dirigent i opositor independent del nacionalisme rus. Va ser elegit president del soviet rus el juny de 1991 i el primer de la Federació Russa a partir del desembre de 1991. Portà a Rússia a una economia neoliberal i a un règim parlamentari democràtic.

DIFERÈNCIES

Contenció - Distensió: La primera durà del 1947 al 62 i suposà la hostilitat defensiva dels dos adversaris. En canvi, la distensió suposà el manteniment d’una competició per l’hegemonia mundial, però basat en l’enteniment amb l’altre.

Doctrina Breznev (docrina Jdanov)-
Doctrina Sinatra: La primera suposa la vigilància fèrria dels satèl·lits comunistes, mentre que la segona en preveu la liberalització.

Moviment antinuclear - MAD: El primer suposa la renúncia a qualsevol mitjà que utilitzi l’energia nuclear, incloent el component armamentístic. El segon, en canvi, és una política que no descarta l’ús d’armes nuclears per necessitat per combatre l’altra superpotència encara que això porti a conseqüències devastadores.

Keynesianisme - Neoliberalisme: Ambdós defensen la intervenció de l’Estat, però mentre que en el primer aquest fet és primordial, en el segon s’ha de donar el màxim marge possible al lliure mercat per a la bona marxa de l’economia.

Bipolarització - Multipolaritat: El primer terme fa referència a la confrontació sorgida entre dues potències, principalment entre 1947 i 1991. En canvi, el segon fa referència a l’escenari que va germinant entre 1955 i 1979 i, sobretot, després de la Guerra Freda, en que múltiples actors internacionals han intervingut en la presa de decisions mundials.

Semblançes

Castrisme - Maoïsme: Ambdós tenien la Xina comunista com un referent.

Vietnam - Afganistan: Ambdós varen ser escenaris de derrota d’una de les dues superpotències durant la Guerra Freda: en la primera foren derrotats els EUA i en el segon.

Ostpolitik - Diplomàcia del Ping Pong: Ambdues són estratègies que duen a l’apropament, durant la Guerra Freda, entre estats de dos signes ideològics diferents, comunisme i capitalisme. El primer, inclou l’acord RFA - Europa de l’est, el segon els EUA de Nixon amb la Xina de Mao.

Gaullisme - Titisme: Tant un com l’altre es van desmarcar dels seus referents polítics i econòmics en un moment determinat per defensar una acció pròpia vers l’exterior.

Política de consens - Democràcies populars: Tot i que d’entrada són termes netament oposats, marca la pauta principal en política interior vigent a l’Europa occidental, d’una banda, i oriental, de l’altra, entre 1947 i 1991.